Ni amb nosaltres, ni sense nosaltres: la història es repeteix (i es repetirà in infinitum)

Us en recordeu d'un article d'aquest bloc de fa un temps? Es deia "Ni amb nosaltres, ni sense nosaltres" i l'enllaço un altre cop perquè la situació es repeteix. Curiosament, en la mateixa Comunitat Autònoma (Illes Balears) i en les mateixes circumstàncies i, mireu què curiós, amb el mateix cos: LA GUÀRDIA CIVIL. M'estalvio insults al cos per antecedents familiars (crec que sóc besnét d'un guàrdia civil. No arriba al nivell del Carod, però vaja).

Doncs sí, la història s'ha tornat a repetir i ho podeu veure en AQUESTA NOTÍCIA de VilaWeb. Feu-hi clic si voleu veure com es discrimina el castellà en contra del català, que s'alça com a llengua hegemònica imposada per un grupet d'ultranacionalistes que se l'han inventada, la neollengua. I de com i quant es respecta la realitat cultural dels Països Catalans (cada cop menys real, per cert) i de com, en definitiva, Espanya s'alça com un país on el respecte a la Constitució impera per sobre de tots i de tothom.

Ah, no. Que no és així. Que és al revés. Vaja, ja m'estranyava a mi que en aquesta remaleïda illa absolutista es respectés alguna cosa que no sonés a castellà. Però vaja, quines coses.

"Absolen el jove menorquí i la seva mare jutjats per parlar català. La policia els havia denunciat per 'desobediència a l'autoritat'.

El jutjat número tres de Maó ha absolt el jove Eduard Coll i la seva mare Maria J. Castán d'una falta de 'desobediència a l'autoritat' a causa de la denúncia que els va interposar un grup d'agents de la policia espanyola a Maó. El jutge només ha valorat l'actitud que va tenir amb els agents, sense fer cap referència a que s'expressés o no en català. Una seixantena de persones els han mostrat el seu suport manifestant-se davant els jutjats.

Fa uns quants dies Coll va adreçar-se en català a una patrulla policial de carrer i assegura que el van respondre barroerament, negant-se a dir-li el seu número de placa. Fou per això que, acompanyat de la seva mare, es va apropar a la comissaria de Maó, on es va repetir la situació, l'1 de febrer.

Els cinc funcionaris presents van negar-se a atendre'l en català i va demanar que vingués el cap dels agents, que se li dirigí en èuscar, amb l'argument que també era 'una llengua oficial'. El mateix vespre, a Coll i la seva mare els va arribar la citació judicial. La policia afirma en la denúncia que Coll va proferir 'numerosas frases en catalán' de manera 'acalorada', 'chulesca' i 'agresiva'.

Però és que? Però és que? Com no m'he de cagar en tot el que se m'acudeixi en aquest moment? Doncs, va. Contenció. Respirem. El mètode cartesià. Bé.

A veure, resulta que la cosa es repeteix un dia sí i un altre també i que la transcendència del fet en els mitjans ordinaris del país és mínima. No: nul·la. I sí, ja sé que moltes altres coses al món són més importants que el fet que un idioma desaparegui. Però aquí, si nosaltres no ho denunciem ningú no vindrà a fer-ho per nosaltres.

Estic emprenyat, avergonyit i indignat. Emprenyat amb aquest Estat que és Espanya; avergonyit de ser espanyol; i indignat de veure aquestes barbaritats. En èuscar, i també és un idioma oficial? En fi. I l'Àfrica comença als Pirineus. Això, cada dia va quedant més clar.

Maleït país.

-

servido por sepharad 1 comentario compártelo