Rick Wright (1943 - 2008)
Ha mort Richard Wright, el fidel teclista de Pink Floyd, i amb la seva mort ja són dos els membres fundadors del millor grup de música del món que l'han abandonat.
Rick Wright naix a Londres l'any 1943. El 1964 s'incorpora a la formació d'un petit grup de l'escena "underground" de Londres anomenat Sigma 6: l'embrió de Pink Floyd. Gran amic i company de Syd Barrett, fou un dels membres més dolguts per l'abandó i la decadència del diamant boig, compartint aquest dolor amb Roger Waters. Ell i Waters foren llavors considerats els dos membres "arquitectes" del grup, donat que enfocaven el treball de Pink Floyd cap a la representació teatral i el joc de llums i de so. No era casualitat: Roger Waters havia estudiat arquitectura.
Richard Wright comença a destacar en l'ombra des dels inicis de Pink Floyd. Cap dels temes de l'etapa psicodèlica seria el mateix sense els seus teclats. Mai no fou un líder com Gilmour o Waters, però sí que aportà un bon grapat de bones idees que es materialitzen en temes com "A Saucerful of Secrets", "Echoes", "Atom Heart Mother", "Us and Them", "The Great Gig in the Sky", "Shine on you Crazy Diamond"... Tots ells obres mestres del grup britànic.
Richard Wright tenia formació musical acadèmica i a més sentia una inclinació natural envers el jazz. El 1978, quan Pink Floyd estava dividit i dominat per Waters, enregistra i llança el seu primer àlbum en solitari, "Wet Dream", un àlbum que segons el propi Wright és un "error". Potser va ser el primer error d'uns quants que s'acumulen a partir d'aquest moment. Un any després, Wright és forçat a abandonar Pink Floyd, participant en la gira "The Wall" únicament com a músic contractat. Òbviament, la seva aportació als àlbums "The Wall" i "The Final Cut" és nul·la en l'àmbit compositiu. Per si fos poc, l'any 1982 es divorcia de la seva esposa, Juliette Gale (companya de la infància i vocalista de Sigma 6).
Wright es recupera del fracàs i enregistra l'àlbum "Identity" juntament amb el músic David Harris sota el nom de Zee. El 1987 es reincorpora a Pink Floyd i participa plenament en els àlbums "A Momentary Lapse of Reason" i "The Division Bell", així com a les gires "Delicate Sound of Thunder" i "Pulse". L'èxit l'anima a composar el seu segon àlbum solista, "Broken China", que fins i tot té una estructura conceptual digna dels millors àlbums de Pink Floyd.
Darrerament, Roger Waters va oblidar totes les discussions del passat i convidà Rick Wright a acompanyar-lo en la seva gira "Dark Side of the Moon". El teclista estava preparant un nou àlbum en solitari.
La música màgica de Richard Wright romandrà per sempre.



El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...




yaves dijo
En el fons és una sort que la seva obra pugui ser gaudida per tothom, a diferència dels pintors, per exemple, on cal desplaçar-te a un museu per contemplar-la.
La música és, potser, la més gran de totes les arts.
Una abraçada
16 Septiembre 2008 | 01:51 PM