300

Són els anys que separen l'any actual de 1707. Moltes coses varen passar el 1707. A Lleida, però, per sobre de tot va ocórrer un fet horrible: la guerra.
El 1707, les tropes de Felip V varen ocupar i saquejar la ciutat de Lleida. La Seu Vella, l'esplendorosa catedral que dominava (i domina encara) la població, va quedar molt malmesa; es tancà al culte i la convertiren en caserna militar, amb tot el que això suposa: els soldats van traure les imatges i trencaren els vitralls, varen fer dos pisos col·locant barrons de fusta de mur a mur; el pis de baix es destinava a les cavalleries, al de dalt estaven els soldats; per evitar contagis, es va arrebossar tot l'interior amb calç viva, per la qual cosa la majoria de frescos van quedar destruïts. Encara avui es pot veure el resultat d'aquests actes. Durant la guerra del francès, va passar tres quarts del mateix.

El 1707 també va passar una altra cosa: el carrer Cavallers es va tenyir de vermell. Els antics partidaris de l'arxiduc Carles foren executats al capdamunt del carrer, al Roser, on ara hi volen fer un parador, tot esborrant la història del lloc. A Lleida es conta que la repressió dels botiflers fou tan ferotge, que des del Roser s'escolava i baixava la sang dels executats per Cavallers, carrer avall.

El 1707 fou també l'any de la batalla d'Almansa, que va precipitar la derrota catalana de 1714. En dita batalla, els de l'àustria perderen enfront els del borbó. Després, aquests entraren a la ciutat de Xàtiva, massacraren totes les persones que hi havia a la catedral de Sant Francesc, i la van cremar completament. Quan només hi quedaven les cendres van engegar la reconstrucció de la població, anomenant la ciutat "San Felipe" i els seus habitants, "socarrats".

Hi ha historiadors, pseudohistoriadors i altres personatges que afirmen que l'arribada del Borbó va significar un important desenvolupament per a l'Estat espanyol, que aquest es va modernitzar i s'hi va introduir una certa "il·lustració". No ho nego. El que sí em resisteixo a acceptar és la tesi, defensada per molts, que Espanya, tal i com la coneixem actualment, és un model que s'ha vingut forjant al llarg del temps, una mena de nació-estat la història de la qual ve de llarg. En absolut. Espanya com a nació potser sí que és una realitat històrica molt antiga (per a molts, entre els quals m'incloc, "la nació espanyola" no és més que un invent, una il·lusió) però l'Estat espanyol té una data de naixement molt concreta: 1716. Decrets de Nova Planta. Naixement de l'Estat espanyol. És a dir, que aquest Estat oficialment uninacional té exactament 291 anys.

Enguany "celebrem" a Lleida els 300 anys d'aquesta derrota i els polítics del nostre ajuntament ja ens han enviat targetes per assegurar-nos que el desplegament del nou Estatut és tot un èxit i que cal actuar consegüentment amb la història. Però jo ho veig d'una altra manera: en 300 anys l'únic que hem sabut fer és redactar documents "lights" que encara han quedat més retallats en arribar a Madrid. Altres polítics catalans prometen propers referèndums. No sé. Ho veig molt difícil; hauria de canviar molt la situació d'aquest país.

Al capdavall ja són massa anys com per a que ningú es prengui seriosament aquesta lluita.