Eno, "ambient" i electrònica

Diuen que Brian Eno ha estat un dels músics capdavanters en la música electrònica de la segona meitat del segle XX. El cert és que molts el consideren l'enllaç entre la música electrònica "clàssica" o "acadèmica" i el seu ús a nivell de "música popular".
És a dir, en el pas de Stockhausen a Kraftwerk.

Si parlem aquí de Brian Eno no és per això. Bé, no és completament per això. Resulta que aquest senyor també ha estat reconegut com el pare d'un estil musical anomenat "Ambient". En què consisteix això? Hi ha dues respostes:
- Defensors: "és un estil, sovint inclòs dins el progressiu electrònic, que pretén crear composicions de caràcter experimental i alhora belles que puguin ser escoltades com a música de fons, però continguin una singularitat més enllà de la simple música per a ascensors. Normalment fa ús de sons sintetitzats. Naix als anys 70".
- Detractors: "és un estil que tan aviat passa de la monotonia asfixiant a la experimentació encara més asfixiant, amb dosis de sorollisme no en el sentit musical de la paraula, sinó en el més popular. Sembla conduir al no-res i resulta una temerària pèrdua de temps".

Hi ha també llegendes al respecte. Pel que sembla, a Eno se li va acudir de crear una música que constituiria el naixement de l'"Ambient" durant una convalescència després d'un accident. Un amic va venir-lo a veure i li va posar un vinil de música "clàssica". El volum estava molt baix, i Eno, entre la febre i el cansament, va barrejar aquesta música amb períodes de son... Més tard se li van acudir les directrius que haurien de constituir l'"Ambient".

Al marge d'aspectes formals, he obert el post per ressenyar breument dos àlbums de Brian Eno.

1- "Another Green World" (1975)

- Sky Saw - Over Fire Island - St. Elmo's Fire - In Dark Trees - The Big Ship - I'll Come Running - Another Green World - Sombre Reptiles - Little Fishes - Golden Hours - Becalmed - Zawinul / Lava - Everything Merges With The Night - Spirits Drifting

Això no és encara Ambient, però s'hi va acostant. Com bé diu el títol de l'àlbum, Eno, sense gaires pretensions, ens ve apropant multitud de petites escenes en un dia normal en un món normal. Són temes força curts i també bastant descriptius. Eno no abandona el seu estil anterior, tan "roxymusicià", i és que havia estat pocs anys enrere membre fundador de Roxy Music, grup que el 1975, comandat per Brian Ferry, ja caminava indefectiblement envers una mena de mixtura "glam-prog" (que personalment considero poc recomanable). La portada d'"Another Green World" és força coneguda.
Per últim dir que, segons la Wikipedia, el tema "Another Green World" és conegut al Regne Unit per ser la sintonia del programa "Arena" de la BBC.

2- "Evening Star" (Fripp & Eno, 1975)

- Wind on Water - Evening Star - Evensong - Wind on Wind - An Index of Metals

La col·laboració entre Robert Fripp (líder de King Crimson) i Brian Eno, units en el projecte "Fripp & Eno", va donar lloc a tres àlbums: "No Pussyfooting" (1973); "Evening Star" (1975); i "The Equatorial Stars" (2005).
Com a curiositat, els dos personatges han coincidit sovint en altres projectes, produccions, etc. Per exemple, en l'àlbum "Matching Mole's Little Red Record", ja ressenyat aquí, Eno tocava alguns sintes i Fripp era el productor.

Personalment, penso que "No Pussyfooting" és un àlbum dolent. Monòton i sobretot carent d'inspiració. Jo no li he vist cap idea musical definida en el parell d'escoltes que li he donat al llarg del temps. Curiosament, el títol, "No Pussyfooting", es refereix a la no creació de música sense un patró previ. És una mena de crida contra la improvisació gratuïta i sense rumb i, en canvi, és el que em sembla que fan aquí: tocar per tocar i res en concret.
En canvi, tinc una opinió diferent respecte "Evening Star". Em va agradar des del principi, quan el vaig descobrir pels volts de 2005 (no fa tant de temps). Em porta records, com també el "Wish You Were Here", a una estranya amalgama d'activitats pre-programades que es fan (o feien) a l'ESO anomenades CRÈDIT DE SÍNTESI. Agggh!!! Jo arribava a casa i, com que no hi havia res a fer, seia a la terrassa i de fons sonava "Evening Star" mentre es ponia el Sol, ja cap al tard (era al maig).
Aquest és precisament el caràcter que li atorgo a aquest àlbum. Un disc senzill, relaxat, inclús repetitiu, exponent clar d'allò que Eno entenia com a Ambient. Una característica inconfusible és l'ús dels FRIPPERTRONICS.
Què són els Frippertronics? La Wikipedia ho explica bé. Tradueixo:

"Frippertronics són un sistema de "loops" de cinta creats en estudis de música electrònica als anys 60. Primerament foren usats per compositors com Terry Riley i Pauline Oliveros, però esdevingueren populars amb l'ús per a la música Ambient que en feren Brian Eno i el guitarrista Robert Fripp.
El terme "frippertronics" fou creat per Joanna Walton, la companya de Fripp a principis dels 70. És un sistema analògic que consisteix en dues enregistradores de cinta disposades per tal que la cinta passi de la primera enregistradora a un suplement i d'allà a la segona enregistradora, de tal manera que allò que s'enregistra a la primera enregistradora pot ser reproduït a la segona enregistradora amb un cert retard. L'àudio de la segona enregistradora retorna cap a la primera, i així s'aconsegueix que el senyal sonor, ja retardat, sigui repetit per la primera enregistradora mentre aquesta ja està enregistrant un nou àudio. El retard és d'uns 3 a 5 segons, i es pot controlar manualment, depenent de la distància entre les dues enregistradores. El resultat final fou revolucionari per a l'època: sobre un petit acompanyament gravat, Fripp tocava un solo i aquest s'anava afegint a la cinta, aconseguint així "emplenar" la gravació inicial amb multitud de sons de guitarra superposats.
Quan Fripp va començar a treballar amb Eno, combinant l'ús de la guitarra amb el retard de cinta dels Frippertronics, foren produïts dos àlbums: "No Pussyfooting" i "Evening Star", el 1972 i el 1974 respectivament. Aquests àlbums no són purament exemples de "loops" de cinta generats per Frippertronics, donat que patiren un procés de mescla posterior, però han estat considerats de vegades, i incorrectament, exemples purs de Frippertronics, perquè alguns temes utilitzen aquest sistema d'enregistrament "retardant" (a "Evening Star" es pot observar molt bé al tema "An Index of Metals"). Malgrat tot, convé assenyalar que l'ús dels Frippertronics és en si mateix una tècnica d'enregistrament. Els Frippertronics ja creen l'enregistrament final, sense necessitat de retoc.
Durant els anys 90, Fripp abandonà l'ús de Frippertronics i començà a parlar de Soundscapes, un nou estil musical desenvolupat per ell mateix que utilitza "loops" d'àudio digital controlats i modificats per un conjunt de sintetitzadors i aparells de processament digital de so."

L'àlbum en sí m'agrada molt, tot i que molts cops he criticat l'excessiva duració i buidesa del darrer tema, "An Index of Metals". A ProgArchives, per exemple, em vaig excedir qualificant-lo injustament com la pitjor "cosa" que mai havia escoltat. Com a experiment és força bo. Els altres temes tenen tots un caràcter similar, amb molts "loops" de la guitarra, i són realment agradables.

Ja per acabar, un exemple d'ús de Frippertronics, i un BOX amb dos temes del primer àlbum i un del segon.