Roger Waters Live in Barcelona

Roger Waters, a la fi, va fer acte de presència ahir a Barcelona en l'àmbit de la seva gira "The Dark Side of the Moon Tour". Tot un espectacle que, per una vegada, no em vaig perdre malgrat les diverses inclemències referents al trànsit.

A les 7 de la tarda aproximadament arribàvem al Palau. La primera reacció fou d'estupefacció en veure la llarguíssima cua d'entrada: i es que centenars de persones s'acumulaven en una interminable filera. Però això va durar poc: tot just comprar un parell de cerveses i ja havíem arribat a l'entrada (vam tenir sort, la cua es va diversificar entre quatre o cinc portes). I, és clar, encara no havíem acabat amb les cerveses. Així que, cap al pantaló, i ningú se'n va adonar de res.

Un cop a dins toca baixar un llarg túnel fins arribar a la pista, coberta per una catifa negra que, al final del concert, es va quedar feta una porqueria, però en fi. Encara no hi havia gaire gent, de manera que vam poder agafar un bon lloc força a prop de l'escenari. I llavors sí que va començar la llarga espera.

A les 9, una veu trilingüe va donar-nos la benvinguda al Palau tot recordant-nos que no era permès fumar al recinte. Una mirada entorn va revelar-nos que més de la meitat dels assistents estaven fumant diferents substàncies.

I, a la fi, a les 9:34 exactament va començar l'espectacle. En Roger va sortir per la banda dreta de l'escenari i tots els assistents van començar a aplaudir, mentre ell deia "gràcies, gràcies" (en català i tot!).

PRIMERA PART
(In the Flesh · Set the Controls... · Shine On · Have a Cigar · WYWH · Mother · The Final Cut · Leaving Beirut · The Fletcher Memorial Home · Sheep)

El concert va començar amb una gran pantalla que mostrava una antiga ràdio, un got de whisky i la miniatura d'una avió de combat, i algú que escoltava la ràdio. De sobte se sentia a ABBA i intentava canviar d'emissora, però per tot arreu feien ABBA. I finalment trobava una emissora potable per on emetien "IN THE FLESH". Tothom va començar a cridar, emocionats pel gran principì de concert. El tema, de l'àlbum "The Wall", va obrir l'espectacle de manera insuperable, amb pirotècnia i jocs de llums que avençaven el que vindria més endavant.
Tot seguit va arribar "SET THE CONTROLS FOR THE HEART OF THE SUN", el tema més conegut de Waters durant l'etapa psicodèlica de Pink Floyd. A la pantalla es projectaven imatges de la joventut del grup, amb Syd Barrett al capdavant.
Un dels moments més brillants va arribar amb "SHINE ON YOU CRAZY DIAMOND" (de "Wish You Were Here", 1975), per a molts el millor tema del Pink Floyd progressiu. Waters i els seus companys (entre els quals hi havia el fantàstic guitarrista SNOWY WHITE) varen interpretar les parts I, III, IV i V. Tot seguit va sonar amb una força espectacular "HAVE A CIGAR" ("Wish You Were Here"), on es van veure diversos assistents aixecant les seves cigarretes. Curiós, si més no (recordem que al Palau "no es podia fumar").
A continuació dos temes molt més relaxats i molt crítics, "THE FINAL CUT" i "LEAVING BEIRUT", aquest darrer una crítica ferotge als governs bel·licistes dels genocides Tony Blair i George Bush. Un còmic projectat en la pantalla conduïa el fil de la cançó.
Posteriorment sonava, per a la meva satisfacció, un dels millors temes de l'àlbum "The Final Cut", l'increïble "THE FLETCHER MEMORIAL HOME", amb la veu esgarrada de Waters i el gran solo de guitarra.
La primera part va acabar encara millor del que havia començat. Un porc gegant va aparèixer per damunt del públic mentre Waters interpretava "SHEEP" ("Animals", 1977). Els jocs de llums i l'emoció del públic van augmentar considerablement, quan culminava el tema amb el millor solo de guitarra de Pink Floyd.

Arribats a aquest punt, un descans de quinze minuts. Els que estàvem a la pista no ens vam poder permetre el luxe ni tan sols de moure'ns del lloc on érem.

SEGONA PART ("The Dark Side of the Moon")
(Speak to Me · Breathe · On the Run · Time · The Great Gig in the Sky · Money · Us and Them · Any Colour You Like · Brain Damage · Eclipse)

La segona part va ocupar la interpretació íntegra de l'àlbum mític de Pink Floyd, "The Dark Side of the Moon" (1973).
Durant el descans s'havia projectat en la pantalla una lluna que s'anà fent gran fins a l'inici d'"SPEAK TO ME", la gran amalgama de crits, soroll de màquines, rellotges i diàlegs sobre la bogeria que sonava pels grans altaveus quadrafònics del recinte mentre diverses llums làser ens apuntaven. Tota la tensió va desembocar en "BREATHE", el primer tema cantat de l'àlbum, de to calmós i relaxat, que precedia a l'apoteosi.
De sobte es va iniciar una seqüència de passos, una sensació horrible de fatiga i rapidesa, un so que conduïa a la bogeria. Era "ON THE RUN", moment d'impàs de l'àlbum, fantàstic per projectar animacions altament accelerades en la pantalla. "On the Run" va acabar amb una gran explosió de llum en la pantalla mentre s'iniciava "TIME", el "tema" per antonomàsia de l'àlbum. La secció de percussions donava lloc uns moments després al tema en si, ple de jocs de colors i projeccions espectaculars.
Per contrarestar va arribar la balada "THE GREAT GIG IN THE SKY", on el teclat suporta la impressionant veu de la cantant que fa una demostració de virtuosisme vocal. Evidentment, no hi varen faltar les parts recitades:
"... and I'm not frightened of dying, any time will do, I don't mind. Why should I be frightened of dying? There's no reason for it, you've gotta go sometime."
"I never said I was frightened of dying."
I la mítica:
"If you can hear this whisper, you're dying..."

Tot aquest "ocultisme" es va ensorrar literalment quan en Roger començava el seu riff: era el moment de "MONEY", el tema més "pop" de l'àlbum.
Posteriorment retornà la calma amb "US AND THEM", una lacònica composició conduïda pel saxo, que va barrejar-se cap al final amb les projeccions de colors que acompanyaven "ANY COLOUR YOU LIKE".
Aquest tema va donar pas a un dels més aclamats pel públic, "BRAIN DAMAGE", que va ser una mostra més de la magnificència de la música de Pink Floyd.
El tancament de l'àlbum va arribar amb "ECLIPSE", una conclusió que ens diu que tot allò que tenim i aconseguim és efímer i pot desaparèixer en qualsevol moment.
"... and all that is gone, and all that is now, and all that's to come, and everything under the Sun is in tune, but the Sun is eclipsed by the Moon..."

(Batecs de cor, batecs de cor, aplaudiments, crits, eufòria). No podia creure'm-ho del tot. Havia vist "The Dark Side of the Moon" en directe.

BIS

Davant els continus aplaudiments i crits de "Roger, Roger" que inundaven la sala, tots els músics van sortir a l'escenari un cop més.
De sobte tot es tornà fosc.
"You! Yes, you!". Els helicòpters ens envoltaven literalment per tots els costats mentre els focus apuntaven directament cap a nosaltres.
I va començar el tema més conegut de Pink Floyd, "ANOTHER BRICK IN THE WALL (PART 2)". Se sentien més les nostres veus que les de Waters.
A continuació va arribar la trista "VERA", un homenatge a Vera Lynn. Un tema trist i ensopit que només preparava terreny per al que havia de venir.
El penúltim tema del concert va ser "BRING THE BOYS BACK HOME", amb ritme de marxa militar i la petició de que "els nois retornin a casa" per tal de "no deixar els nens a la seva sort".
I llavors, entre crits i aplaudiments, va sonar "COMFORTABLY NUMB". Les poques forces que quedaven van quedar-se allà, cantant "There is no pain, you are receding...", i al final, el llarg i virtuós solo de guitarra amplificada fins l'extrem va concloure de manera completament insuperable el concert.

Algunes fotos.

- Abans i després...