Les senyoretes del carrer d'Avinyó

El nou carrer d'Avinyó és com el gremi de les xafarderes. Res a veure amb el conegut llenç de Picasso, on el pintor plasmava amb estil cubista les companyies que s'oferien als noctàmbuls passejants, o clients, al carrer barceloní. Voltaves pel call un vespre de tardor, i a quatre o cinc travesseres de la Catedral, ocult per les cases que veuen l'Ajutament des de les finestres, hi havia tota la riera de senyoretes convidant-te a fer un beure, o més d'un. Temps antics, devien ser aquells.

No, ara el carrer d'Avinyó de què coneixem en aquesta història no es troba ja a la ciutat comtal. Aquell continua existint, en ple Gòtic, però ens referim a un altre. Al gremi de les xafarderes, ho hem dit. Jovenetes de vida contemplativa i despeses pagades que calcen tacons impossibles i vesteixen robes curtes al mig de l'hivern. Bijuteria i vestits cenyits. Pujades a la moto del noviet, recorrent els carrers al doble de velocitat de la permesa, emetent soroll arreu per despertar els veïns, a quarts de tres del matí. Com us estimem, senyoretes del carrer d'Avinyó.

Obren espais cibernètics perquè això de la xarxa 2.0 (o 3.0, ja no sé per quin anem) realment les ha corprès. L'efecte Fotolog es fa patent fins i tot en el llenguatge de les xiquetes: paraules com ara "ja m'avisaràs", "truca'm" o "envia'm una carta per Nadal" foren substituïdes primer per "envia'm un SMS" o "fes-me una perduda que no tinc saldo" i ara ja ni tan sols no es pronuncien, sinó que s'escriuen als Fotologs pertinents amb una tipografia similar a aquesta: "jOoO tíA sK s sUpErFoOoRtT!!" (traducció per a novells: jo, tia, és que és superfort).

Si diuen els constitucionalistes (perdoneu-me, no ho puc evitar) que una Constitució ha de contenir, almenys, la separació de poders, una carta de drets i garanties, i un procediment de reforma propi; jo dic: un Fotolog de debò ha de contenir, almenys, un títol en anglès (tant és que l'autor sigui català com de Jerez de la Frontera), tipografia "minus-majus" (als fets em remeto) i un principi rector bàsic: "actualitza'm tu avui, que jo no puc". Jo diria que deu existir, al mercat negre, un sector dedicat a la compravenda de claus de Fotologs. "Share your password, explore yourself a new reality". Els gestors del servei únicament permeten els comentaris de registrats, però és una vertadera llàstima. Sense aquest impediment, les visites creixerien fins a col·lapsar-ho tot.

Les noves tecnologies de la (des)informació han estat una revolució, un autèntic fenomen de masses. L'altre dia em trobo a l'autobús una senyora amb dos telèfons mòbils a la mà. Els mirava alternativament, com si no es decidís. De sobte, sona un dels dos aparells. La dona despenja, es posa a parlar i passats cinc minuts sona un altre aparell. La dona, sorpresa, s'aguanta l'aparell per on parlava entre l'espatlla i la galta, obre el temut bolso i d'allà treu un tercer aparell. Diu, tota compungida: "perdona, és que em truquen per l'altre telèfon". Amb tres mòbils, senyors. Creguin-s'ho. Aquella dona deuria treballar com a expenedora de càncer. Segur que a Movistar li paguen les dietes.

Això mateix ocorre amb les senyoretes d'Avinyó i els seus Fotologs, tan adornats de parides i atemptats contra en Fabra i la llengua que, al final, les fotografies (vertader propòsit dels espais) importen a tothom un carall. El sector dur de la professió ja es veu amb cor de manipular alhora dos o més Fotologs. De moment, però, estan en fase de pràctiques, per la qual cosa el segon ha estat una iniciativa per publicitar-nos com a "promoció grup classe" (cames ajudeu-me!) a la xarxa global.

Estic molt content de pertànyer a la comunitat virtual de la meva amada promoció i, encara més, del meu irrenunciable grup classe. De membre d'aquesta magnífica colla sé que ho seré fins a la mort, mal que em pesi. Òbviament, un projecte de tal magnitud podria haver estat com una penya del bon rotllo, però recordeu que la iniciativa prové del carrer d'Avinyó i, en aquestes circumstàncies, la cosa ja la van parir des del principi com un "taulell de les relacions humanes". Jo no hi he accedit, més que res per impossibilitats físiques, però deu ser certament més vomitiu que una cançó del Fat Esteban.

Companys de promoció, si voleu saber amb qui carda cadascú, si cardem entre nosaltres o de quina manera acostumem a fer-ho, acudiu al Fotolog corresponent. Disculpeu-me que no us doni més dades, no en disposo. Ni ganes, tu. I una abraçada molt forta per les creadores de la pàgina, que són alhora creadores, difusores i editores de rumors. "Ellas se lo guisan, ellas se lo comen". Encara que, sospito, les nits de dissabte alguna que jo em conec no sopa, però menja altres coses. Exactament com fan, i feien, les senyoretes del carrer d'Avinyó.

servido por sepharad 3 comentarios compártelo