Periodisme jurídic i Estatut d'Autonomia
Publica avui el periodista Jaume Reixach a El Triangle Diari un article d'opinió que no em puc estar de comentar. Passo a reproduir-lo a continuació:
Excel·lentíssims cabrons
Segons ens expliquen des de Madrid, hi ha sis excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional que no accepten, de cap manera:
1. Que Catalunya és una nació
2. Que Catalunya té drets històrics
3. Que Catalunya té drets nacionals
He de dir als excel·lentíssims senyors Guillermo Jiménez, Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata, Ramón Rodríguez i Manuel Aragón que són uns incults.
Catalunya és una nació des que, al segle IX, els comtes de Barcelona van independitzar-se de l'Imperi Carolingi i van crear una entitat política i militar autònoma a la Marca Hispànica.
La dinastia catalanoaragonesa va regnar sobre un extens domini de la península ibèrica i la Mediterrània durant 500 anys. El 19 d'octubre de 1469, amb el matrimoni del rei Ferran II d'Aragó i d'Isabel I de Castella, es va consumar la unió voluntària entre els dos grans regnes cristians que havien conquerit els territoris musulmans peninsulars.
La unió catalanoaragonesa-castellana es fonamentava en la imparcialitat del monarca i en el respecte als drets i furs històrics d'ambdós territoris. Aquest equilibri es va mantenir durant 250 anys, fins que la mort del rei Carles II, a l'any 1700, va desfermar la Guerra de Successió. Com és sabut, la coalició castellano-francesa va imposar-se militarment sobre la coalició catalanoaragonesa-austríaca i va ser entronitzat monarca Felip Vè de Borbó.
El nou rei va eliminar els furs i els drets de la confederació catalanoaragonesa i va implantar un sistema absolutista i centralista. Malgrat la derrota, durant 250 anys, els catalans hem lluitat amb voluntat de ferro i sense defallir per la recuperació de l'autogovern i de les nostres institucions. Ho vam aconseguir, fugisserament, a l'any 1931 amb la proclamació de la II República. I, de manera estable, després de la mort del dictador Francisco Franco.
Catalunya és, des de fa mil anys, una nació. Tenim drets històrics i drets nacionals. Tot això, tan elemental, ho saben els excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional. Tot això, tan elemental, ho recull el Nou Estatut d'Autonomia refrendat pel poble català l'any 2006.
Dit això, corrigeixo i considero que els excel·lentíssims magistrats Guillermo Jiménez, Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata, Ramón Rodríguez i Manuel Aragón no són uns incultes. Els excel·lentíssims magistrats són uns cabrons.
En primer lloc he de dir que sóc subscriptor d'El Triangle, de manera que sovint el meu pensament polític se situa en la línia de l'editorial d'aquest diari. Però també he d'afegir que, en aquest cas, el pensament polític del sr. Reixach i el meu propi importen ben poc. Més aviat importen dues coses: en primer lloc, el respecte a totes les persones que ha de prevaldre per sobre de l'atac a les idees; en segon lloc, les nocions que el sr. Reixach té o pot tenir sobre la qüestió que tracta -m'atreveixo a dir que són més aviat poques.
Faré només unes breus puntualitzacions:
1. Afirmar de manera tan rotunda que Catalunya és una nació, que té drets històrics i drets nacionals, és un exercici extremadament subjectiu. Jurídicament, Catalunya no és una nació (no ho acull així ni la Constitució ni tan sols l'Estatut d'Autonomia de 2006, que només parla de "nacionalitat", terme constitucionalment correcte, això sí). La paraula "nació" només s'esmenta a l'Estatut en el seu Preàmbul, que diu:
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
Altrament, però, els Preàmbuls i les Exposicions de fets de les normes no són considerats com a productors d'efectes jurídics. Vaja, que només tenen un valor interpretatiu, i certament escàs.
De tota manera, què és una nació? En paraules de Viver i Pi-Sunyer hi ha diversos tipus de "nacions" (culturals, polítiques, jurídiques...), però només aquest darrer significat, el jurídic, es troba recollit a les normes. Així que una nació, jurídicament parlant, és sinònim d'Estat. I Catalunya no és un Estat, oi?
Qüestió diferent és que Catalunya sigui, o pugui ser, una nació cultural o política, és a dir, una comunitat d'individus diferenciada de la resta per un seguit d'aspectes lingüístics i culturals, i a més una comunitat (un "poble") que aspira a l'autodeterminació. No discutiré això, perquè jo mateix ho defenso.
2. Veient que hi ha tants sentits del mot "nació", és racional afirmar que aquells que no comparteixin el sentit que nosaltres defensem són uns "incultes" i uns "cabrons"? És més, és racionar usar aquesta mena de desqualificacions personals per atacar una ideologia? Penso que no.
3. Respecte al tema dels "drets històrics i nacionals": quina és la diferència? La nostra història (farcida, com totes les històries, d'enganys, corrupteles, massacres i intolerància) ens dóna drets? Llavors, amb perdó, els espanyols tenen uns drets que multipliquen els nostres per deu: el seu imperi era deu vegades més gran! Això és absurd.
4. El sr. Reixach fa una exposició històrica per intentar determinar per què Catalunya és nació. És el de sempre, que hem d'estar defensant els nostres "drets" mirant al passat. Sembla que si el rei Jaume I va massacrar els musulmans de Mallorca això ens confereix a nosaltres, els catalans contemporanis, uns drets històrics inalienables que etcètera, etcètera. Algú m'ho explica?
5. Admetent com admeto que els drets no es defensen mirant al passat, sinó llegint les normes i exposant arguments d'utilitat cara al futur (i n'hi ha molts, d'aquests. Per què no defensem d'una vegada la independència de Catalunya atenent a un panorama futur més pròsper que no pas al nostre passat monàrquic i imperial?), em permetré de puntualitzar algunes de les afirmacions històriques que fa el sr. Reixach:
a) És anacrònic dir que, al segle IX, Catalunya ja era una nació. Nació? Catalunya? Aquests termes no existien en aquesta època! El territori de l'actual Principat de Catalunya era, llavors, una agrupació de comtats feudals, entre els quals començava a destacar l'autoritat del comte de Barcelona, simplement perquè era aquest qui acumulava més relacions de vassallatge amb la resta. I, al sud, ni tan sols això. Més enllà del Llobregat, l'autoritat no era cap comte, sinó les taifes musulmanes. Independència? En un moment donat, el comte es va negar a mantenir la seva relació vassallatge amb l'Imperi Carolingi; això és independitzar-se? Ho dubto molt. Al segle IX, les comunitats ni eren nacions ni eren Estats: eren dominis, feus, de comtes i marquesos, eren propietats privades.
b) Val a dir que la dinastia catalanoaragonesa mai no va regnar a Catalunya. El Principat de Catalunya no va tenir rei, ja que, d'on havíem de traure el rei, si l'iniciador de la dinastia era un comte? Mai no va existir el Regne de Catalunya, sempre va anomenar-se "Principat" i, al rei aragonès, "comte" o príncep per influència del Dret comú europeu.
c) L'equilibri de la unió catalanoaragonesa no es va mantenir fins el 1700. De fet, aquest equilibri amb prou feines es va assolir. La pugna de poders entre els estaments catalans, navarresos i castellans afectava directament l'autoritat reial. La guerra dels remences i la guerra dels segadors en són exemples, molt anteriors al 1700.
d) La unió Aragó-Castella era "voluntària", com bé diu el sr. Reixach. Responia a una confederació (organització política medieval, molt anterior als Estats moderns) de caire personal, és a dir, els elements de cohesió eren l'acceptació d'un sol monarca. Ni l'ordenament jurídic, ni les institucions, eren comunes a tots els territoris. Ara bé, qui diu que a la Corona d'Aragó sí era així? A la Corona d'Aragó passava tres quarts del mateix. Els Regnes i el Principat tenien drets i furs diferents, institucions diferents, costums diferents, fins i tot llengües diferents. Compartien un rei (a Catalunya, "comte-rei"), unes Corts, i poca cosa més.
El sr. Reixach diu que "tot això, tan elemental, ho recull el Nou Estatut d'Autonomia refrendat pel poble català l'any 2006". On? En quin moment, fora del Preàmbul, l'Estatut parla de drets històrics i de nació? Li recomano al sr. Reixach una lectura atenta d'aquest text; veurà que ni s'hi diu tot el que ell creu, ni els magistrats del Tribunal Constitucional són uns "incults" i uns "cabrons" per afirmar que Catalunya no és una nació.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
Cristina dijo
Si comento l’article, ja detecto un error garrafal, per part del periodista durant tot l’article. La Corona Catalanoaragonesa si que va tenir furs, però no en sentit estricte, es a dir no tot el territori de la corona va tenir furs, ja que l’actual Catalunya, també estava dins de la Corona Catalanoaragonesa, i no va tenir MAI furs, encara que València si que va tenir furs, al igual que altres regnes, com ara el regne de Navarra, que també va tenir furs, furs que se’ls hi ha respectat. Crec que és un aclariment convenient, ja que els furs en si mateixos son normes jurídiques, i per tant em sembla important remarcar aquestes diferències, per que sovint s’entenen fets actuals, degut a aquestes diferències històriques.
Com molt bé dius, Catalunya, segons la CE és una NACIONALITAT, ja que la denominació depèn del procés de formació de la CCAA, i són 4 les nacionalitats, es a dir Catalunya, País Basc i Galícia, i Andalusia, que per altre raons també s’hi considera, encara que no seguís ben bé el mateix procés de formació que les tres anteriors, i la resta de territoris són denominats regions, i la nació que esmenta la Constitució és l’espanyola. El sr. Periodista, que demostra que com tant altres parla de tot però no sap de ers, no li hauria costat gaire informar-se d’això, ja que si bé és cert que no han de saber de tot, com a periodistes s’han d saber informar. A més la paraula nació va sorgir bastant després de les batalletes que explica el nostre amic periodista.
La referència a incults, hauria de saber el nostre periodista que qüestiono que se’l pugui dir així, per que poden ser moltes coses els membres del TC, menys incults, per que el fet que sigui un tribunal polititzat, no vol dir que no tinguin mèrits, ja que han d’acreditar 15 anys d’experiència professional en el món jurídic. Així que al sr. Periodista, més li valdria informar-se millor, o simplement informar-se, que crec que no ho ha fet, sinó que ha parlar amb el cor a la mà, que està molt bé, però que són argüents sense pes, i subjectius, i per tant que es poden reformular, deixant-los sense validesa, més que moral, i que de passada si la gent que ho llegeix no ho contrasta, pensarà que allò és la veritat.
Res més a dir, que la resta ja ho has dit tu, i ben veritat que és. No podem demanar que siguin juristes els periodistes, però crec que si que podem demanar que s’informin millor, per que sinó van inflant una pilota, que no té cap mena de fonament.
28 Noviembre 2009 | 03:37 PM