En una de les escenes descartades del film, en Michael torna a Amèrica seguint la pista de Fabrizio, el seu antic guardaespatlles a Sicília, i també l'home responsable de la mort de la seva esposa Apollonia. El troba en una pizzeria, i el liquida amb una escopeta.

Malgrat que aquesta escena mai no es va usar, la imatge (amb en Michael que porta un barret blanc) va ser molt difosa per a la promoció de la pel·lícula.

(Font: Time Entertainment - Fotografia: Everett Collection)

De totes les escenes memorables de The Godfather, potser cap d'elles no pot igualar l'impacte que sobre l'audiència ha tingut l'escena del bateig. És el moment àlgid del film, i Francis Ford Coppola realitza un seguit d'anades i vingudes en el temps entre el bateig del nebot d'en Michael (un símbol de renaixement i de protecció divina) i els brutals assassinats dels enemics de la família Corleone.

A la novel·la, la planificació i l'execució dels assassinats ocupa dotzenes de pàgines, de manera que Coppola va tenir la idea d'unificar totes les escenes amb la del bateig, en el que ell va anomenar una "innovació de la pel·lícula".

Malgrat que el disseny final de l'escena fou concebut en termes pràctics, la seva execució se situa en l'àmbit dels clàssics per excel·lència. Coppola fa servir 67 preses al llarg d'uns cinc minuts; la primera meitat de les preses duren sis segons de mitjana, mentre que la segona meitat tenen cadascuna una durada d'un terç de les anteriors. Enmig de la barreja i la superposició de les escenes de morts brutals i del ritual religiós, Coppola deixa anar un missatge sobre la voluntat de Michael Corleone d'arriscar la seva ànima.

Però, com moltes altres escenes, la del bateig va passar per múltiples estadis abans d'adquirir la seva forma final. Inicialment, Coppola no estava gaire satisfet amb el muntatge. Va dir que no era prou efectiu, fins que un dels editors de la pel·lícula li va suggerir que sobreposés, durant tota la seqüència, una música d'orgue. L'escena final és la prova que, sovint, la necessitat és la mare dels grans invents; així, el director va estar disposat a que tant les seves orelles com els seus ulls li servissin de guia.

(Font: Time Entertainment)

En la merescudament famosa escena del baptisme, prop del final de la pel·lícula, el paper del nadó Michael Francis Rizzi (el fill de Connie Corleone) fou representat per la petita Sofia Coppola, nascuda el maig de 1971. Curiosament, a diferència d'altres actors que representen els papers principals, Sofia Coppola és l'única persona del repartiment que ha aparegut en tots tres films. Evidentment, tothom coneix el seu paper a The Godfather, part III. A la part II, a més, representa el paper d'una jove noia immigrant a bord del vaixell que duu Vito Corleone fins a Ellis Island.

(Font: Time Entertainment)

Si demanem al públic l'opinió sobre la lluita entre Sonny Corleone i el seu cunyat Carlo Rizzi, generalment obtindrem una de les següents dues reaccions: alguns assenyalaran la seva brutalitat, mentre que d'altres posaran èmfasi en els errors que conté l'escena, com ara el moment en què James Caan pega un cop de puny a Gianni Russo (l'actor que interpreta en Carlo), però el cop aterra a més d'un pam de la seva cara.

De tota manera, la lluita va apropar-se a la realitat molt més del que alguns creuen. Quan Caan va empènyer Russo per sobre de la tanca, per agredir-lo tot seguit amb un cubell d'escombraries, es diu que li va trencar dues costelles i el colze. Altres rumors apunten que Caan i Russo no es portaven gaire bé, cosa que hauria contribuït a la brutalitat de la baralla. Una cosa és segura: l'escena representa a la perfecció l'ofuscació d'en Sonny.

(Font: Time Entertainment - Fotografia: Everett Collection)

Per a un personatge tan gran i poderós com és Sonny Corleone, una mort "ordinària" no li hauria fet justícia. Per això, Francis Ford Coppola va inspirar-se en l'escena final de la pel·lícula Bonnie i Clyde, d'Arthur Penn. En aquesta escena, una de les primeres del cinema popular en mostrar una violència intensa i brutal, Warren Beatty i Faye Dunaway són abatuts amb centenars de bales en una emboscada a la carretera.

La mort d'en Sonny al petge de l'autopista de Long Beach és fruit d'una preparació i d'una previsió minucioses. Hi ha petites pistes que desvetllen quin serà el desenllaç, com ara l'operari del peatge llençant a terra una moneda.

Però no hi ha temps: quan una dotzena d'homes apareixen armats amb metralladores tommy, James Caan irradia l'horrible dolor de ser colpejat per centenars de bales, mentre més de 400 dispositius explosius adherits al cos de Caan, al cotxe i al peatge esclaten en cadena. El rodatge de l'escena va durar tres dies. Els tècnics i els explosius van costar 100.000 dòlars, una quantitat molt important per a un film amb un pressupost al voltant dels 6,5 milions de dòlars.

(Font: Time Entertainment - Fotografia: Everett Collection)

A la novel·la de Mario Puzo, no hi ha cap símptoma d'estima entre Vito Corleone i el seu fill Michael. Francis Ford Coppola, en canvi, volia donar a entendre que, en realitat, s'estimaven. Per això va cridar el seu amic Robert Towne, un guionista de renom que més tard escriuria Chinatown, perquè revisés el guió de The Godfather.

Towne va arribar a Nova York el dia abans de la data prevista per rodar l'escena entre Vito Corleone i Michael. Towne s'hagués d'enfrontar a un gran desafiament: afegir elements a l'escena que plasmessin emocions complexes i poderoses, però que no desentonessin amb les escenes que ja s'havien rodat prèviament. Amb aquesta intenció, el guionista va prendre notes a partir del guió original i hi va estar treballant durant la nit; va acabar la seva feina a les quatre de la matinada.

Es tracta d'una escena senzilla, al jardí de Don Corleone, que se centra en els laments sobre el passat, alhora que expressa l'ansietat sobre el futur. "Mai no vaig voler això per a tu", li diu en Vito al seu fill, i li explica quins eren els seus desitjos: que algun dia arribés a ser el Senador o el Governador Corleone.

El discurs de Brando al voltant dels somnis que tenia per al seu fill dura gairebé dos minuts. Quan Coppola va recollir l'Òscar al millor guió adaptat, va expressar el seu agraïment vers Towne: "Aquesta era", va dir, "l'escena de Bob Towne".

(Font: Time Entertainment - Fotografia: Everett Collection)

En un intent per "fer les paus" amb Joseph Colombo Sènior, fundador de la Lliga Italoamericana pels Drets Civils (i també, per cert, un dels caps de la màfia de la ciutat de Nova York), el productor Albert Ruddy (a la imatge, amb Marlon Brando, preparant el rodatge d'una escena a Little Italy) va accedir a eliminar les paraules "màfia" i "Cosa Nostra" del guió (tot i que aquestes paraules gairebé no hi apareixien).

Però el New York Times es va assabentar d'aquesta història i es va crear una gran polèmica. La Paramount va haver de desmentir que Ruddy estigués treballant a favor de la màfia. Finalment, Ruddy va conservar la seva feina... però li va anar de poc.

(Font: Time Entertainment - Fotografia: Everett Collection)

Alguns grups de polítics i d'advocats es van sentir ofesos per The Godfather i per la, segons ells, visió estereotípica que presentava sobre la violència italiana. Una de les cartes enviades a la Paramount deia, en aquest sentit:

"Un llibre com The Godfather deixa en el lector la sensació malaltissa que s'ha malbaratat el que podria haver estat una gran oportunitat per eliminar la falsa imatge que els americans puguin tenir sobre els descendents d'italians, i les connotacions ètniques que es puguin associar al crim organitzat... Hi ha moltes trajectòries i moltes biografies que es podrien haver convertit en pel·lícules intel·ligents i constructives; per exemple, la vida d'Enrico Fermi, el gran científic."

(Font: Time Entertainment - Fotografia: Everett Collection)

L'enorme i corpulent Lenny Montana va fer servir algunes de les seves habilitats com a lluitador durant l'escena de la seva mort. Així, va poder utilitzar certes tècniques que havia après per tal de posar una cara vermella, amb els ulls sortint-li de les conques, per afegir un toc de realisme al moment en què és asfixiat.

(Font: Time Entertainment)

Quan va arribar el moment de rodar l'escena en què dos infermers pugen el malalt Don Corleone en una llitera per les escales de la seva mansió, dos ajudants de l'equip de filmació es van oferir voluntaris per interpretar els papers dels infermers. Llavors Marlon Brando, molt de la broma, va omplir la llitera de peses per fotre una mica els pobres voluntaris.

(Font: Time Entertainment)