Contra la campanya en record de Jaume I

S'ha engegat una mena de campanya per a commemorar el naixement dels 800 anys del rei Jaume I el Conqueridor. Als blocs, s'ha fet una crida per a reproduir el "Llibre dels Feits", una de les Quatre Grans Cròniques catalanes, i penjar en un post el Pendó de la victòria, bandera quatribarrada que, sembla, ondejà a València després de la rendició dels musulmans.

Vuit-cents anys després, sembla convenient de recordar, potser, que això és història de Catalunya i que, com en totes les històries, hi ha conquestes, batalles i derrotes. El que no em sembla convenient és reforçar d'aquesta manera tan poc racional la figura d'un rei, Jaume I, que simplement no va ser ni millor ni pitjor. És més, si m'apureu, és la clara imatge de l'imperialisme del que tant ens hem queixat al llarg del temps.

Quina classe de celebració és aquesta? Recordar el naixement d'un senyor que no varem conèixer i que tan sols coneixem a partir de dades semibiogràfiques recollides en una crònica més literària que històrica? És així com pretenem remarcar la "personalitat nacional" dels Països Catalans? Doncs si aquest és el mètode, em desmarco un cop més: diré que sí a l'independentisme per raons pragmàtiques; però aquest nacionalisme irracional del xovinisme em fa fàstic.

Senyors celebrants: hem de mirar cap al futur. No podem estar tota la vida rememorant les Glòries del passat i lamentant-nos de la nostra dissort. Vam ser conqueridors, ara som conquerits. És això el que ens dol? No ens hauria de doldre molt més l'espoli fiscal o el centralisme polític? No ens hauríem de mobilitzar per a exigir la oficialitat de la nostra llengua, en lloc d'esbombar amb tristesa i rebombori que un cop dominàrem la Mediterrània, en lloc de repetir que en temps antics "tots els peixos del Mediterrani duien l'escut d'Aragó a la cua"?

Aquestes frases grandiloqüents i fantàstiques no són més que el tast d'una altra demagògia. Els símbols medievals, les gestes glorioses i la conquesta militar són imatges d'una època feudal. No volem tornar a ser això: volem avançar, o almenys ho hauríem de voler. És per això que m'oposo a la campanya de celebració als blocs. Per això i perquè sóc republicà, i els reis sempre menen al mateix lloc: al passat. Un passat que s'hauria de recordar, però precisament per a no tornar a repetir-lo.

M'agradaria reproduir aquí un text de l'escriptor regeneracionista Jaume Brossa:

"Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular. [...] Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que és fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès. [...]

Jaume Brossa: "Viure del passat" (fragment), "L'Avenç", 2a època, IV, núm. 9, 1892. (Extret de extret de http://www.xtec.cat/~malons22/personal/modernisme1.htm)

La idea literària de Brossa s'hauria d'aplicar actualment en altres camps, incloent el de la política, des de l'òrbita "sobiranista". Així és com jo ho veig: celebrant aquest 800è naixement, simplement girem els ulls enrere i, com a ploramiques, continuem en el mateix punt d'inflexió, immòbils. Ja n'hi ha prou de lamentar-nos, perquè altrament, exaltant les glòries passades de la Pàtria tan sols aconseguim semblar-nos, cada cop més, als nacionalistes espanyols.

Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant...
(Agustí Bartra)

servido por sepharad 3 comentarios compártelo