La Coctelera

29 Noviembre 2009

Animals

Parc de la Barceloneta, 29 de novembre, al vespre.

Quietud total, calma absoluta. Després de la pluja, res no es mou i ningú no camina pel carrer.

De sobte se sent un crit incomprensible.

Una pausa. Llavors un altre cop el mateix crit.

Així vàries vegades. Són dues senyores que s'esperen davant un pas de zebra. Una d'elles crida a un gos que es troba a uns quaranta metres enllà.

Després d'un últim crit nauseabund, apareix el gos amb una operària de neteja darrere. El gos duu alguna cosa a la boca i l'operària de neteja diu:

- Se lo está comiendo...

- ¿¡Comiendo!?... ¿Y por qué no le has pegao un escobazo?

- No sé...

- Pues cuando lo coja va a ver.

El gos s'apropa lentament a la senyora que crida, aquesta l'encercla i l'empaita per darrere.

- ¡Mira, mira como corre! ¡Ven aquí! ¡¡Ven aquí!!

La dona aconsegueix apropar-se al gos i l'agafa pel coll. El sacseja.

- ¡Suéltalo! ¡Que lo sueltes!

El gos es resisteix, així que la senyora li clava un cop de puny al morro. El gos es lamenta amb un udol i solta allò que fos que duia a la boca.

L'altra senyora, que duu dos gossos més, anima l'amiga:

- ¡Hínchale un ojo!

I riu. Les senyores creuen el carrer, l'operària s'allunya, i per l'altra vorera passa una noia parlant en anglès.

servido por sepharad 1 comentario compártelo

1 comentario · Escribe aquí tu comentario

Cristina

Cristina dijo

Pobre gos. Mare meva la gent està molt tarada, per que a ningú li agradaria que li fessin això... si es que hi ha gent per a tot!!

Bé mira d'allà on no n'hi ha no en raja, i la veritat gent que té aquests costums no haurien de tenir gossos.

T'estimo!!!

5 Diciembre 2009 | 10:40 AM

Escribe tu comentario


Sobre mí

El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...

Meipi de Lleida

Enllaços

Linux chess online Creative Commons License

Comptador de visites


Feevy!

Fotos

sepharad todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?