Els infants i els orats diuen sempre veritats

Sincerament, jo no entenc el motiu d'aquest enrenou d'estar per casa que els mitjans de comunicació han generat al voltant de la nova mostra intel·lectual d'en Joan Saura. Que el conseller i parlamentari català (encara que, al meu parer, ja fa temps que hauria de ser exconseller i exparlamentari) hagi titllat el discurs de Montilla en el Debat de Política General de tostón (sense embuts) en un SMS enviat a Jaume Bosch em sembla, senzillament, d'una lucidesa increïble.

S'ha muntat tota una polèmica arran d'aquest missatge, però, alerta! No pas perquè Saura hagi escrit "Kin toston" (expressió que, òbviament, mai no va conèixer Pompeu Fabra, donat que en aquest cas s'hauria negat a elaborar una Gramàtica i un Diccionari de llengua catalana, total -hauria dit-, per no res), sinó perquè se suposa que aquest no és un missatge gaire acadèmic i que, imagino, un discurs com el del Montilla no mereix ser qualificat de "tostón" per un dels seus socis de govern.

Però jo, què voleu que us digui. El discurs de Montilla era, veritablement, un autèntic conyàs, una llauna, un embarbussament d'eufemismes, i això no ens hauria de sorprendre en absolut, i menys venint d'un personatge com Montilla, tan genial en el do de la paraula. El que sí ens hauria de sorprendre és que un polític digui les veritats! Per això crec que els mitjans periodístics -que, tot s'ha de dir, es dediquen el 90% del temps a llepar culs en política- haurien de reconèixer els mèrits de Saura.

De la mateixa manera que haurien de reconèixer també els mèrits d'altres polítics que han deixat anar veritats com a punys. Proposo una breu antologia:

1. "Estoy en política para forrarme"

Sembla que aquesta sentència va pronunciar-la cert trànsfuga valencià quan no el coneixien ni a la seua família. Ara ja fa uns anys que és més conegut; de fet, alguns entusiastes del PP van redissenyar el lema de campanya del PSOE incloent-hi a aquest individu: ZP - Zaplana Presidente. El senyor en qüestió es va mostrar molt sincer i, dic jo, que se li hauria de reconèixer l'atreviment.

2. "Vamos a dejar España que no la va a conocer ni la madre que la parió"

Ho va dir Alfonso Guerra, el baró anticatalà del PSOE que encara fa uns mesos donava la tabarra amb que si l'Estatut que si tomba que si gira. Efectivament, després dels governs successius del PSOE amb González al capdavant, Espanya va quedar -per bé i per mal- tan desfigurada que no la coneixia ni la mare que la va parir. Tant, que fins i tot els d'esquerres llegien "El Mundo" només per assabentar-se de les novetats dels GAL i els fons reservats.

3. "Yo pienso que yo no pienso, digo yo"

Felipe González va fer una curiosa readaptació de la socràtica "només sé que no sé res" per tal que s'adeqüés a la seva cosmogonia particular. I, de pas, és probable que li servís com a coartada per sortir sa i estalvi del cúmul d'acusacions que esquitxaven els membres del seu govern. Després de tot això, Felipe es va centrar en les seves inversions a Llatinoamèrica conservant la seva acta de diputat.

4. "Deseo que la UNESCO legisle para todos los planetas"

En aquesta frase no hi ha ni una ombra de mentida. Tots sabem que Carmen Calvo va expressar de manera simple i clara el desig de qualsevol mortal de classe mitja: que la UNESCO deixi de formar part de l'entramat de la inútil -fins ara- ONU i es dediqui a la ciència jurídica interplanetària. Allò de l'educació, la ciència i la cultura són tòpics secundaris i sense importància. Ens consta que Isaac Asimov no va assessorar Calvo amb suficient antel·lació.

5. "Tengo una oreja frente a la otra"

El gurú Aznar va deixar anar aquesta perla que, soltada així, queda descontextualitzada. Ens expliquem. La frase només cobra ple sentit -i reflecteix una veritat universal- si s'insereix en el seu discurs original, que deia: "... recordando anécdotas pasadas me comentó un día que, al cabo de una semana de lo de Palomares, se miró al espejo y exclamó: ¡Anda, pero si tengo una oreja frente a la otra!"

6. "Pienso morirme sin ponerme un condón"

Podríem haver posat "La calle es mía", però recordem que estem buscant frases sinceres de polítics. Així que, aquí, hem de donar la raó a Fraga: la calle no es tuya, Manolo, però no cal que ens juris que no trobaràs ningú disposat a posar-te un preservatiu. Prou que ho sabem.

7. "Llegas tarde, imagino que venías en Cercanías"

La perla és de ZP al programa de Buenafuente, en un moment en què el mal funcionament de Rodalies sortia a la premsa -ara ja ha deixat de sortir-hi-. En Zapatero demostrava, així, una clarividència absoluta i la voluntat de connectar al màxim amb els seus conciutadans. De res hauria servit un pla de millora integral de les línies de Rodalies que s'hauria d'haver engegat ja feia molt temps. El millor era comunicar-li al ciutadà que entenia els seus problemes i que, malauradament, s'hauria de fotre durant molt de temps.

8. "Si vostè mira al seu voltant, això més que un govern sembla un funeral"

Prou raó tenia en Mas quan li va deixar caure això a en Montilla en un passat Debat de Política General (pel que sembla, són una font inesgotable de frases honestes de polítics). Hem de donar-li la raó: si la imatge per si sola ja era/és de funeral, quan en Monti fa els discursos sembla el capellà.

9. "Això no serveix per res!"

Em sembla que l'avi Pujol es referia a la seva pròpia política del "peix al cove" i del pacte del Majèstic. Va ser sincer durant una estona en la qual la tensió va anar pujant fins que, després d'una tossiguera increïble, va encertar a dir -després del seu "Escolti'm" tan característic- que no governava per als interessos del país, sinó per als del seu partit. Quina novetat.

10. "Segur que hi hagué alguns errors"

Saura, aquest cop, es referia a l'actuació dels Mossos en el desallotjament del rectorat de la UB, o potser en la neteja que es va fer a la Rambla de Canaletes, o potser durant la intervenció dels Mossos al Campus de Poblenou, o tal vegada... En fi, la cosa és que raó no li'n faltava.

ACTUALITZACIÓ URGENT! (2/10/09)

Darrerament sembla que als nostres polítics els agafa per dir veritats. Els recomanem que no ho facin: els seus partits patiran una disminució de vots si els electors s'assabenten de les opinions reals dels polítics.

Desoint els nostres consells, Daniel Sirera ha provat fortuna amb una oració contundent: "Este partido es una mierda". Ara li demanen que dimiteixi, però jo proposo homenatjar-lo. Visca la llibertat d'expressió!

servido por sepharad 2 comentarios compártelo