Persèpolis. Una pel·lícula per a recordar

Opta als Òscar i no és casualitat. Li han plogut les crítiques, tant favorables com desfavorables, al film i a la Marjane Satrapi, la creadora de la història, autobiogràfica, per cert. Simplement, val la pena.

Persèpolis és la història de Marjane, una nena iraní que viu els darrers dies del regnat del Sha, la Revolució Islàmica iraní, la guerra entre Iran i Iraq... També coneix Viena perquè els seus pares l'envien a estudiar al Liceu Francès d'aquesta ciutat, allunyada dels conflictes bèl·lics del seu país, però immersa en un procés de canvi del jovent i de nihilisme creixent. Tant a Europa com a l'Iran, Marjane viu els prejudicis d'ambdues societats.

És un film d'animació però emocionant i anguniós alhora, ple de contrastos i ideològicament reivindicatiu. Precisament és d'aquest tarannà inconformista del què s'han aprofitat tant uns com altres, apareixent crítiques per part d'alguna associació islàmica ("no reflecteix amb exactitud la realitat de la revolució", o alguna fanfarronada per l'estil) i alhora elogis per part del govern francès (el Sarko i els seus sicaris, principalment). Malgrat tot, Satrapi mai no s'ha volgut posicionar públicament.

Alguns fotogrames impactants:

El Sha col·locat per part de la Gran Bretanya

Marjan s'acaba emprenyant amb el déu

"I és veritat el que diuen de vostès, que abans de fer-vos monges eren totes unes putes?!"

Boticcelli: "El naixement de Venus"... amb algun lleuger retoc

servido por sepharad 5 comentarios compártelo