Contes des d'oceans topogràfics

Ja vàrem parlar una vegada de l'àlbum de rock progressiu "Tales from Topographic Oceans", mentre referenciàvem breument la biografia de Larry Fast. En realitat, aquest sintetista nordamericà només va assistir a les sessions de gravacions de l'àlbum com a tècnic instrumental dels mòduls pre-programats (alguns dels quals havia fabricat ell mateix).
Però avui no parlarem de Larry Fast. Avui parlarem de Yes i el seu àlbum.

"Tales from Topographic Oceans" és un dels àlbums més infravalorats del rock progressiu. No per desconegut, sinó per "recargolat". Molts amants del gènere l'acusen de barroc i excessivament recarregat. No és d'estranyar, si tenim en compte que en el seu dia fou un doble LP amb quatre temes únicament, un per cada cara de disc, cadascun dels quals dura entre 20 i 25 minuts. "Fantàstic", deien alguns, "una hora i mitja sentint atmosferes simfònicoprogressives". Doncs en part és així. Jo també creia que aquest àlbum, els Yes se'l podien haver estalviat, enfront la genialitat d'altres com "Close to the Edge" o "Fragile".

Però de vegades pensem coses per conveniència o perquè no ens hem parat a pensar el contrari. El cas és que jo infravalorava el "Tales" sense haver-lo escoltat sencer mai.
La ocasió va arribar fa dos dies, i fa dos dies també que visc enamorat d'aquest àlbum i ja penso cap a on anirà destinada una part del souet mensual...

"Tales from Topographic Oceans" és, entre els seguidors de Yes, un àlbum molt estimat o bé odiat. Jo he passat de la indiferència a l'adoració gairebé absoluta. "Tales" barreja experimentació, simfonisme, conceptualisme, arrels de folk, l'estil propi de Yes, amb una gran profusió dels teclats i els orgues, atmosferes molt recarregades, sons d'ambient, elements subtils, orientalisme... És, en definitiva, una obra mestra del rock progressiu, i com totes les obres mestres, té seguidors i detractors.

Si teniu temps i ganes, escolteu-lo, si us plau! D'acord, potser us semblarà una collonada, amb totes les lletres, però serà una experiència més; i si us agrada, encara millor... no us en podreu desfer més. I potser llavors indagueu i escolteu el "Close to the Edge", que també recomano, és clar. Iguala la qualitat del "Tales", amb una durada més assequible, i una experimentació comparable, canvis radicals...

"Tales" és un àlbum gairebé perfecte: música genial, lletres metafòriques, i un disseny artístic incomparable, obra, com no, del genial dibuixant Roger Dean.