Progressiu català. VII: Sisa - Galeta Galàctica

Jaume Sisa inicia la seva aventura musical amb el Grup de Folk (alternatiu als elitistes Setze Jutges), l'àlbum "Orgia" i la formació MÚSICA DISPERSA, on compartia escena amb Albert Batiste i Josep Maria Vilaseca, en "Tapi" (bateria de MÁQUINA!). Comença a ser reconegut àmpliament en el panorama musical català a partir de la celebració del Canet Rock de 1975, en el qual Sisa fou bandejat pel règim. "Galeta Galàctica", l'àlbum que seguí a "Qualsevol Nit pot sortir el Sol", és més aviat un recull intimista, semi-festiu i nostàlgic de cançons amb uns arranjaments corals impressionants, que no pas un disc de rock progressiu. Però per la seva transcendència i sobretot per la seva qualitat excepcional l'inclourem en aquest conjunt. És un àlbum de cabarets galàctics, taronges i arrossos i barraques sota els pins, tenors italians cantant nostàlgics al port de Barcelona i primeres comunions que s'han de celebrar amb disfresses de cavall. És l'enyor, la nostàlgia i la malenconia reflectides en vuit temes de duració no superior als vuit minuts.

L'àlbum s'inicia amb "El Cabaret Galàctic", un dels temes més difosos de Sisa. La lletra sembla descriure l'ambient en un cabaret on es reuneixen diferents personatges pintorescos i de classe baixa.

L'àlbum prossegueix amb "A sota l'alzina", el pitjor tema amb diferència i l'únic que no m'agrada escoltar. És una mena de pop-rock de ritme "machacón", tot i que amb alguna intervenció instrumental encertada. Em recorda a "I don't wanna be a soldier mama", de John Lennon (l'únic tema que tampoc no m'agrada de l'àlbum "Imagine").

El tercer tema, "El comptador d'estrelles", és una composició reposada conduïda pels cors i uns quants acords a la guitarra. Sisa canta:

Resulta bonic d'imaginar-se un personatge com el que descriu la lletra. El tema és preciós i Sisa canta a "l'estil Sinatra", si se'n pot dir així.

Arriba després el potser millor tema de l'àlbum, "Taronges i arròs". Comença amb la guitarra i les percussions en pla festiu i de seguida Sisa, en veu molt menys formal que abans, i els cors, fan les delícies de l'oient. L'estructura del tema és senzilla però atractiva, destacant la bonica interpretació al violí per part de Xavier Riba. La lletra descriu la vida d'un grup de persones "amants del suc de taronja i de l'arròs" que es podrien identificar amb els membres d'una comuna com la que, en el seu dia, va esdevenir en la COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA.
Sisa utilitza unes lletres força surrealistes i molt plàstiques:

El tema acaba sobtadament per donar pas a "I vostè que ho escolta", amb una intervenció molt més destacada encara del violí. És un tema de lletra poètica que descriu escenes plenes d'enyorança (sentiment que a partir d'aquest punt es començarà a fer molt evident en la resta de l'àlbum) i alhora plenes de bellesa a les quals Sisa contraposa un personatge apàtic que no és capaç de deixar-se seduir per l'art:

Per desgràcia, "I vostè que ho escolta" finalitza amb un fade-out força indesitjable. Tot seguit comença "Tarda solitària vora el Port d'un tenor italià", tema una mica més experimental que els anteriors pel fet de tenir la lletra en italià. Pel que puc entendre, són les lamentacions nostàlgiques d'un italià al port de Barcelona. La veu de Sisa intenta imitar el registre d'un tenor.
Un altre aspecte "experimental" és la introducció de dues converses femenines en italià al mig del tema (minut 2:10), converses que evidentment no sóc capaç de desxifrar més enllà de paraules com "perduto", "camini" o "sempre lo debiamo trobare". Els cors perden importància en favor de la part instrumental. D'altra banda, l'estructura del tema és circular i molt típica.

Després d'això és el torn d'"Òrbites blaves", que comença amb piano i veu exclusivament. La lletra es fa marcadament melancòlica i excel·leixen també els violins. Sisa utilitza amb encert la modulació entre tonalitats menors i majors. Als 50 segons comença un "riff" de caràcter folk i cèltic (d'aquells que la gent jove d'avui en dia es pensa que han estat inventat per MÄGO DE OZ). El tempo s'accelera i això fa canviar per complet el caràcter del tema. Acaba sobtadament i, tot s'ha de dir, amb poca gràcia.

Un passatge d'orgue d'església (molt però que molt semblant al del bateig de Francis Ricci Corleone, el nebot del Michael Corleone) l'indica que ha començat el tema cloenda de l'àlbum, "La primera comunió". S'hi afegeix la guitarra i poc després la veu d'en Sisa, tot amb un tempo molt lent. De seguida entren també la percussió i els cors, per a prosseguir amb el tema amb la base sòlida del baix elèctric. Els arranjaments corals es veuen en aquest tema de manera excelsa i són excel·lents. Al minut 2:40 el tema s'accelera i comença la segona part: les variacions sobre el passatge de "la primera comunió".

- Variació 1: Sisa canta "Hem de fer la primera comunió al balcó disfressades de cavall" amb el suport de bateria, baix i guitarra elèctrica interpretant una base de tres acords (I - IV - I - V).
- Variació 2: es repeteix la variació 1 amb la tímida intervenció (3:17) d'un instrument de percussió.
- Variació 3: s'afegeix una timbala i un sector del cor.
- Variació 4: s'afegeix un passatge melòdic de la guitarra elèctrica solista.
- Variació 5: s'amplia el passatge de la guitarra i la intervenció dels cors i s'afegeix el hi hat de la bateria (els plats que s'accionen amb el pedal) i un dels tambors.
- Variació 6: s'afegeixen els plats de la bateria.
- Variació 7: ve introduïda per la intervenció completa de la bateria. S'afegeix un segon cor i la bateria al complet.
- Variació 8: augmenta el volum de la bateria i els cors fan tenuto.
- Variació 9: es repeteix gairebé igual la variació 8.
- Variació 10: la bateria canvia el ritme utilitzant més els tambors.
- Variació 11: resten només els cors, la veu solista, la guitarra solista, el baix, la timbala i un tambor de la bateria.
- Variació 12: es repeteix la variació 11 amb canvis en la melodia de Sisa.
- Variació 13: resten només el baix, els cors, la timbala i Sisa.
- Variació 14: es ralenteix el tempo, se silencia la timbala i el baix, i els cors i Sisa introdueixen variacions en la melodia.
- Variació 15: resten només una cantant del cor femení i Sisa; tots dos canten llurs línies melòdiques deformant les seves veus.
- Epíleg: la guitarra interpreta uns arpegis de cloenda mentre una veu femenina canta: "Vés, vianant, en so de pau. Vés, foraster, vés-hi el primer.
Omple el farcell de noves veus; renta't les mans amb jocs d'infant."

I acaba l'àlbum. I ens deixa amb estranyes sensacions corrent per dins nostre.

Una última consideració és que potser "Galeta Galàctica" no és progressiu (ja ho hem dit abans), però sí que podria considerar-se "conceptual". Si ens fixem, tots els temes giren al voltant de l'enyor, amb un simbolisme clar en les lletres. Però, a més, l'àlbum comença amb una salutació ("Homes i dones i nens del cap dret: correu, correu!, que el temps pot no ser etern. Per entre núvols i molins de vent s'obren les portes d'aquest cabaret") i acaba amb un comiat (l'epíleg del darrer tema). Podria interpretar-se, per tant, "Galeta Galàctica" com un recorregut a través de les gal·les de Sisa i dels autors catalans dels setanta en les quals la figura simbòlica del "cabaret galàctic" passaria a ser allò al voltant del què es desenvolupa l'àlbum.

Ha estat una visita estranya, plaent i agradable.

--> DESCÀRREGA

servido por sepharad 7 comentarios compártelo