Ocells de foc
"Birds of Fire" és el segon àlbum de The Mahavishnu Orchestra, supergrup de progressiu-jazz-rock fusió format, el 1973 (data de publicació de l'àlbum), per Billy Cobham (bateria), Rick Laird (baix), Jan Hammer (teclats), Jerry Goodman (violí) i el nostre ja conegut i estimat amic John McLaughlin (guitarra elèctrica).
"Birds of Fire" representa la plenitud total del jazz-rock fusió, un subgènere del progressiu iniciat, per així dir-ho, pel trompetista Miles Davis. Davis no era un amant purista del jazz, sinó propens a la fusió, tot i que sense els tocs conceptuals i àcids de la Mahavishnu.
L'àlbum conté deu temes de durada diversa (entre 20 segons i 10 minuts) que desenvolupen al màxim el concepte de jazz-rock fusió de la mà d'un bateria virtuós al màxim, Cobham (fet que demostra sobretot en el seu solo de bateria al tema "One Word"), l'excel·lent baixista del baix transparent, Laird, un tecladista experimentador i arriscat al màxim, Hammer, el violinista igualment psicodèlic i innovador, Goodman (vegeu el primer tema, "Birds of Fire") i, evidentment, John McLaughlin, compositor de tots els temes, amant de la música de Davis i gran intèrpret amb la seva "doble" guitarra elèctrica.
Existeix una reedició d'aquest grandiós àlbum que és val molt la pena, doncs conté un llibret prou gruixut amb fotografies dels components i explicacions sobre el procés de composició de "Birds of Fire".
A continuació podeu veure algunes de les fotografies que conté.
- Bill Cobham amb les seves ulleres de pasta
- John McLaughlin i la seva peculiar guitarra que ja ens coneixem
- Jerry Goodman, amb un violí blau lluent (de debò, és blau, encara que a la foto en b/n no es veu) i un talent impressionant
- I Rick Lair, amb un baix... transparent!!
- Jan Hammer és, potser, el més "normal" dels cinc, tot i que això no li treu talent (fou l'impulsor del Mini-Moog al grup, teclat molt peculiar que es pot sentir especialment als temes "Birds of Fire" i "Sanctuary").
- El grup al complet (aquesta foto no és del llibret)
En definitiva, un àlbum grandiós, tot i que complex, que mereix com a mínim alguna escolta, i d'obligatòria estima pels amants del jazz-rock. Espereu-vos moltes dissonàncies, cromatismes, tocs psicodèlics (com ja he dit), i una gran força. Tots els membres destaquen, tant individualment com dins del grup.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
