Cinc relats: IV. Originalitat
Estic pensant què escriure per tal que, al final, en surti alguna cosa original. Però resulta molt difícil. Totes les idees que em venen al cap, o bé són tòpiques, o bé ja han estat utilitzades amb anterioritat. Malgrat que alguna n'he reciclat, no puc continuar escrivint coses que altres ja han escrit.
Per això, després de molt pensar, he decidit escriure sobre perquè no puc escriure una altra cosa. Escriure sobre la falta d'originalitat que tenen molts dels meus escrits. I així soluciono, de passada, dos problemes alhora: cobreixo la necessitat de justificar-me, de justificar la mala qualitat dels meus escrits, ja siguin prosa o poesia, i aconsegueixo un escrit de debò original, que ningú altre haurà pogut fer abans.
De nou em sento atrapat en el meu relat sobre la meva pròpia incapacitat, i ja m'estan venint “noves” idees al cap, que en realitat no són noves, només són simples còpies. Per tant, seguiré escrivint això, el què m'ocorre quan intento escriure alguna cosa innovadora del tot.
És clar que, ara recordo, això d'escriure sobre l'escriptura, aquesta espècie de prosa metaprosística, no l'havia conreat algú altre? Sí, és clar. Precisament he volgut escriure sobre això perquè ja n'havia llegit, d'aquests tipus d'escrits. Quina misèria. On és la musa? Que potser ha d'atendre massa encàrrecs com per preocupar-se de mi?
I ara què faig? Me n'oblido? Sí, això mateix: escriuré com m'oblido del que escric perquè no puc escriure amb originalitat. Però aquest cop serà diferent, perquè ja he assumit, des del principi, que això que jo escrigui ara, i el que hagi escrit abans i el que escriuré en el futur, llunyà o proper, ja ho haurà escrit, o pensat, algú més.
Aquesta idea no m'agrada, però si l'entenc profundament pot arribar a ser reconfortant. Perquè ningú no m'assegura que aquell escrit que digui el mateix que el meu, però sigui anterior, és original. Potser el seu autor n'ha copiat un altre, i aquest altre un tercer... I així, sento que, al cap i a la fi, sóc original.
Estoy pensando qué escribir para que, al final, resulte algo original. Pero me es muy difícil. Todas las ideas que tengo en mente, o son tópicas, o ya han sido utilizadas con anterioridad. A pesar de que alguna la he reciclado, no puedo seguir escribiendo cosas que otros ya han escrito.
Por eso, después de mucho pensar, he decidido escribir sobre porque no puedo escribir otra cosa. Escribir sobre la falta de originalidad que tienen muchos de mis escritos. Y así soluciono, de paso, dos problemas al mismo tiempo: cubro la necesidad de justificarme, de justificar la mala calidad de mis escritos, ya sean prosa o poesía, y consigo un escrito original de veras, que nadie más habrá podido hacer antes.
Me siento de nuevo atrapado en mi relato sobre mi propia incapacidad, y ya me están pasando "nuevas" ideas por la mente, que en realidad no son nuevas, solo son simples copias. Por lo tanto, seguiré escribiendo esto, lo que me ocurre cuando intento escribir alguna cosa innovadora por completo.
Claro que, ahora me acuerdo, esto de escribir sobre la escritura, esta especie de prosa metaprosística, ¿no la había utilizado ya alguien? Sí, por supuesto. Precisamente he querido escribir sobre esto porque ya había leído varios escritos de este tipo. Vaya miseria. ¿Dónde está la musa? ¿Es que quizá tiene que atender demasiados recados como para preocuparse de mí?
¿Y ahora qué hago? ¿Me olvido de esto? Sí, eso mismo: escribiré como me olvido de lo que escribo porque no puedo escribir con originalidad. Pero esta vez será diferente, porque ya he asumido, desde el principio, que esto que yo escriba ahora, y lo que haya escrito antes y lo que escriba en el futuro, lejano o cercano, ya lo habrá escrito, o pensado, alguien más.
Esta idea no me gusta, pero si la entiendo en profundidad puede llegar a ser reconfortante. Porque nadie me asegura que aquel escrito que diga lo mismo que el mío, pero sea anterior, es original. A lo mejor su autor ha copiado a otro, y este otro a un tercero... Y así, siento que, al fin y al cabo, soy original.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
