Una història fascinant i Radio 3

"Alice and Marianne" és una cançó d'un guitarrista britànic anomenat Marvin B. Naylor (el podeu veure aquí, saludant amb el barret a la mà). Aparentment, el fet que existeixi un senyor amb aquest nom que ha decidit penjar els seus temes a la xarxa no hauria de tenir més importància, i no en té. Però ahir es va creuar en l'existència d'un servidor i crec que ha estat un fet remarcable per l'odissea que això ha comportat.

Radio 3 emet un programa, de vuit a deu del vespre els dissabtes i diumenges, anomenat "Islas de Robinson". El programa es dedica a posar cançonetes d'estils pop diversos que, certament, tenen el seu quid. Vull dir que resulten interessants. El programa semblava estar força bé.

Ahir a les vuit del vespre em trobava dins un cotxe, baixant un carrer amb fort pendent, quan la veu de l'interlocutor va anunciar que posaven "Alice and Marianne", del tal Naylor, per recomanació d'un amic britànic. El van posar: el tema era tan bonic que per força vaig haver de parar atenció a la ràdio del cotxe, que l'emetia amb alguna interferència, pel dial 102.2 FM. I "aficionat" com sóc a emetre sons mitjançant una guitarra acústica, els tres minuts i mig que va durar la cançó foren un moment bastant "màgic". Òstres, vaig pensar, això m'ho he d'apuntar per algun lloc. No havia escoltat mai "Islas de Robinson", però em va agradar.

Llavors ja vaig tenir muntat el problema: en obrir la guantera, em trobo amb un bolígraf escarransit entremig de munts de papers i d'instruccions de funcionament de la ràdio, i de la carpeta on hi han els rebuts de l'assegurança, i entre una llanterna amb piles i altres porqueries. Mentre intentava caçar el boli, ja se m'anava oblidant el nom de l'autor. Tenint en compte que no havia pescat el nom de l'àlbum (no sé si per culpa meva o per una mala entonació de l'interlocutor), m'anava quedant només amb quatre paraules: "Marvin B." i "Alice and".

Vaig atrapar el bolígraf mentre rodolava per dins el calaixet. Llavors, ai! El problema va ser trobar un lloc on anotar els quatre mots. Ni rastre de papers a la guantera (vull dir, de papers on escriure-hi fos possible). Al final se'm va ocórrer de mirar al costat del fre de mà, on hi ha un petit foradet per posar-hi andròmines. Allà, sepultat per claus i brutícia, hi havia el paper d'una factura d'aquell producte que es tira de vegades a la gasolina, per netejar les bugies.

Col·locava la factura, girada al revés per la part no escrita, sobre la tapa de la guantera per tal d'escriure-hi, quan em vaig adonar que el bolígraf no ratllava. I vinga a intentar-ho, i a bufar-li la punta amb l'alè. Però res: després de tot, me n'hauria de recordar mentalment. Ho tenia xungo.

Marxem del cotxe i quan arribem a casa hi havia la tele posada. Feien el "pasapalabra" i no quedava gaire per que comencés el futbol. Enmig del furor col·lectiu, una paraula va marxar de la meva ment: "Marvin". Conclusió: estava buscant una cançó d'un tal X B. X anomenada "Alice and X", de l'àlbum "X" (any desconegut). Fantàstic.

Fins que vaig tenir ocasió de fer una cerca a Internet (dissabte a altes hores de la matinada, o sigui diumenge ja), vaig anar repetint: "Alice and", "Alice and", com un imbècil. Total, pel que va servir: de res. A Internet (cercant amb Gooooogle) i al ruquet aMule, hi havia moltes cançons amb "Alice", però cap d'elles era la que jo buscava. I mira que en vaig arribar a baixar!

Diumenge al matí continuava la meva recerca. No sabia tampoc per quina emissora havia sonat la cançó. Al principi em pensava que era M80 Radio. És la 102.2 FM de Lleida. Però, cras error! Quan sentia la cançó, jo no era a Lleida, sinó a un poble de la Franja d'Aragó. Per tant, la freqüència 102.2 FM era la d'Osca, o en el seu defecte, Fraga. Buscant pel Goooogle vaig comprendre que l'emissora que havia escoltat era Radio 3. Vaig entrar al web de Radio 3, però com que tampoc no recordava exactament l'hora de l'emissió, no sabia si el programa era "Duendeando", "Pachamama" o "Islas de Robinson" (que s'emet a partir de les 20h). De fet, aquest últim no el contemplava: estava bastant convençut que no eren encara les vuit quan havia sentit "Alice and Marianne".

Intentava trobar un podcast dels dos primers programes, però n'hi havia un de molt reduït. No m'interessava: el programa del dissabte 19 d'abril no hi era. Vaig escriure un correu electrònic a "Duendeando" i un altre a "Pachamama" pregant-los, pel que més volguessin, que m'ajudessin a localitzar un "precioso tema que pusieron ayer sobre las 19h" el títol del qual començava per "Alice and". Avui no han respòs encara. Llavors ja era l'hora de dinar, m'havia passat el matí gooooglejant i perdent el temps, així que ho vaig deixar estar.

Però no em vaig donar per vençut: recordava els arpegis de guitarra del final i els recordava tan nítidament bonics, que per força havia de continuar buscant. Així que, després de fer uns deures cutres, dutxar-me i sopar, vaig tornar a cercar "Radio 3" a Goooogle i em va sortir, entre d'altres planes, un fòrum de Radio 3. La meva mirada va topar amb les paraules "Chat, canal #me en IRC... a través de web (java)". Aquesta és la meva!, vaig pensar. Entraré aquí i preguntaré fins a la sacietat si algú sap el nom d'un tema que van posar ahir... (etc. etc.). Ja eren les dotze de la nit.

Entro al canal IRC i hi trobo uns cinc usuaris. Pregunto: "Alguien escuchaba Radio 3 ayer sobre las 19h?". Al cap d'un parell de minuts, només un em respon: "Yo no". Merda. Torno a la càrrega: "Es que estoy buscando un tema que...". L'ànima caritativa, pobra, em diu: "Pregúntalo en la pizarra, a lo mejor allí lo saben". (La pizarra es el fòrum en qüestió: m'ho va haver d'explicar. Ens vam acomiadar cordialment després del breu diàleg internauta).

Vaig entrar a la pizarra, i en concret a l'apartat general, on la gent pul·lulava més sovint. Però quan era a punt de posar un post demanant pel tema, penso: vaig a tornar a buscar al podcast. Torno a la pàgina de la programació i veig que el programa que començava a les vuit, "Islas de Robinson", té plana web pròpia. Hi vaig, amb esperances gairebé nul·les. I a la secció de podcasts, òstia!!, topo ràpidament amb les lletres "Marvin B. Naylor". Aquí està!!

Em miro el podcast, me'l miro i me'l remiro, i encara insegur pitjo el botó de descàrrega. Se'm descarrega i em disposo a escoltar els primers minuts del programa enregistrat. Però la música va fluint i, vés, no estava gens malament. Toquen dos quarts d'una.

En arribar al minut vint-i-cinc, el locutor presenta el tema "Alice and Marianne", i el vaig tornar a escoltar serenament, tot orgullós. "Sembla que a Internet hi pots trobar de tot, encara que no sàpigues ben bé el que busques". Encara he de corroborar aquesta afirmació, però d'una altra estic segur: "He estat perdent tant de temps buscant aquest tema... Si no l'arribo a trobar, no dormo".

Estava reproduint el programa amb l'XMMS (sota Ubuntu 7.10) i, pel que sembla, el programa tenia alguns problemes per marcar correctament el temps de reproducció. Havia estat avançant i retrocedint manualment i els temps que marcava no eren els correctes. Però eren tres quarts d'una i jo això no ho sabia.

Només em quedava un pas: posar aquell "Alice and Marianne" a l'MP3. Però primer calia retallar el podcast per tal de treure'n només la cançó: altrament, em seria difícil fer encabir 120 minuts dins la memòria limitada i ultracarregada de l'aparell. Total, que per a tal afer, vaig pensar que amb el gnome-sound-recorder en tindria prou. Suposava que podria dir-li que enregistrés del Line-In, i en paus.

Obro el gnome-sound-recorder (ve a ser l'equivalent Linux de la Grabadora de sonidos), i em trobo amb la següent advertència:

Mecagon tot. Mira que mai no m'havia passat, això. De fet, recordo que algun cop havia enregistrat pel micro, algun tema amb l'acústica, i funcionava. "Què deu passar, ara?". Falten deu minuts per la una de la matinada, i em poso a gooooglejar (per enèsima vegada) intentant esbrinar quin és el problema. Perdo el temps: segur que hauria trobat la resposta, però em començava a posar nerviós i els ulls ja no em funcionaven gaire bé.

D'acord. Si no puc fer-ho amb aquest programa, ho faré amb un altre. Però, amb quin? "Manipulación de audio" a Goooogle em dona una resposta: Audacity. Ja valdrà. Obro una consola i:

sudo apt-get install audacity

S'instal·la, l'obro, poso el Line-In, i sembla que enregistra, però a l'hora de reproduir-ho amb el mateix programa, nanai! No reprodueix. Collons!! Què més em pot passar? Total, que a cegues, sense saber si vaig bé, poso el temps en què jo crec que comença "Alice and Marianne", i el temps en què crec que acaba. Però, aquests temps, segons l'XMMS, que s'havia trastocat comptant els segons. Total, que quan ho vaig tenir enregistrat, l'arxiu d'àudio que havia creat no casava amb el tema real.

No sé com m'ho vaig fer, però reiniciant el servidor gràfic amb un Ctrl-Alt-Return i engegant de nou l'Audacity, va ser capaç de reproduir. Llavors ja vaig poder buscar el minutatge correcte: el tema de Naylor començava als 25:06 minuts de programa i acabava als 28:55. Ho vaig enregistrar en aquest interval, i va funcionar!! A la fi, al cap de vint-i-nou hores, aconseguia el tema "Alice and Marianne"!

Reproduint-ho al portàtil, se sentia força bé. Ho vaig intentar posar a l'MP3, però era ple. Sempre el porto ple al màxim, i sempre acabo esborrant alguna cosa. Ho vaig fer, ja no recordo què vaig esborrar, però al final el tema "Alice and Marianne" va entrar a la memòria de l'aparell. Desconnecto i tanco l'ordinador. Eren la 1:15h del dilluns 21 d'abril, vaja, d'avui, i a les 8:45 havia de ser a classe. Fatal. I gràcies que avui entrava més aviat.

Vaig deixar l'MP3 endollant a la llum perquè no tenia gairebé bateria. No fos cas que, després de tot, al dia següent no pogués escoltar-lo.

Aquest matí he pogut escoltar el tema. La qualitat, amb auriculars, és força pèssima: se sent tot amalgamat, però és clar, em va costar el seu temps i esforç! I d'un podcast, què més vull?

En fi, aquí s'acaba l'odissea. Deixo el tema més avall. També és recomanable escoltar tot el programa, van posar cançons interessants. He enviat un correu a Mr. Marvin B. Naylor demanant-li si es pot comprar l'àlbum per mitjans normals. A l'aMule no hi és. A veure si em respon. Salutacions a tots.

servido por sepharad 2 comentarios compártelo