Assaig sobre la lucidesa
Ara mateix he acabat la lectura d'aquesta novel·la de José Saramago, "Assaig sobre la lucidesa". Una extraordinària obra sobre els pitjors aspectes d'aquest millor món possible en què ens creiem que vivim.
Atenció: les següents línies contenen detalls de la trama i l'argument.
En un país democràtic governat pel partit de la dreta es convoquen eleccions. El dia assenyalat cau un gran aiguat, però a la tarda escampa i exactament a les quatre de la tarda tots els habitants de la capital conflueixen als col·legis electorals. A les províncies, la jornada es desenvolupa sense problemes. Però a la capital del país, en fer el recompte de vots, als col·legis s'adonen que més del 70% estan en blanc.
El govern, alarmat, i seguint la llei electoral, convoca noves eleccions al cap d'una setmana. Aquestes es tornen a desenvolupar sense problemes a les províncies, mes no així a la capital. Sense avisar, sense que ningú ho sospités, el 83% dels vots són blancs.
Comença així una història de ficció que ens fa reflexionar sobre les entremaliadures i els draps bruts d'un sistema, el democràtic occidental, que en realitat no pot assegurar pel seu compte les llibertats fonamentals dels individus. Saramago, amb el seu talent com a novel·lista i un estil únic (consistent a no deixar mai un cap sense lligar), expressa a "Assaig sobre la lucidesa" la seva confiança rotunda en una societat civil que, en la realitat, mai no podrà ser com a la ficció.
En la vida real, mai 83 de cada 100 persones es podran posar d'acord sense prèvia organització per tal de realitzar actuacions destinades a expressar el seu profund ressentiment cap als governants. Però somniar, com bé diu l'autor, és ben barat.
El govern provisional emprendrà un pols contra els "subversius", és a dir, totes les persones que, exercint el seu dret legítim, han decidit votar el blanc. Des del govern es contempla aquest fet com una "rebel·lió contra el sistema democràtic i contra la legalitat" i es promouran diferents actuacions, des d'abandonar la capital a la seva sort, sense policia, encerclar-la i declarar l'estat de setge, aplicar la censura a la premsa i la ràdio, fins a fer esclatar bombes a les estacions de metro, infiltrar agents per investigar sospitosos o exercir llargs interrogatoris, i responsabilitzar-ne de tot als "blanquinosos".
"Assaig sobre la lucidesa", de la mateixa manera que l'anterior "Assaig sobre la ceguesa", dues novel·les que mantenen una estricta relació, ens dóna una visió crítica i, malauradament, totalment factible sobre les possibilitats de les democràcies occidentals per aixafar qualsevol excés que els ciutadans, en l'exercici dels seus drets, puguin cometre.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
