Realment, tant me fa si passes d'això.

Les meves paraules són només un sospir
La teva sordesa és un crit
Puc fer-te sentir, mes no puc fer-te pensar
El teu esperma és al clavegueró
El teu amor és a la claveguera
Per això us n'aneu a través dels camps i
feu negocis amb el bestiar i
els vostres savis homes no saben què se sent
quan s'és dur com un totxo.
I les virtuts es desfan com castells a la sorra
amb la destructiva marea de
la confusió moral.
L'elàstica retirada indica que el joc s'ha acabat
igual que la darrera onada descobreix
comportaments d'última moda.
Però les teves sabates noves tenen els tacons gastats
i la teva pell bruna es pela ràpidament i
els vostres savis homes no saben què se sent
quan s'és dur com un totxo.

I l'amor que sento cada cop és més lluny:
sóc un malson, com el que he tingut avui,
i mous el cap i em dius que és una llàstima.

Fes-me tornar als anys
i als dies de ma joventut.
Aparta les cortines d'encaix negre
i digues tota la veritat.
Porta'm als temps passats:
deixa'ls que cantin la cançó.

Mira! Ha nascut un nen
i el declarem apte per a lluitar.
Té grans als muscles
i es pixa a la nit.
En farem un home
introduint-lo al negoci,
l'ensenyarem a jugar al Monopoli i
a cantar sota la pluja

El poeta i el pintor projectant ombres a l'aigua
mentre el Sol juga amb la infanteria que retorna des del mar.
El mercenari i el pensador, sense concessions mútues,
mentre la llum de l'ocàs il·lumina la creença del primer.
El foc de la llar encès, la tetera a punt de bullir,
però l'amo de la casa és lluny.
Els cavalls es remouen,
el seu càlid alè entel·la l'aspre naixement del dia.
I el poeta aixeca la ploma
mentre el soldat embeina l'espasa.

I el més jove de la família
actua amb autoritat.
Construeix castells a la vora del mar,
arriscant-se a que la tardana marea
els arrossegui per complet.
El bestiar pasta tranquil al prat,
a la vora del riu per on l'aigua del turó
es dirigeix cap al mar:
el constructor de castells
renova els vells propòsits
i contempla la noia que muny,
la proposta de la qual ell necessita.
Els joves de la casa
han marxat a la mili
i no tornaran fins d'aquí a un any.
L'innocent senyoret, de pensaments més ràpids,
ha traçat un pla per canviar d'aparença.
I el poeta embeina la ploma
mentre el soldat aixeca l'espasa.

I el més vell de la família es mou amb autoritat.
Ve creuant el mar,
desafia el fill que l'obligà a fugir.

Què faràs quan el vell hagi marxat?
T'agradaria ésser ell?
I el teu jo vertader canta la cançó.
T'agradaria alliberar-lo?
Ningú s'arrisca a fer-te costat,
i el fort vent et despista.

DESPRÉS.
He baixat des de la classe alta per corregir els vostres errors.
El meu pare era un home poderós a qui tothom obeïa.
Així que porteu els criminals!
Us endreçaré com vaig fer amb el vell,
bé, vint anys més tard.
El vostre pa i aigua s'està enfredant.
Els vostres cabells són curts i nets.
Us jutjaré a tots i m'asseguraré que ningú no em jutgi a mi.

Doblegues divertit els dits dels peus i somrius tothom,
t'enfrontes a les mirades.
No t'assabentes que les teves accions no es fan.
I rius sense ànima mentre ens dius què no hem de fer.
Però, com se suposa que hem de veure cap a on córrer?
Et veig arrossegant-te per la cort amb
els teus anells als dits i
les teves sabatilletes i
les teves sabates d'argentada sivella.
Jugant al pitjor cas, segueixes l'exemple
dels herois dels còmics
que et permeten estirar les regles.

Llavors!
Que vinguin els herois de la infantesa!
No llevarien de les pàgines dels còmics
els criminals ferotges
i ens mostrarien a tots el camí?
Bé! Fes les voluntats i el testament.
No et sembla? Uneix-te al govern local.
Tindrem a Superman de president;
deixem que Robin salvi el dia.

Apostes pel número u i aquest sempre surt.
La resta de nois s'endarrereixen i et posen primer de la fila.
I llavors finalment et preguntes com ets, de gran,
i ocupes el teu lloc en un món més savi d'automòbils més grans.
I et preguntes a qui cridar.

Llavors! On dimonis era en Biggles quan el vas necessitar,
el dissabte passat?
I on eren tots els esportistes que t'ajudaren sempre a continuar?
Tots estan descansant a Cornwall, escrivint les memòries
per a una edició de tapa tova del Manual de Boy Scouts.

DESPRÉS.
Mireu! Ha nascut un home,
i el proclamem apte per la pau.
Ens hem tret un pes de sobre, descobrint la seva malaltia.
Nosaltres agafarem al nen que hi ha en ell,
el posarem a prova,
l'ensenyarem a ser un home savi,
és a dir, a enganyar la resta.

CITA.
Estarem preparats per a allò ordinari
abans que per a allò excepcional.
Déu és una tèrbola responsabilitat,
caminàrem per la guarderia i veiérem
dos-cents divuit nadons amb mitges de niló.
Els gats estan millorant,
millorant?

DESPRÉS.
En els clars cercles blancs de la sorpresa matinal,
assumeixo el meu lloc al costat del Senyor dels Turons.
I els soldats d'ulls blaus romanen una mica descolorits
(en files impecables)
amb els seus vestits informals.
Amb els superiors molestant-los,
s'arronsen d'espatlles, parant atenció,
mentre fan cua pels sandvitxos a la cantina dels oficials.
Van dient: com està la teva avia?
I el bonàs del vell Ernie havia guanyat un bitllet de deu
a la loteria d'apostes de l'Estat.
Les llegendes, expressades en l'antic himne tribal,
romanen adormides en els cants de les gavines.
I totes les promeses que s'han fet
estan colgades després de la caiguda del sàdic.
El poeta i el savi s'aturen darrere l'arma,
i senyalen l'alba a la matinada.
Encenen el Sol.

Creus en el dia? Hi creus?
Creu en el dia!
L'Inici de la Creació dels Reis ha començat.
La suau Venus, donzella solitària, ens porta l'eternitat.

Creus en el dia?
L'heroi que s'esvaeix ha tornat a la nit,
i embarassat amb el dia,
el savi recolza la visió del poeta.

Creus en el dia? Hi creus?
Creu en el dia!

Deixeu-me contar-vos els contes de les vostres vides,
del tall i l'empenta del ganivet,
de l'opressió contínua,
de la saviesa apresa,
del desig de morir o ser mort.
Deixeu-me que us canti sobre els perdedors que queden al carrer
mentre se'n va el darrer autobús.
Les voreres són buides: les clavegueres es tinyen de vermell,
mentre l'estúpid invoca el seu déu al cel.
Llavors, que vinguin els joves que construeixen castells!
Que declarin amablement l'època de l'any i
que uneixin les seves veus en un cor infernal.
Que determinin la naturalesa precisa de la vostra por.
Deixeu-me que us ajudi a recollir els morts
mentre els pecats del pare són alimentats amb
la sang dels estúpids i
el pensament dels savis i
des de la cassola sota els vostres llits.
Deixeu-me regalar-vos una cançó
mentre el savi es fot un pet i se'n va,
mentre l'estúpid amb el rellotge de sorra cuina l'ànec i
la cançó infantil segueix sonant.
Llavors! Que vinguin els joves que construeixen castells!
Que declarin amablement l'època de l'any i

que uneixin les seves veus en un cor infernal.

Que determinin la naturalesa precisa de la vostra por.
Mireu! El llampec estiuenc llença els seus rajos sobre vosaltres
i l'hora del judici s'apropa.
Sereu vosaltres
els estúpids amagats dins l'armadura,
o els savis que ràpidament són absolts?
Llavors! Que vinguin els herois de la infantesa!
No llevarien de les pàgines dels còmics
els criminals ferotges
i ens mostrarien a tots el camí?
Bé! Fes les voluntats i el testament.
No et sembla? Uneix-te al govern local.
Tindrem a Superman de president;
deixem que Robin salvi el dia.
Llavors! On dimonis era en Biggles quan el vas necessitar,
el dissabte passat?
I on eren tots els esportistes que t'ajudaren sempre a continuar?
Tots estan descansant a Cornwall, escrivint les memòries
per a una edició de tapa tova del Manual de Boy Scouts.