Progressiu català. V: Iceberg En Directe
ICEBERG publicà uns cinc àlbums en tota la seva trajectòria. En el primer, "Tuthankamon", semblaven consolidar-se com un dels grans grups de rock simfònic català. Però "Coses Nostres", "Sentiments " i "Arc-En-Ciel" mostraren el grup com el que en realitat desitjava ser: un referent (a qualsevol nivell) en el jazz-rock. L'àlbum que ens incumbeix avui és l'últim d'ICEBERG; després de publicar-lo es van dissoldre i cadascun va continuar per camins diferents. Destaca la trajectòria de Joaquim "Max" Sunyé i Josep "Kitflus" Mas, que integraren el grup PEGASUS, del qual probablement parlarem més endavant.
"En Directe" és el darrer àlbum del grup, i lluny de quedar com un final poc destacat, és potser el millor àlbum de jazz-rock que s'ha fet mai a l'Estat espanyol. I, a més, en directe.
1. Oh! Un ànec simfònic!
2. Ones
3. Cançó per qualsevol orquestra
4. Històries
Components:
- Joaquim "Max" Sunyer: guitarra elèctrica
- Josep "Kitflus" Mas: piano elèctric, sintetitzadors
- Jordi Colomer: bateria
- "Primi" Sancho: baix elèctric
Tots els temes de Joaquim Sunyer.
L'àlbum s'enregistrà en directe en les següents dates:
- 5 de gener de 1978, Pabellón Municipal de Deportes, Bilbao
- 6 de gener de 1978, Palacio Municipal de Deportes, Oviedo
- 13 de gener de 1978, Unió esportiva de Reus, Reus
- 9 i 10 de febrer de 1978, Teatro Alcalá Palace, Madrid
Anem per parts.
- 1r costat del vinil. Podem dir que té una estructura dual, perquè un dels temes s'apropa més a la fusió i l'altre és més simfònic. Els temes són:
a) "Oh! Un ànec simfònic!" · Tema excel·lent, possiblement el millor de l'àlbum. Com era d'esperar, està conduït pels dols entre Kitflus als teclats i Max a la guitarra. Els dos donen molta canya mentre la bateria roman en un segon pla necessari i el baix destaca en alguns moments.
b) "Ones" · Més simfònic i amb menys al·licients perquè només ratlla la genialitat (i no la ultrapassa com el tema anterior). Bona continuació de l'àlbum que es reserva per al final la gran sorpresa.
- 2n costat del vinil. L'estructura dual no és tan marcada perquè els dos temes són de caràcter jazzístic. Són:
c) "Cançó per qualsevol orquestra" · Prepara el terreny per al final apoteòsic que ha d'arribar. Està conduït (com ja és habitual) per Kitflus i Max.
d) "Històries" · Després d'una introducció purament simfònica arriba el desconcert: un riff de Max introdueix un tema en què, per primer cop, els quatre membres tenen el protagonisme, bateria inclosa, que realitza una tasca veritablement destacada. El baix és l'únic amb menys notorietat, perquè els teclats, no contents de quedar en segon pla, apunten sovint riffs realment bons. Una conclusió genial del que per a mi és el (gairebé) millor àlbum d'ICEBERG.
CONCLUSIÓ: Àlbum imprescindible. I va de debò.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
