El darrer post de l'any
Doncs sí, s'acaba l'any 2007 i penso, al cap i a la fi... demà no serà un dia més?
Efectivament que ho serà, tot ocorrerà igual de bé o igual de malament, així que és absurd de celebrar el cap d'any. Simplement celebrem la fi d'un període de recompte dels dies totalment arbitrari. I això sí, amb molt de consum. Fotem-li fort!
M'estic preparant per a l'odissea que suposarà aquest sopar d'avui, fum, llumetes, un lloc molt però que molt estret amb vuit persones, que no hi cabrem, cauran les forquilles, algú es cremarà amb el porro cigar del de la vora, xiuladisses, mals rotllos que probablement afloraran, i un persistent ambient d'estupidesa regnant poc lluït, comentaris absurds sense ni una mica d'intel·ligència, i a fer veure que tots amb tots som molt feliços, ah! i les campanades, escullis el canal que escullis resulta cutre i en aquesta data, engegar la televisió sembla ser un afer realment necessari...
[Simplement assajo el mètode de Sèneca, contra la ira: sigues pessimista, així tot el que després surti millor serà benvingut; si surt malament, ja ho hauràs previst].
I també assajo el meu mètode que ha estat "xutar-me" abans del sopar els cinc primers àlbums de la MAHAVISHNU ORCHESTRA, en aquest ordre:





(o sigui, els millors pel final.)
Alguns fumaran haixix adulterat tabac. Jo faig altres coses, semblen tenir més o menys el mateix efecte (però amb la Mahavishnu t'estalvies el mareig i la fumarada per tot, i la negror pulmonar: algú ha anat a veure "Bodies"??).
Ah! i una altra cosa. EL TELÈFON. L'odio sempre, però avui especialment, perquè ha sonat tant i tant, que el liti de la bateria s'acabarà sortint i caurà per l'amanida.
Vull que arribi el dia 3, tornar (ja d'una vegada) i desintoxicar-me de felicitat fingida: fa fàstic. (FFFF!) I per una vegada desitjo tornar a classe i sobretot fer-ne una: filosofia. I abstreure'm entre arguments ontològics i oblidar-me de la porqueria del Nadal.
Avui ha tocat post improvisat i ràpid, i d'aquesta manera saludo jo el nou any que comença. FELIÇ 2008! Espero sobrevisquem un any més a la bogeria del mercat.



El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...



yaves dijo
Qui et mana marxar al sector estúpid de la família???? Aquí haguessis tocat una mica la guitarra... i per descomptat sentit estupideses vàries!
Certament el dia 1 és un dia més, però jo admiro aquells tios que sense mòbil ni satèlits van poder calcular la durada de l'any. Només per això paga la pena d'ennuagar-se amb el raïm un cop a l'any.
Però... espera, espera! Vols dir que és un dia més??? Doncs... jo crec que no, és un dia només comparable al 24 de juny. Un dia on si vas al revès de tothom... tens el mon per tu sol! Perquè on s'ha vist un dia festiu on no hi hagi ningú pel carrer ni emprenyant fins allà a la 1 del migdia??? Ja podeu anar celebrant caps d'any, que jo m'estimo més celebrar principis d'any amb una bona esquiadeta!!!! :-D
Petonets, ens veiem aviat
4 Enero 2008 | 04:41 PM