Oda al microones
Si em preguntessin quin ha estat el millor invent de la història de la humanitat, no sé pas què diria. Potser la roda o alguna cosa d'aquestes, senzilla. Ara bé, si em preguntessin quin ha estat el PITJOR, no en tinc cap dubte: el remaleït microones.
Jo és que no sé què li faria al tio que va inventar-se la fotuda caixa amb una safata circular que dóna voltes i més voltes; i encara menys al paio que va acceptar amb cofoisme que el microones era una forma "sana i senzilla" de preparar el menjar. Bé, sí que ho sé: els hi faria menjar, deglutir, si cal per mitjà d'un embut, totes les porqueries que el microones m'ha regalat a mi, quan jo hi havia introduït menjar i el menjar ha sortit transformat en una repugnant massa informe i deshidratada.
Des que visc a Barcelona, no he tingut altre remei, si volia dinar a casa, que preparar alguns plats amb el microones, i de moment l'únic que ha sortit bé ha estat escalfar la llet. Per començar, diuen que els líquids mai no arriben a bullir dins el microones; bé, doncs a mi m'hi ha bullit aigua, llet i oli, escatxigant i deixant l'interior de l'aparell tot fet una merda. Així mateix ho dic.
En segon lloc, he ficat al microones pizzes, paelles preparades, paninis, spagetti al pesto, croquetes, crestes de tonyina. Tot ha sortit fet una puta merda, amb l'honorable excepció de les pizzes, que amb l'experiència que atorga el pas del temps han anat fent-se mengívoles. Però, la resta, desastrós.
He llençat a la brossa aliments llestos per preparar al microones, i altres aliments duts de casa en fiambreres als quals només els calia ser reescalfats. Tots han sortit fets un truny, dessecats, sobreescalfats, enganxats entre ells.
He perdut temps i diners transformant menjar en merda gràcies al graciós (valgui la redundància) a qui se li va ocórrer de redissenyar la cuina utilitzant ones de ràdio. El graciós que va decidir que, enlloc d'escalfar els aliments mitjançant CALOR, era millor provocar que les mol·lècules d'aigua oscil·lessin fins que el menjar quedés descompost. I, això sí, molt i molt calent.
Per això me cago en el puto microones. Ho sento, sé que és un post barroer, però que em destrossi el menjar PREPARAT EXPRESSAMENT I PORTAT DE DOS-CENTS QUILÒMETRES ENLLÀ una merda d'aparell subnormal em posa dels nervis. Si torna a passar un cop més, definitivament no em retornaran la fiança: la gastaran comprant un microones nou, perquè el que hi ha ara haurà acabat fet a trossos a les escombraries.
Un dia trauré el microones del forat, pujaré al tercer pis i el fotré daltabaix.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
Cristina dijo
Ara és quan m'alegro quedar-me a casa i que em façin el menjar. Per que no hi ha res millor que els menjars de la mama recén fets.
Bé, si et serveix de concol, a casa meva no n'hi ha de microones, per que escalfar la llet no és tant difícil i les coses són més bones fetes i menjades. Però a banda d'això, el que si que es veritat és que si hagués de iunar amb microones... m'ho pensaria dos cops.
A vegades és millro ficar-ho en una paella i nar-ho escalfant que utilitzar el microones, per que una cosa és certa, el gust canvia... per que quan vas a cases d'altra gent... escepte les palometes... la resta es torna ranci...
T'estimo!! (K)(L)
16 Marzo 2009 | 06:17 PM