Progressiu català. II: OM
Avui li toca el torn a OM i el seu àlbum homònim.
OM va ser una banda catalana de rock progressiu formada el 1969 pel guitarrista Jordi Soler. És a dir, són un d'aquells grups pioners en l'escena progressiva espanyola (però més desconeguts que Máquina!).
OM enregistra el seu únic àlbum, anomenat també OM (bé, de fet no veig el títol de l'àlbum enlloc), l'any 1970. És un disc on es recull una gran influència experimental barrejada amb tints evidents de jazz-rock.
La llista de temes és:
2. No ho sap ningú
3. Zitro's Ache
4. Excusa núm. 1
Bonus:
5. Vindrà la llum
6. Waiting of Godot
OM aconsegueix en aquest àlbum, MOLT RECOMANABLE, una fusió realment bona de jazz i rock; aquest darrer, destil·lant dosis impecables d'experimentació i psicodèlia. El seu so és molt original, doncs encara que podem trobar influències (i en alguns casos s'apropen a l'estil de Máquina!), la barreja experimental-fusió-rock-folk que ens ofereix OM és única. Resulta molt interessant escoltar amb atenció, per exemple, al tema "No ho sap ningú", les reminiscències mediterrànies que arriben just abans de l'extensa experimentació que les segueix.
Cada tema de l'àlbum té un caràcter propi imprès. Les suites són el primer i el quart tema, les dues "Excuses". "No ho sap ningú", com ja hem assenyalat, barreja oposadament folk i psicodèlia. "Zitro's Ache" sona més jazzístic alhora que inclús recorda al principi a les harmonies orientals, i després s'introdueix de ple en l'experimentació sobre aquesta base harmònica. "Vindrà la llum" és un tema molt més rocker i també més assequible i on s'hi introdueix la veu; per últim, "Waiting of Godot" s'inicia amb un caràcter amable i amb un estil de "folk filtrat" per a continuar amb un apropament evident al pop, una mena de cançó barreja de folk, rock i pop, i de bona qualitat. Per recordar, recorda una mica al "Give peace a chance" de John Lennon, però en versió peninsular i en un pla més solitari i passota. :-P
En definitiva, UN ÀLBUM BONÍSSIM, del millor que s'ha fet al rock progressiu espanyol i català, juntament amb MÁQUINA i ICEBERG.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
sk dijo
Moltes gràcies, ja pensava que no el trobaria mai!
20 Octubre 2007 | 10:02 PM