Progressiu català. IV: Gotic - Escenes

Parlem avui d'un dels treballs progressius més bonics i delicats que s'han fet al nostre país. Un grup que, amb el seu únic disc publicat, crea un encís en l'oient que apropa aquest a la perfecció. Rock simfònic en estat pur.

A diferència dels grups que hem tractat abans (Màquina!, amb un enfocament psicodèlic i jazz; Cotó en Pèl, d'arrels crimsonianes; OM, que barrejava jazz, rock i psicodèlia; i Secta Sònica, encarats cap al so del rock laietà), GOTIC és plenament un conjunt de rock simfònic. Això significa, per tant, una gran profusió de les guitarres melòdiques, alguns teclats i, sobretot, un nou instrument que pren el protagonisme en aquest àlbum: la flauta.

GOTIC va arribar a preparar un segon àlbum, però ni tan sols es va concloure el procés de mescla i enregistrament finals, per la qual cosa el projecte va quedar en una demo.

El tema que obre l'àlbum de què tractem ara té un títol ben llarg, "Escenes de la terra en festa i de la mar en calma". Comença amb un xilòfon i ens introdueix el que serà el "so Gotic", amb molt protagonisme de la flauta, línies melòdiques que llisquen entre tonalitats menors i majors, alguns tocs de jazz-rock (però molt pocs) i un to alegre i enjogassat.

Amb el tema "Imprompt I", el grup fa un clar salt cap al jazz-rock i s'apropa claríssimament al so d'ICEBERG. De fet, el paral·lelisme entre aquest tema i alguns d'ICEBERG és, sota el meu de vista, molt explícit, encara que potser l'enfocament de GOTIC és més experimentador que el d'ICEBERG.

"Jocs d'ocells" és un tema tranquil i melancòlic on destaquen la flauta, que duu la veu melòdica, i el piano, que fa la base harmònica. La bateria fa espontànies aparicions en alça.

El quart tema s'anomena "La Revolució" i és totalment fidel al seu nom. Comença molt calmosament, després va en alça lentament i s'hi van incorporant instruments en un passatge que representa clarament una "revolució musical"; finalment, el tema acaba amb una conclusió folklòrica i festiva.

"Dança d'Estiu" és un tema molt bo de caràcter de nou tirant cap al jazz, però amb molta més orientació que "Imprompt I". Es pot dividir clarament en una primera secció, fins al minut 2, que duu aquest caràcter jazzístic; i en una segona secció molt més simfònica on destaca, al fons, un orgue i nous sons de xilòfon.

"I tu que ho veies tot tan fàcil" sembla ser la nota que fan a l'àlbum les cordes, que fins ara han romàs en un segon pla. Així ho demostra el principi acústic, però més tard arriba a prendre de nou el protagonisme la flauta. Encara més tard, però, la importància instrumental salta a l'orgue i a uns teclats directament encarats al so de YES. Tot el conjunt no pot evitar de barrejar-se finalment amb el so del folk català. El tema més complet de tots.

"Història d'una gota d'aigua" és la darrera delicadesa que ens ofereix GOTIC. Una suite simfònica de 10 minuts on hi tenen cabuda tots els instruments que hem anat citant anteriorment, però dins un so bucòl·lic i entristit. Per a mi, el millor tema de l'àlbum, una autèntica delícia.

CONCLUSIÓ: Us agrada el rock simfònic? Doncs aquest àlbum n'és un representant fidel i, alhora, no cau en el plagi, en cap moment, dels seus contemporanis (Yes, ELP, Genesis). GOTIC crea el seu propi estil fusionant jazz, rock, folk i afegint a la barreja una capa de simfònic que remulla tot el conjunt i destaca per damunt de tot. OBRA MESTRA.

Podeu DESCARREGAR aquest àlbum per cortesia del bloc "Spanish Progressive Rock".

--> DESCÀRREGA

servido por sepharad sin comentarios compártelo