Consciència d'infant
Avui passejava pel moll. Hi ha una exposició a l'aire lliure de portades i articles del National Geographic. Els articles eren esfereïdors; parlaven sobre contaminació al Bòsfor, testimonis de la guerra russo-afgana, exiliats pakistanesos, nens morts en bombardejos a l'Orient Mitjà, famílies destrossades per la guerra civil a Rwanda, infants sense llar a Sarajevo que, mentre la OTAN bombardejava la ciutat, es veien obligats a vendre els joguets per poder menjar.
Entre els articles exposats he vist aparèixer una nena petita. No devia comptar més de tres o quatre anys. Venia acompanyada d'una noia, que podia ser la seva mare, cosina, tia o inclús germana.
La tendra nena s'ha aturat davant una fotografia que mostrava dos joves amb màscara de gas sostenint en braços una nena petita. L'article deia que eren habitants d'una zona contaminada per l'antiga Unió Soviètica. La nena petita no duia màscara.
S'ha quedat mirant la imatge, impressionada, i acte seguit ha preguntat a la seva acompanyant: "Què fan?". Ella ha intentat respondre: "Són persones que viuen en un lloc on hi ha contaminació, per això porten aquestes màscares, per a no respirar l'aire contaminat. Saps què és la contaminació?". La pobra nena ho ignorava. És natural, és molt petita. Encara no deu d'entendre que alguns embrutin l'aire que respiren els veïns. En això s'ha de veure, per força, algun tipus d'idea rousseaudiana.
"No", ha contestat la nena. "Doncs és quan hi ha substàncies a l'aire que són dolentes per a les persones", li ha vingut a explicar, més o menys, la noia que l'acompanyava.
"I per què la nena petita no duu màscara?", ha encertat a preguntar l'infant ingenu. La realitat, segons l'article, era que no n'hi havia per a tots. Li han respòs: "Perquè és molt petita; el que han de fer és portar-la a un altre lloc on no hi hagi contaminació, que és el que estan fent".
La nena s'ha allunyat cofoia. Segurament, a hores d'ara no recorda què és la contaminació, ni per què la nena no portava màscara. El que segur -hi posaria la mà al foc- que recorda perfectament és la imatge amb què s'ha topat passejant pel moll. Dues màscares amb tubs llargs, d'aspecte intimidatori. Una nena petita d'ulls plorosos.
Des d'aquí, la meva enhorabona a la persona que va pensar en col·locar desenes d'imatges espantoses en un moll; i a la persona que va portar una nena a passejar-hi entre mig; i a la nena que, encara que només fos per un moment, va oblidar-se de si mateixa, va aixecar la vista i va veure, espantada, un tros del món. Gràcies.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
