Sinblanca Porelmundo dijo

Però si l'article d'El País diu veritats com punys, encara que EP és un periòdic separatista català. La veritat, no sé per què et dius Sepharad. És que no saps que aquest és el nom d'Espanya en hebreu? No et fa fàstic el tenir una mica que veure amb Espanya? Si tant odies a Espanya per què uses el castellà?

18 Marzo 2008 | 10:38 AM

sepharad dijo

Benvolgut Sinblanca:

1. A quin diari et refereixes amb "EP"?

2. Sé perfectament que Sepharad és el nom que els jueus donaven al que ara es coneix com a Espanya. Només alguns petits detalls:
* primer) aleshores encara no es deia Espanya. Per tant, el nom "sepharad" no representa Espanya com a Estat, sinó com a territori.
* segon) els jueus foren expulsats dels regnes hispànics per aquells reis que els nacionalistes espanyols anomenen "pares de la pàtria"; per tant, no crec que hi hagi cap vinculació entre "sepharad" i l'Espanya aquesta de la qual, certament, renego.
* tercer) el que sembla que vos no sabeu és que el poeta Salvador Espriu utilitza el topònim "Sepharad" en la seva obra "Cementiri de Sinera" per tal d'expressar els seus desitjos d'una convivència pacífica entre tots els habitants d'Espanya. Cito:

"A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat." (Salvador Espriu, "Cementiri de Sinera", XLVI)

També m'he "inspirat" en aquest fragment per a anomenar-me "sepharad".

3. No, no em fa fàstic tenir a veure amb Espanya. Tots els meus familiars per banda materna són castellans i valencians; per part paterna, de la zona catalanoparlant de l'Aragó. Per tant, sóc un català de primera generació. No em fa fàstic tenir a veure amb un país el qual conec i on viuen molt éssers estimats. No hi veig el problema. Jo li puc tenir fàstic a algunes postures polítiques espanyoles o al caràcter espanyol en particular, però en cap cas a Espanya genèricament.

4. No odio Espanya, ho acabo de dir. En quant al meu ús del castellà, donat que és llengua materna meva, i oficial al meu país i al meu Estat, doncs l'empro com podria emprar qualsevol altra. A més, ja que la conec prou bé, me l'estimo de la mateixa manera que m'estimo al català. Per últim dir-te que hi ha sovint per aquest bloc un amic lector que és de Madrid: procuro respondre-li i parlar-hi en castellà, amb ell.

5. Els nacionalistes espanyols haurien d'entendre que no estan sols al món. També hi ha nacionalistes catalans, bascos, gallecs, saharauis, inclús aranesos, occitans, sards, corsos, escocesos... Ja veus, la llista és llarga. Però m'estaré de dir bajanades com això de que els nacionalistes catalans i els nazis venen a ser la mateixa cosa... em sembla que no esteu prou bé del cap.

Espero que hagis entès la meva posició. Salut.

20 Marzo 2008 | 08:05 PM