Cinc relats: II. Oposició constructiva
Havia començat el debat sobre l'estat de la nació. El president del govern havia pujat a l'estrada per expressar-se en termes polítics sobre les qüestions del país d'una manera contundent i entusiasta, remarcant les grans millores que s'havien aconseguit durant el seu mandat.
Després, el líder de l'oposició havia ocupat l'estrada per expressar-se en termes polítics sobre les qüestions del govern d'una manera també contundent però pessimista, remarcant els grans fracassos del programa del partit en el poder i traient els draps bruts de la legislatura.
Encara més tard, els diferents portaveus dels partits polítics minoritaris havien ocupat de nou l'estrada de l'hemicicle per expressar-se en termes polítics sobre les qüestions de l'Estat d'una manera més calmada i neutra, remarcant alhora els errors d'uns i altres.
Al final, un dels parlamentaris es va aixecar i, imitant a Estanislau Figueras, va cridar en veu alta: “Senyors diputats, n'estic fins als collons de tots nosaltres!”, i va tornar a seure al seu lloc, però amb els peus damunt l'escó i fumant una cigarreta de marihuana.
El diputat, que era del partit en el poder, fou expulsat de l'organització política. Passats dos mesos, es va conèixer que s'havia afiliat al partit de l'oposició. Quatre anys més tard, quan aquest partit ja no era a l'oposició sinó al govern, se'l va veure en un altre escó, criticant a un dels seus antics col·legues.
Finalment va prendre la paraula per expressar-se en termes polítics sobre la necessitat de renovar els polítics del país, que no sabien fer una oposició constructiva.
Había comenzado el debate sobre el estado de la nación. El presidente del gobierno había subido al estrado para expresarse en términos políticos sobre las cuestiones del país de un modo contundente y entusiasta, remarcando las grandes mejoras que se habían conseguido durante su mandato.
Después, el líder de la oposición había ocupado el estrado para expresarse en términos políticos sobre las cuestiones del gobierno de un modo también contundente pero pesimista, recalcando los grandes fracasos del programa del partido en el poder y sacando los trapos sucios de la legislatura.
Todavía más tarde, los diferentes portavoces de los partidos políticos minoritarios habían ocupado de nuevo el estrado del hemiciclo para expresarse en términos políticos sobre las cuestiones del Estado de un modo más calmado y neutro, remarcando al mismo tiempo los errores de unos y de otros.
Al final, uno de los parlamentarios se levantó e, imitando a Estanislao Figueras, gritó a grandes voces: "Señores diputados, estoy hasta los cojones de todos nosotros!", y volvió a sentarse en su sitio, pero con los pies sobre el escaño y fumando un cigarro de marihuana.
El diputado, que era del partido en el poder, fue expulsado de la organización política. Pasados dos meses, se supo que se había afiliado al partido de la oposición. Cuatro años más tarde, cuando este partido ya no estaba en la oposición sino en el gobierno, se le vio en otro escaño, criticando a uno de sus antiguos colegas.
Finalmente tomó la palabra para expresarse en términos políticos sobre la necesidad de renovar a los políticos del país, que no sabían hacer una oposición constructiva.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
