Segur que ella, fervent catòlica i defensora de la família devia passar, el passat 9 de maig a Ajuria Enea, un mal tràngol només justificable per un fi insuperable, España. I és que les eleccions al País Basc han posat de manifest que la defensa de l’Estat Espanyol està per sobre de les ideologies i que aquell “antes roja que rota” segueix vigent anys després de la mort del dictador.

Arribar a la Lehendakaritza no ha estat fàcil. Ha calgut revestir aquell PSE declaradament espanyolista de Redondo Terreros d’un tint basquista que no ha resistit la primera rentada i, el que és més important, ha calgut silenciar la voluntat d’una gran part dels habitants del País Basc que no han pogut expressar mitjançant el vot la seva opció política, un fet inaudit i sense precedents a la resta d’Europa.

Així, els partits espanyolistes, més enllà de polítiques econòmiques i socials, han pogut assolir el que tant havien desitjat, la presidència del Govern Basc per tal d’iniciar un procés lent de desmantellament de tot allò que no soni a espanyol, començant, com no podia ser d’altra manera, per l’èuscar.