AQUESTA ÉS LA SEVA DEMOCRÀCIA!
Les dures càrregues de la policia contra grups d'estudiants al centre de Barcelona deixen una cinquantena de ferits
Els policies van agredir de forma indiscriminada vianants i diversos periodistes, entre els quals un de VilaWeb · PSC, ERC i ICV no es pronuncien sobre l'actuació dels mossos · Llibertat amb càrrecs per a sis estudiants detinguts · Un dirigent d'EUiA denuncia que els mossos el van agredir, a ell i familiars seus · L'activitat universitària, suspesa fins dilluns als edificis central i del Raval de la UB
Els mossos d'esquadra van atacar amb duresa ahir unes quantes vegades els estudiants de la UB que es manifestaven contra el desallotjament de l'edifici històric de la universitat, ocupat des del novembre pels contraris al pla Bolonya. L'última càrrega, ahir al vespre, contra una manifestació que contestava precisament la violència que els agents havien desplegat al matí, va deixar una vintena de ferits, entre els quals estudiants, gent que es passejava pel carrer i uns quants periodistes. Entre els periodistes agredits hi ha Enric Borràs, de VilaWeb, que va rebre cops de porra precisament al braç on duia el braçalet identificatiu de premsa, i un fotògraf del diari ADN, que va rebre un fortíssim cop a l'ull. Després d'això, el director general dels mossos, Rafael Olmos, va admetre que les càrregues havien estat desproporcionades i va lamentar que haguessin afectat periodistes. Els manifestants demanaren la dimissió del conseller d'Universitats, Josep Huguet, del d'Interior, Joan Saura, i de la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada. De moment, la UB ja ha suspès (comunicat) tota activitat universitària fins dilluns que ve tant a l'edifici històric de la plaça Universitat com a la facultat de Geografia i Història, al Raval.
De moment, l'únic responsable polític que ha fet una certa autocrítica per l'actuació dels mossos d'esquadra ha estat Olmos, que ha dit que assumia tota la responsabilitat per les agressions a periodistes i que revisaria el protocol perquè no tornés a passar un cas semblant. Ara, els partits del govern no van voler valorar ahir les dures càrregues que els mossos havien dut a terme al matí. ICV es va remetre a la valoració que en fes el Departament d'Interior, que havia qualificat l'actuació matutina dels agents de proporcionada. Tampoc ERC ni el PSC no van fer-ne cap valoració. Quant a CiU i PP, van demanar a Joan Saura que donés explicacions.
Entre els ferits, hi ha familiars del dirigent d'EUiA, Francesc Matas Salla, que també fou agredit pels mossos. Matas Salla ho explica al seu bloc.
Desallotjament violent
Les càrregues dels mossos i les topades entre agents i estudiants van començar arran del desallotjament dels estudiants tancats a l'edifici del rectorat, ahir a primera hora del matí. El rector, Dídac Ramírez, va explicar que havia decidit que la policia posés fi al tancament d'una cinquantena d'estudiants contra l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), l'anomenat pla Bolonya, que durava des del 20 de novembre. Poc després del desallotjament els estudiants van tallar la Gran Via i els mossos els van fer fora cap a les vuit amb una càrrega contundent per a restablir la circulació. Els estudiants van respondre llançant-los objectes i mobiliari urbà i la batalla campal es va acabar amb ferits i tres detinguts. A migdia, els mossos van detenir tres estudiants més, acusats de desobediència i de desordres públics. Els sis estudiants detinguts van ser alliberats, amb càrrecs, al vespre.
Mentrestant, alguns alumnes van ocupar la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és previst que avui ocupin les d'Educació i Comunicació i que comenci una tancada a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona (UB), al Raval.
Alguns professors se solidaritzen amb els estudiants
Poc més tard de les onze del matí, Manuel Delgado, catedràtic d'antropologia de la UB, va llegir un comunicat en nom de l'Assemblea PAS i PDI - Universitats Catalanes, que aplega sis-cents professors i treballadors, criticant la duresa de la càrrega de la policia. La va qualificar de desproporcionada, sobretot tenint en compte que l'ocupació dels estudiants de la UB era pacífica i volia dialogar amb el rectorat. El comunicat, molt crític, deia que els fets d'ahir al matí recordaven el temps en què la policia entrava amb impunitat a les universitats (el del franquisme). Delgado, a més, va dir que la contundència policíaca donava crèdit als estudiants que veuen el diàleg com una opció massa ingènua i volen anar més enllà.
Més càrregues policíaques
Cap a les dotze del migdia més estudiants es van afegir a la concentració que es feia davant l'edifici històric de la UB contra el desallotjament. Com que els mossos d'esquadra no hi deixaven entrar cap estudiant, solament els treballadors, molts dels qui hi havien arribat per anar a classe es van quedar fora i es van afegir a la protesta. Llavors, amb pancartes que es van fer al carrer mateix, es va improvisar una nombrosa manifestació que va tornar a tallar la Gran Via i es va encarar amb els mossos d'esquadra que vigilaven l'única entrada oberta de la facultat. Els mossos que protegien l'entrada van carregar novament contra els estudiants. S'hi van afegir els antiavalots, sortits de les furgonetes, aparcades a la plaça i van escombrar a cops fins al carrer d'Aribau tots els estudiants que eren a la plaça de la Universitat.
Els estudiants, en una marxa novament improvisada, van començar a caminar pel carrer d'Aribau, van girar pel carrer del Consell de Cent i van pujar pel passeig de Gràcia amb la intenció de protestar davant la seu de la Conselleria d'Innovació, Universitats, i Empresa, situada al passeig mateix, just abans de la Diagonal. Quan hi van arribar, la seu de la conselleria ja era protegida per un cordó policíac, i es van limitar a escridassar els mossos i a proferir crits contra el conseller Huguet i la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada. També van llegir un manifest i van fer una crida a una nova manifestació, la que es féu més tard, al vespre. Després van tallar la Diagonal i van començar a entrar als jardins del Palau Robert per ocupar-los.
La càrrega final
Quan els estudiants encara entraven als jardins del Palau Robert, els mossos d'esquadra també hi van entrar per la porta principal i van començar una nova càrrega contra els pocs estudiants que ja eren dins. Però quan els van fer fora no es van aturar, sinó que que van continuar atacant fins que no van dissoldre la protesta en grups petits. Alguns estudiants s'hi van encarar novament llançant-los objectes de tota mena i cadires de les cafeteries del carrer de Còrsega. La càrrega dels mossos va arribar fins al carrer de Balmes i, després, des de les furgonetes, van anar empaitant grups petits d'estudiants per atacar-los de nou.
Més de 50 ferits en la revolta anti-Bolonya en un dia de violents enfrontaments
Jornada d'aldarulls i protestes dels universitaris anti-Bolonya arran del desallotjament dels 50 estudiants tancats a la Universitat de Barcelona des de feia quatre mesos. Els enfrontaments s'han allargat fins ben entrada la nit d'aquest dimarts. Entre 2.500 i 5.000 persones, segons les fonts, es van manifestar al vespre pel centre de la ciutat. La protesta es va acabar amb una cinquantena de ferits: estudiants, mossos, vianants -fins i tot un nen de 10 anys- i periodistes. El director de la policia, Rafael Olmos, ha assumit "tota la responsabilitat" per les càrregues a periodistes i ha assegurat que es revisaran els protocols policials.
Els enfrontaments entre estudiants i mossos pel desallotjament dels anti-Bolonya tancats a l'edifici històric de la UB s'han allargat fins ben entrada la nit. Els incidents més greus van començar cap a les deu de la nit, a la confluència de Jaume I amb la Via Laietana, quan els manifestants van voler superar el cordó policial que impedia l'entrada a la plaça de Sant Jaume. A partir d'aquest moment, les dures càrregues policials van ser constants i els aldarulls es van estendre pels carrers del barri de la Ribera, més conegut com el barri del Born.
Aquesta manifestació havia començat a les vuit del vespre, a la plaça Universitat, i hi van participar entre 2.500 i 5.000 persones, segons les fonts, que protestaven contra l'actuació dels Mossos en el desallotjament de l'edifici de la Universitat de Barcelona. Una cinquantena de persones van resultar ferides: estudiants, mossos, vianants -fins i tot un nen de deu anys- i periodistes, tot i que anaven identificats.
El director general dels Mossos d'Esquadra, Rafael Olmos, ha lamentat que alguns periodistes hagin estat agredits durant les càrregues policials, tot i anar identificats. Olmos ha dit que això no pot tornar a passar, que s'hauran de revisar alguns protocols i que assumeix personalment les responsabilitats.
Cronologia dels enfrontaments
La batalla campal entre els estudiants i els Mossos va començat aquest dilluns ben d'hora al matí, quan la policia ha desallotjat una cinquantena d'estudiants que hi havia tancats a l'edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona. Els alumnes la van ocupar fa uns mesos en protesta per l'aplicació del Pla Bolonya. Va ser el 20 de novembre, al final d'una manifestació contra l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Durant el desallotjament s'han viscut moments de tensió i d'enfrontaments entre els estudiants i els agents, que han pujat de to quan els anti-Bolonya han tallat la Gran Via entre Balmes i Aribau durant unes dues hores. Cops de porra, cadires d'un bar de plaça Universitat volant, joves immobilitzats a terra... Així s'ha acabat el primer tall de la Gran Via, que ha provocat tres detencions, setze denunciats per desobediència, una vintena d'alumnes ferits i onze mossos també ferits, un dels quals es troba en estat greu. El tall també ha generat problemes importants de trànsit per entrar a Barcelona des de Castelldefels.
Segon tall de la Gran Via
No una, sinó dues vegades han tallat la Gran Via. I la policia, que vigilava l'edifici central de la UB, ha tornat a carregar contra els estudiants. Els agents els han dispersat i han optat per improvisar una marxa per diversos carrers de l'Eixample.
Fins a cinc-centes persones s'han arribat a concentrar davant del Departament d'Universitats del passeig de Gràcia, on han demanat la dimissió del conseller Josep Huguet. Un centenar han ocupat momentàniament els jardins del Palau Robert, els Mossos hi han tornat a carregar en contra i n'han detingut tres més.
A mitja tarda, uns vint estudiants s'han assegut davant la comissaria de les Corts per protestar contra les detencions dels seus companys i per les càrregues policials del matí. La protesta ha acabat sense aldarulls. Cap al tard, la policia ha deixat tots els detinguts en llibertat amb càrrecs. Al la nit, però, hi va tornar a haver enfrontaments arran d'una manifestació convocada a les vuit del vespre.
Els estudiants i els professors es queixen
Els estudiants i els professors que els donen suport han qualificat l'acció policial de "més pròpia de la repressió franquista" que no pas dels temps actuals. Asseguren que ha estat una actuació "gratuïta, innecessària i violenta", i lamenten que el rectorat n'hagi demanat el desallotjament. Segons els estudiants, l'acció policial ha "dinamitat" qualsevol via de diàleg i de negociació. En aquest sentit, no descarten que el sector més crític amb el Pla Bolonya s'acabi radicalitzant.
Els partits en demanen explicacions a Saura i a Huguet
El desallotjament i les càrregues policials també han arribat al Parlament, on els grups polítics han demanat explicacions al conseller d'Interior, Joan Saura. CiU i el PP també n'han responsabilitzat el conseller d'Universitats, Josep Huguet.
El diputat de la federació nacionalista Antoni Castellà ha recordat a Huguet que fa un any ja el van alertar del que podria passar, perquè no hi havia una política informativa del govern per explicar el pla als estudiants. De la seva banda, el PP ha demanat que el conseller d'Universitats expliqui "per què l'únic lloc d'Europa que té un problema amb Bolonya és Catalunya". Malgrat tot, l'oposició dóna suport al desallotjament, que s'ha fet, diuen, respectant l'autonomia del rector de la UB.
Donem les gràcies als
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
Jose Dominguez Dominguez dijo
Amigo,
Podría decirte que me siento sorprendido tras la visualización de las pocas imágenes que tuve ocasión de ver a través de la Tv y de los comentarios escuchados en los medios que hacían referencia a los lamentables sucesos que comentas, pero no es el caso. Y no lo es, porque en este conflicto de intereses entre los estudiantes y la Administración, es ésta última la que cuenta –si no con el monopolio- sí con los medios más violentos y no duda en hacer uso de ellos en circunstancias como esta, como la experiencia me ha demostrado una y otra vez. Así lo pude atestiguar, por ejemplo, durante el franquismo y, mucho más reciente, durante las manifestaciones en Madrid en contra de la segunda invasión de Irak. Consecuentemente, no es sorpresa sino vergüenza ajena el sentimiento que me ha invadido.
En la tarde de ayer tuve oportunidad de escuchar a Manuel Delgado hacer referencia a lo sucedido; más tarde, fue Pere Portabella el que hacía narración de los hechos. Hoy mismo, en la SER, una periodista de ésta cadena en Barcelona explicaba cómo había sido agredida por los mossos que no habían respetado su statu; cómo la madre de una alumna, explicaba que su hija fue brutalmente aporreada media hora más tarde de romperse la manifestación y cuando se encontraba alejada del lugar de la misma (a destacar, la acusación sobre el señor Saura como responsable directo –según ella- de la presencia de alborotadores portando banderas –intuyo que nacionalistas de ERC-; al Vicerrector de la Universidad, explicar que el desalojo se había realizado con tensión pero sin mayores incidentes (obviamente, no deseaba implicarse sobre lo sucedido más tarde); por último, en el mismo programa, el portavoz de CCOO de los mossos, Toni Lara, disculpaba la acción policial calificándola como “proporcionada” y acusando, a su vez, a los grupos violentos que habían acudido a la manifestación con la idea preconcebida de la violencia y venían preparados para ella, señalando como apoyo de su argumento el número de mossos heridos, la rotura del casco de uno de ellos y la variedad y contundencia de los artilugios empleados por los manifestantes. Así mismo, señalaba la indefensión en la que se encuentran ante los políticos porque son ellos los que reciben las críticas de los ciudadanos, y hacía notar la presencia de elementas anti-sistema y radicales entre los alumnos.
Como suele ser habitual en estos casos las opiniones y análisis irán en función de la ideología con la que se contemplen los hechos, pero para cualquier observador neutral, ajeno por completo al problema, la visión de dos mossos aporreando salvajemente a un joven caído en tierra es algo inaceptable. En el fondo creo que somos todos un poco ingenuos y nos creemos lo que nos dicen los políticos: que vivimos en una democracia (yo, desde mi concepción republicana lo niego. Una monarquía, por definición, nunca puede ser democrática). Las imágenes y lo sucedido realmente, también lo contradice.
En una democracia auténtica, para empezar, las medidas no se imponen se dialogan con los implicados. En una democracia auténtica, la repuesta policial debe ser proporcional al daño causado.
Para los que se escandalicen por esto último, habré de decirles que en el sueldo de la policía van incluidas las consecuencias de su acción. En una democracia auténtica, los responsables políticos, los mandos de la fuerza y ésta misma, son auténticos profesionales (y lo que no es baladí, auténticos demócratas) que saben evaluar la situación, la controlan y actúan sobre los elementos más conflictivos, aislándolos. La carga indiscriminada y salvaje es propia de las falsas democracias, como ocurrió ya en Vitoria con cinco muertos y centenares de heridos, en Madrid hace unos años, en donde entre otras muchas irregularidades, una joven fue golpeada salvajemente en la cabeza, de improviso y por la espalda, cuando se encontraba, simplemente, esperando en una parada de bus (algo que todos tuvimos oportunidad de ver), y lo ocurrido ayer mismo en Barcelona, con decenas de heridos y contusionados.
Esto resulta inaceptable y, al actuar de esta forma, la Administración de deslegitima por sí misma haciéndose responsable de la reacción de los ciudadanos.
Saludos.
19 Marzo 2009 | 10:23 PM