Amb l'Església hem topat
Llegeixo en una cosa anomenada "Butlletí Periòdic de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de l'Escola Cristiana del Bisbat de Lleida" (no em pregunteu com ha arribat a les meues mans l'esmentat plamfet) un sucós (pseudo)article anomenat "Campanya d'educació sexual i afectiva de la Generalitat".
Bé. Transcric directament, sense filtres. Això sí, amb els meus comentaris intercal·lats entre [ ].
----
Sempre són lloables les iniciatives per una educació integral de la persona, que forçosament [és una llàstima que no hi hagi alternativa] ha d'incloure la dimensió de l'afectivitat i la sexualitat, i val la pena destacar en els fullets el lligam entre afectivitat i sexualitat [que a ningú se li acudeixi allò del sexe sense amor, eh? no sigui cas que la ira de Déu davalli del Cel], així com la insistència en les mesures bàsiques d'higiene i la proposta en el fulletó de secundària de no tenir pressa [pressa? pressa en què? Podeu usar un eufemisme, se us entendrà].
Ara bé, el que ja no és tan clar és la barreja de temes que mereixen diferent consideració ficats en un mateix sac [vosaltres heu fet el mateix amb "sexualitat" i "afectivitat", dues coses totalment diferents], la presentació de determinats conceptes a "joves (!) d'entre 10 i 11 anys" [evidentment són nens encara, i per això no mereixen saber com funciona la cosa], la col·locació al mateix nivell de la SIDA, les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats [bé, SIDA i MTS es relacionen, i aquestes amb els embarassos no desitjats, ¿per què no posar-los al "mateix nivell"?], algunes il·lustracions certament no gaire afortunades [???? Il·lustracions pecaminoses, potser??], la crida a consultar persones "de confiança" que poden ser "els pares" (gràcies a Déu!) [de tota manera no crec vosaltres com a pares passeu de l'estadi "doncs un dia el pare, com que estima molt la mare, li va regalar una llavor..."] però també "les amistats i altres" i, en general, la proposta d'un model de persona autocomplaent, però -això sí- força neta i previnguda [després hi ha els que, a sobre d'actuar autocomplaentment, són bruts, no?].
Tampoc no sembla de rebut l'elaboració d'un material que es pretén de difusió massiva i la corresponent presentació en unes Jornades , sense tenir en compte les entitats representatives d'escoles i famílies [per sort no han consultat les famílies, altrament el material mai no hauria estat difós per culpa de l'oposició del Foro de la Família o derivats], i que tenen molt a dir en l'àmbit de l'educació de l'afectivitat i la sexualitat [doncs res, cada cop que des del departament es faci una actuació ho consultaran als pares. Els mateixos pares que, això sí, releguen l'educació als mestres per complet perquè estan massa ocupats fent tasques més importants que ocupar-se dels fills; vull dir treballant].
Un àmbit molt delicat [ufff!! A veure que els hi diran, als nostres fills! Mira que si després ens surten desviats...] sobre el que no hi ha un consens social majoritari [en aquest país, hi ha consens social majoritari sobre alguna cosa? I, més important, ¿que la majoria accepti una idea implica la validesa d'aquesta idea? Oh, encara seguiríem, de ser cert això, pensant que la Terra resta immòbil en el centre de l'Univers!] i que, com d'altres temes, hauria de ser protagonitzat, sobretot, pels pares i mares dels nostres alumnes [fals. Pels alumnes, no pas pels seus (rancis, de vegades) pares]. Potser si se les reconeix i tracta com a autèntics elements educadors, les famílies s'ho faran seu... si les deixen. La tendència de l'administració en ficar-se en tots els àmbits de la vida és creixent. Vivim sota un intervencionisme desmesurat [això sembla l'Oceania del Gran Germà de George Orwell! És inadmissible!].
Si us cau a les mans aquest document [per casualitat, sense voler com aquell qui diu], cal que tingueu molt en compte el seu contingut [que és pecat, així que renteu-vos les mans després de tocar el fullet] abans de decidir si el doneu als vostres fills. Tot i que, com sempre, hi poden haver criteris diversos, en aquest cas, moltes valoracions [totes de persones com nosaltres, i visqui la pluralitat] coincideixen en qualificar-los, com a mínim [i amb això volem dir, el més agnòstic dels nostres membres], de gens apropiats a les edats a les que es volen adreçar [de 10 a 11 anys, el fullet "facilet", i de 12 a 16 anys, el més "heavy". És clar, ja se sap que el tema "sexe" s'ha de tractar a partir dels 25].
----
Bé, jo opino, tothom opina, doncs així m'agrada! Quan llegeixo un article com aquest primer se'm posen els pèls de punta; després m'alegro perquè podré criticar-lo, i després ho faig i m'ho passo en gran. I des d'aquí comunicar tots els meus respectes envers la FAMPAEC, editora de la publicació.
"You may say I'm an immoral person, but I'm not the only one..."
----
[*] Text extret del "Butlletí periòdic de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de l'Escola Cristiana del Bisbat de Lleida", número 14, desembre de 2007. Seus són els drets. www.fampaeclleida.org
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
glamboy69 dijo
Que bons els teus comentaris!
Realment l'esglesia i les seves orgnitzacions satel·lits de beates s'han quedat segles enrrere en qant a educació sexual. Afortunadament NINGÚ s'els pren seriosament ja!
20 Diciembre 2007 | 11:06 AM