Cel·la 44
Els passats dies 14 i 15 d'abril, els components de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma varen posar en escena Cel·la 44. Cinc anys en la vida i l'obra d'Ernst Toller, de Feliu Formosa. Vaig assistir a una de les sessions i tot seguit en faré un petit comentari, a nivell amateur.
Qui era Ernst Toller? Si bé la seva biografia pot trobar-se en les enciclopèdies, un no sempre té el privilegi d'aproximar-se a la seva ment obsessionada per la vivència de la gran guerra. Toller, dramaturg i revolucionari nascut a Polònia a finals del segle XIX, protagonitzà intel·lectualment la fracassada revolució socialista de Munich el 1919. Després d'això, s'arrossegà per la presó mentre el líder revolucionari Eugen Leviné era executat.
Cel·la 44 inclou dins el seu si una adaptació de les tres obres que Toller va escriure mentre era al penal de Niederschönenfeld. Obres dinàmiques amb trames fosques i angoixants, però no exemptes d'un cert caràcter irònic alhora que reivindicatiu. D'allò que en diuen "expressionisme" i que, en pintura, Munch va reflectir tan bé.
Les tres obres, magistralment interpretades, revel·len a l'espectador el sentiment profund d'opressió que devia sentir Toller, massa influït (potser) per les idees romàntiques d'anys passats que, en un context revolucionari, podien arribar a representar un llast. Els personatges que Toller imagina també es mouen en aquesta contradicció: els obrers de Die Maschinenstürmer volen representar-se a si mateixos com a llibertaris, però en realitat tota la seva estratègia passa per l'exercici d'un vell, inútil i desfasat ludisme. L'esposa de Leviné és plena de ràbia i d'impotència, però la revolució ha acabat, i no tornarà. I l'esguerrat de guerra odia el món fanàtic de la postguerra i s'odia a ell mateix, però es postra als peus del sistema. Sempre hi ha un però. Toller ho devia saber molt bé: la revolució mai no arriba sense violència, la revolució es fa per la massa, per l'home-massa, es fa des de les clavegueres i no des dels llibres ni des de les idees abstractes. Els intel·lectuals com Toller eren inútils per a la revolució: només servien per excitar-la, però no sabien lluitar ni morir per ella.
Quan es fa la revolució es corren riscos; quan s'exalten els ànims, també. Hi hauria qui, en els anys difícils que va viure Toller, preferiria assumir aquests riscos. Ara, en canvi, totes les revolucions han estat aixafades o s'han corromput a si mateixes. Així que sempre està bé, mai no està de més, un petit exercici de catarsi com el que ofereix Cel·la 44. Gràcies, doncs, a tots els qui l'han feta possible, especialment, és clar, a l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma.
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
Cristina dijo
Es que la teoria és una cosa, i portar-ho a la pràctica, quan tan sols has pensat la idea però no en les conseqüències i en com dur a terme la revolució, està clar que és diferent.
El que és evident a ulls de qualsevol, és que si es vol fer alguna cosa pel poble, no seràn els governants acomodats els qui ho faràn sino el propi poble, o sino mirar la revol·lució fracesa, o le srevoltes obreres en un intent de canviar el sistema. M'ha sobtat una reflexió que has fet de dir que el ludisme, vaja no és la manera, però a l'època, per que si dius que és del s. XIX Toller, només tenien formació els rics, i per tant els obrers no en tenien i la única força que consideraven útil per fer valer les seves pretensions era la física. Desgraciadament, encara hi ha qui ho pensa tot i que tothom ha rebut una educació, però això es sortir del tema.
Bueno m'alegro que t'agradés l'obra, ja em vas explicar que estava molt bé.
(K)(L) Tiny
1 Mayo 2010 | 06:12 PM