En resposta a l'amic arqueòleg: 22 raons per a exigir un referèndum per la independència
No m'agrada parlar de política als blocs. Almenys, no gaire. Aquest post l'escric en resposta a l'amic Arqueòleg Glamurós , que recentment va obrir un post anomenat "Per què vaig deixar de ser nacionalista" .
L'Arqueòleg em demana que el convenci. Així doncs, des de l'òrbita de l'independentisme, em pregunto: Per què proposar la independència?
1. Perquè tots els pobles, ètnies, nacions i nacionalitats tenen el dret a l'autodeterminació, segons la Carta de les Nacions Unides signada el 1945.
2. Perquè els ciutadans dels Països Catalans mai no han estat qüestionats sobre la permanència en un Estat del qual mai no van decidir lliurement formar-ne part.
3. Perquè la llengua catalana, encara que gaudeix d'un règim d'oficialitat regional a Espanya, és sovint menyspreada pel nacionalisme espanyol.
4. Perquè en la resta d'Estats on es parla, el català depèn exclusivament de la conservació que en fan lliurement els ciutadans de la Catalunya Nord, la Franja i l'Alguer.
5. Perquè els Països Catalans comparteixen entre ells una llengua, cultura i tradicions similars, i diferenciades d'altres cultures i llengües europees. Ni millors ni pitjors, simplement diferents.
6. Perquè una part dels ciutadans dels Països Catalans han demanat reiteradament poder expressar els seus desitjos polítics, sense resultats.
7. Perquè tots els governs democràtics espanyols fins al dia d'avui han demostrat la seva incompetència enfront el problema català.
8. Perquè els polítics catalans són generalment tan incompetents que no els importa retallar les seves demandes enfront el govern de Madrid.
9. Per a evitar haver de demanar caritat a l'Estat espanyol cada cop que necessitem finançament.
10. Perquè el peix gran es menja el petit, a menys que el petit es defensi d'alguna manera, i ara per ara la millor defensa és la independència.
11. Perquè, sense un Estat, mai no podrem alçar la nostra veu en el conjunt d'una Europa que s'autoanomena "de les regions" però que en realitat només té en compte els Estats.
12. Perquè és l'única solució per a resoldre un problema polític amb 200 anys de tradició, que mai no s'ha pogut superar, i que té la seva arrel en l'annexió que Castella va fer dels territoris del seu voltant.
13. Per a que les persones dèbils d'esperit i amb l'autoestima baixa, entre les que m'incloc, no hagin d'abaixar el cap davant el tarannà imperialista d'alguns espanyols.
14. Per a no dependre més d'estatuts ambigus i mutilats.
15. Per a poder tenir la mateixa projecció internacional que altres països d'Europa i del món, sense estar empetitits pel gegant que Espanya representa.
16. Per a poder escollir uns polítics que actuïn plenament en l'àmbit de Catalunya, siguin quines siguin les seves orientacions polítiques, sense haver de dependre del partit central al qual representen.
17. Perquè la forma d'Estat d'Espanya és una monarquia que en el passat va fer molt de mal als Països Catalans i que només es manté gràcies a una Constitució adulterada fruit de la transició.
18. Perquè la solidaritat té un objectiu: fer que l'ajudant i l'ajudat s'igualin; i també té un límit que s'ha sobrepassat: l'ajudat s'aprofita del discurs pro-solidari. No ens que ens robin els diners, és simplement que ara ja no els hi fan falta, i quan ens atrevim a dir-ho, es munta un merder impressionant.
19. Perquè els Estats artificials, com Espanya, representen una font de problemes per a ells mateixos i per a les regions/nacions que els integren.
20. Per raons més "sentimentals", com ara disposar de seleccions esportives que no topin constantment amb les barreres de les federacions esportives espanyoles.
21. Per a evitar els discursos electoralistes i/o victimistes que aparentment exigeixen un major grau d'autogovern però que en el fons no el desitgen.
22. Perquè les dretes, les ultradretes i els centre-esquerres han demostrat que les reivindicacions territorials de Catalunya i d'altres territoris se'ls en foten; i no estem segurs de si un govern d'esquerres de debò les atendria, però no tenim prou paciència per a esperar ad calendas graecas que guanyi Llamazares.
----
L'Arqueòleg Glamurós va dir:
"Argumenta’m perqué una Catalunya amb estat propi seria millor que l’actual: en que canviaria a part del color de la bandera? Una Catalunya en mans de Duran lleida seria millor que una Espanya amb Llamazares?"
- El color de la bandera, em penso, seguiria sent el mateix.
- Una Catalunya amb Estat propi, òbviament, podria accedir a totes les decisions polítiques que actualment li són vetades per l'Estat, que és Espanya. Això és innegable. Si la condició d'Estat no valgués per a res, ni Turquia tindria cap interès sobre els kurds, ni Sèrbia sobre Kosovë, ni el Canadà sobre Quebec, ni el Marroc sobre Sàhara Occidental, ni Rússia sobre Txetxènia, ni Espanya sobre Catalunya o Euskadi.
- La orientació ideològica és independent. Per a mi, una Catalunya en mans de Duran Lleida seria EXACTAMENT IGUAL que una Espanya amb Llamazares, només amb la diferència que el primer cas és probable i el segon, gairebé impossible. Però això no vol dir que, per accedir a la independència, hagem de pagar el peatge de tenir un president com en Duran.
----
També va afegir, en resposta a un altre blocaire: "I ja m’ha quedat ben clar que per tú una Catalunya independent sota un règim feixista es molt millor que un Espanya progresista."
- Reitero el que he dit, però afegeixo: l'Espanya progressista no existeix, és una farsa, i ho és a partir del moment que nega el progrés a algunes de les seves regions, o bé que el concedeix a totes, però prèviament destil·lat i mancat d'objectius.
----
Posteriorment, va contestar al blocaire Lluís: "Jo sempre defensaré la cultura catalana i la llengüa, ara bé: MAI en faré d’això la única idea existent dins del meu cap i pensaré que cal subordinar la lluita de classes a la política lingüística."
- I és que els independentistes tampoc no ho fem! No crec que hi hagi ningú amb la sola idea política de l'autodeterminació perquè sí dins el cap. Ni tan sols els nacionalistes rancis dretans: aquests, si volen l'autodeterminació, és sobretot perquè així s'asseguren el poder ja gairebé per a sempre!
- La lluita de classes és una IDEA marxista; la política lingüística és una ACTUACIÓ política. No tenen res a veure, tot i que si fossin subordinables, jo tampoc en subordinaria la primera a la segona. Però, repeteixo, l'una cosa no treu l'altra! No són termes excloents, perquè jo crec en els dos i no em considero una rara abis.
----
Més tard va atacar les postures nacionalistes i digué que "L’exemple més car serien els dos grans partits de tradició marxista a Espanya (PSOE i IU)..."
- El PSOE, en els seus inicis, sí, ho era, de tradició marxista. Ara, crec que qui ho afirmi, comet gairebé un acte vandàlic (òbviament, exagero). El PSOE no passa de ser ara un gran partit de centre-esquerra, poc cohesionat (com sempre, a les esquerres, cadascú pel seu cantó), amb permanents conflictes entre la direcció general i els òrgans regionals del partit (exemples: PSC Catalunya, PSN Navarra, PSE Euskadi, i altres). Hauria de fer el PSOE com el PP i, qui discrepi una mica dels principis dels líders del partit, foter-lo fora? Crec que NO. Ara bé, és el PSOE la garantia d'una Espanya progressista, d'una alternativa real que ens faci oblidar les pretensions sobiranistes? Doncs crec que TAMPOC. Entre PP i PSOE que guanyi el segon, però m'agraden els dos igual de poc.
----
Bé, res més, opineu si voleu i una abraçada molt forta per a l'amic Arqueòleg Glamurós (si, en el fons, tampoc no discrepem tant... oi?)
Salut!
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
ARQUEÒLEG GLAMURÓS dijo
Gràcies per el post i l'abaçada Sepharad! Es per a mi tot un honor!
A veure, anem per pams, porto contestats més de 30 coentaris sobre aquest tema al meu blog en 24h i, que tenint en compte que no es que m'apassioni gaire, com ja he exposat, estic ja una mica saturat, però en fi!. Faré un darrer esforç!
- A veure en quant a les teves raons epr demanar la independència: jo les separaria en tres parts; per una banda les que puc compendre i compartir que son bàsicament la 1, la 8 i la 15 bàsicament, que son les més o menys objectives i realistes. Després n'hi ha algunes que molt discutibles i subjectives com que España es un estat inventat (comor??, obviament TOTS els estat son invetats, no n'hi ha cap que sorgeixi de forma espontània de la natura!!)
I finalment algunes en que se t'ha anat la olla per completament com la nº13.
-A mi NO m'es indiferent la orientació ideològica, al contrari: concebo la política com un lluita a dos bandols esquerra vs dreta,i sincerament si les decisions es prenen a Madrit, Barcelona o Burkina Faso me la sua basant, per no dir molt.
- El PSOE és un aprir de TRADICIÓ marxista, obviament sé que l'any 1981 un senyor que es deia Felipe Gonzalez va amenaçar amb dimitir si el seu partit no retirava el marxisme dels seus estatuts, cosa que a fer amb tota la desgana del món. I, ara si son un partit liberal progre, però la tradició socialista encara pesa eh!!
I la comparació amb el PP no té color!
Ens llegim! Gracies per tot de nou!!
20 Enero 2008 | 04:17 PM