Desengany al·literat
Vull veure't volar, blava, vermella, i que el teu vol sigui baix, empesa per la brisa dels àbsides blanquinosos que són els núvols. Vull veure't surar en el vent, mirar com navegues enllà amb rumb vague i absurd, i estimar-te sense saber on vas, d'on véns, sense voler aturar aquest vaixell que et mena, aquesta barca dirigint-te bestialment cap a l'atzur.
De barbaritats hem après bastant, obviant sempre un gest, un contacte, absurds símptomes que adquireixen i abasten una blavor infinita, percebuda i anhelada per uns éssers (i ho dubto) sempre esforçant-nos per arribar abans, i no volent mai fer tard.
Prou que et busco i si trobo el teu cos, benvolent em faré enrere, beneït per la vergonya de no saber voler-te. Boques, cabells, no fan per a mi, perquè ets tota tu i jo només el xiclet enganxat al pupitre, esperant la propera sotragada amb el genoll d'un altre a la cara.
Pensa bé que si no ens haguéssim vist, si no haguéssim nascut o si fóssim morts, el bohemi bonyegut que duc amb mi no sabria batre el bec insistentment, boques impertinent que parla quan li mano escoltar, i fuig com una bala, suara engegada pel canó de l'arma, si li demano consell.
Les bacanals dels babaus són obscenes per a uns, i inviolables per a altres. Jo només penso que allà dins ets amb ell i recordo les boies d'en Vinyoli , movent-se inquietes, badant damunt les ones, amb el furibund balanceig burleta dels oceans incerts.
Abrasants trobo els vicis dels estúpids hedonistes que falsegen el sentit del vocable clàssic. Abrasants i aberrants. Com ovelles en ramat seguirem uns vergonyosos analfabets, a cop de bolígraf, fins el recinte on la massa estipula que s'ha d'iniciar el bram, expulsat per taques negres.
Suposava que series diferent. T'havia figurat com la volva dèbil de pes que visita espais amples on sentir-nos confortables l'un amb l'altre. No ets aquesta volva; potser només un plomí subjecte amb tanta objectivitat com la resta, desnaturalitzada, alterada per al món modern, adaptada als camins messiànics que ens manen resseguir amb les mans lligades i el cap ben buit.
Perdona la confusió d'un simple abstemi.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
ARQUEÒLEG GLAMURÓS dijo
Escrius de puta mare!! K-bron!
15 Enero 2008 | 10:27 PM