Noves adquisicions progressives

Un nou paquetet ha entrat per la porta fa tot just mitja hora.
Contenia:

- Caravan: "In the Land of Grey and Pink" (1971)
- Caravan: "For Girls Who Grow Plump in the Night" (1973)
- King Crimson: "In the Court of the Crimson King" (1969)
- Jethro Tull: "Thick as a Brick" (1972)

El carter que ha vingut a portar-ho era bastant incompetent, però en fi...

Són discos (Cds) de segona mà, però en molt bon estat. Evidentment, el preu també era bo.

CARAVAN és un grup de progressiu Canterbury encapçalat pels germans Sinclair. Els seus components són:
- A "In the Land...": Richard Sinclaur (baix, acústica, veus); Pye Hastings (guitarres elèctriques i acústiques, veus); David Sinclair (orgue, piano, mellotron, veus); Richard Coughlan (bateria, percussió); David Grinsted (synths, efectes).
- A "For Girls...": Pye Hastings (guitarres elèctriques, veus); David Sinclair (teclats); Richard Coughlan (bateria, percussió); John G. Perry (baix, veus, percussió); Geoff Richardson (viola).

El seu estil s'inclou dins l'escena Canterbury i barreja sinfònic, estructures clàssiques i jazz. No és un Canterbury com el de SOFT MACHINE, molt més atonal.

- Caravan, a Progarchives
- "In the Land of Grey and Pink", fitxa a Progarchives
- "For Girls Who Grow Plump in the Night", fitxa a Progarchives

KING CRIMSON és un dels grups més coneguts de rock progressiu. Alguns el consideren iniciador del gènere amb l'àlbum "In the Court of the Crimson King", que ja tenia, però no original. Ara en tinc dos :-P
Aquest és un àlbum sorprenent pels seus contrastos. El primer tema, "21st Century Schizoid Man" és, com el seu nom indica, asfixiant, agressiu, paranoic... i genial, és clar. El tema que el segueix, "I talk to the wind", és tot el contrari, una baladeta tímida i plàcida. Després ve "Epitaph", un tema mític en el progressiu, molt medievalista. El quart tema és "Moonchild", de nou un tall tímid i calmós seguit d'una improvisació anàrquica de nou minuts. L'últim tema és "The court of the crimson king", que tanca el disc fermament i amb un estil semblant al de "Epitaph", més èpic.

- King Crimson, a Progarchives
- Sinfopedia de King Crimson a Sinfomusic
- "In the Court of the Crimson King", fitxa a Progarchives
- "In the Court of the Crimson King", ressenya a Sinfomusic

JETHRO TULL sembla ser el màxim representant d'un corrent de progressiu anomenat "prog-folk" (encara que això de les etiquetes és molt subjectiu). Incorpora alguns elements de folk i melodies sovint senzilles i farcides de flautes.

El seu àlbum més representatiu és "Thick as a Brick", basat en un poema que va escriure suposadament un nen de vuit o nou anys anomenat Gerald Bostock, aka "Little Milton", i que pel seu to irònic i crític fou censurat en l'últim moment, i el nen desqualificat en el concurs poètic a què es presentava.
Sota aquesta ridícula història s'amaga el geni creatiu de Ian Anderson, qui es va declarar als anys 70 "comunista" (més o menys com va fer Robert Wyatt).

L'edició original de "Thick as a Brick" és una autèntica meravella, perquè és un LP editat en forma de diari, i quan es desplega apareix un vertader periòdic amb noticies referents a "Little Milton". Conté alguns passatges com aquests:

- "El poema que "Little Milton" va escriure fa vuit mesos fou llegit després d'aparèixer en una prestigiosa revista per a nens pel flautista guerxo de música pop Ian Anderson"

- "S'espera [del nou àlbum] que es venguin dues o tres-centes còpies pels admiradors locals del treball d'en Gerald"

- "L'interès ha estat enorme -ha dit Barry Arthur de 44 anys, del número 8 de Pollit Close, St. Cleve. La senyora Arthur està esperant un nadó pel proper mes"

- Jethro Tull, a Progarchives
- "Thick as a Brick", fitxa a Progarchives
- Anàlisi del poema de "Little Milton" (en anglès)

Pròximament... el poema traduït (si puc). :-D

servido por sepharad 8 comentarios compártelo