Progressiu català. I: Cotó en Pèl - Holocaust

Em disposo avui a iniciar una d'aquelles "seccions" que ningú no llegeix. Es tracta de ressenyar alguns àlbums de grups poc o gens coneguts per la massa: grups catalans o valencians que, en la dècada dels 70, apostaren en una Espanya tancada al món per un canvi de direcció en el so de la música popular, s'allunyaren del pop i constituïren una autèntica comunitat de creadors de rock progressiu.

Espanya és un país amb poca tradició progressiva. Dins d'aquesta poca tradició, però, els Països Catalans (Catalunya sobretot) fou una regió de bastant moviment "underground" de grups progressius. Anem a veure quins.

COTÓ EN PÈL va ser una banda valenciana de rock simfònic formada a mitjans dels anys 70. El seu únic àlbum és de l'any 1978 i duu per títol "Holocaust".

Per la xarxa es poden trobar algunes crítiques d'aquest àlbum. Totes elles parlen d'una influència excessiva del so de KING CRIMSON i qualifiquen l'àlbum de correcte, però molt poc original.

Amb la intenció de donar a conèixer aquest àlbum i també de sanejar una mica la seva reputació (i, per suposat, d'anar contra corrent), em disposo a continuació a fer una crítica de "Holocaust".

"Holocaust", publicat el 1978, conté tres temes, l'últim dels quals és una suite simfònica dividida en dos fragments.

1. Aura de Sons (13:42)
2. Lamentacions (4:48)
3. Holocaust, part 1 (10:41)
4. Holocaust, part 2 (8:22)

El primer tema, "Aura de Sons", és també una composició llarga. El tema té un desenvolupament molt "progressiu", si més no en quant a la presentació sonora. S'inicia de manera gairebé imperceptible i amb un so molt simfònic, gairebé medievalista. Poc a poc va augmentant d'intensitat i el seu so es va endurint, fins que apareixen les veus en un esclat sobtat. Les lletres són espacials i psicodèliques. El final del tema és clarament més intens.

"Lamentacions" és una balada de gran bellesa. Sí que manté una estètica molt propera a l'"Islands" de King Crimson (inclús realment sembla que el cantant intenta emular Greg Lake). Però això no fa perdre gens de bellesa.

La suite "Holocaust" és musicalment força consegüent amb el títol que se li atorga. No sé si COTÓ EN PÈL intenten dibuixar aquí un suposat holocaust o alguna desgràcia semblant, però la música es torna psicodèlica i pesant (que no pesada). El segon tall de la suite (és a dir, la part 2) és, en opinió meva, molt superior al primer tall. Barreja bàsicament tres aspectes: parts instrumentals agòniques; parts instrumentals repentinament animades; i parts vocals de nou agòniques. I ara es veu que el cantant ja no vol ser ni semblar Lake. :-)

En definitiva, un àlbum realment bonic. Faltat d'originalitat? Doncs sí, però només que COTÓ EN PÈL hi hagués afegit algun element folk (com solien fer i han seguit fent agrupacions com LA DHARMA) o una mica de barreja jazz-rock (a l'estil ICEBERG) aquest àlbum guanyaria molt. En quant a la seva emotivitat: personalment, els temes "Lamentacions" (2n) i "Holocaust, part 2" (4t) em semblen emocionants i bells de debò.

--> DESCÀRREGA

"Lamentacions":

Silent, el pas de l'aigua, de la terra i de la llum.
Jo sé com creix dels teus cabells unes ombres que conec.
Jo he estat presència inútil, gairebé insospitat,
cercant la llum, vivificat per un Sol del més enllà.
I les ombres del mai més, al sentir me n'aniré.

Jo sé on és l'abisme que profund se'ns s'engoleix.
I sé d'on és la veu ritual que viscosa se'ns apareix.
Ja per sempre i sempre més, com un batre de fusells...
(soroll de fusells)

"Lamentaciones":

Silencioso, el paso del agua, de la tierra y de la luz.
Sé como crecen de tus cabellos unas sombras que conozco.
He sido una presencia inútil, casi insospechado,
buscando la luz, vivificado por un Sol del más allá.
Y las sombras del nunca jamás, al oír me marcharé.

Sé dónde está el abismo que profundo se nos traga.
Y sé de dónde es la voz ritual que se nos aparece viscosa.
Ya para siempre, y siempre jamás, como un batir de fusiles...
(ruido de fusiles)