Les boies
Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
----------------------------------------------Escumes
fosforescents.
-------------------Les barques mal deixades,
prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt.
----------------------------------------------------La fressa
del vent i de les aigües es va fent
més poderosa cada cop: tanquen finestres
i portes. Sols a la taverna
dels Oratges se senten
les màquines de joc; encara allí,
pots beure canya a glops petits.
-----------------------------------------Giràndoles d'estrelles
il·luminen el cel més negre que una gola
de llop.
----------La serp del vent,
desenroscada, xiula pels carrers.
--------------------------------------------Dalt l'illa
llampeguejada gira el far.
---------------------------------Els gavians
s'arreceren dins meu, els crits
de la nit negra i els udols,
en mi també.
-----------------Sé prou que la claror
germina dins la fosca.
-----------------------------On és que som? Enlloc?
Fora de tot? Qui ve?
Si vols dormir tranquil pensa en les boies.
-(Joan Vinyoli - Cercles, 1979)-
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
