El general que ni menjava ni dormia (Xavier Bosch)
(Font original: Xavier Bosch en un article a El Periódico.cat)
* * * * *
El general que ni menjava ni dormia
Quan ets general dels Estats Units, vas vestit amb botes de Rambo i disfressat de camuflatge et penses que ets el rei del món.
Quan, des de fa un any, dirigeixes els 267.000 soldats de l'OTAN a l'Afganistan l'autoestima es converteix en una arma de destrucció massiva. Quan, a sobre, vas capturar Saddam Hussein, vas matar Abu-Mussab al-Zarqaui i la teva dèria vital és capturar Bin Laden, et penses que ja ho pots dir tot. I t'ensorres en la vanitat dels teus galons. El general Stanley McChyrstal, en una entrevista a la revista Rolling Stone, va acusar Obama de no semblar gaire involucrat en «la puta guerra» de l'Afganistan i d'estar interessant, únicament, a sortir a la fotografia. En la mateixa publicació, el general s'ha mofat del vicepresident Biden, de l'embaixador a Kabul, de l'administració americana, de tots els responsables de seguretat, del mort i de qui el vetlla. No n'ha salvat ni un i s'ha quedat tan ample.
Si fins ara la Casa Blanca aplaudia que McChrystal fos tan pencaire que només dormia quatre hores i feia un sol àpat al dia (per no perdre temps mentre porta a terme la seva missió de pau), de cop i volta consideren que la seva insubordinació, en públic, no té cap precedent en la història dels Estats Units. Si amb les seves declaracions buscava que el destituïssin, ha triat la fòrmula més efectiva. No sembla que sigui un error involuntari dir-li cul d'olla a Barack Obama.
Al capdavall, però, per més que hagi faltat al respecte al president dels Estats Units i també a la resta de filòsofs del Pentàgon, tot plegat només són paraules. Ofenen, però no maten. Costa de creure, en canvi, que també fossin equivocacions de bona fe tota aquella campanya d'atacs aeris realizada a principis d'aquest any en què les tropes de McChrystal mataven dotzenes de civils afganesos. Dia rere dia.
¿Com es podien equivocar tant, tantes vegades, tan sovint? Si aquest home té gana i va curt de son, potser que li regalin un coixí i que li donin algun bistec. O ni que sigui un grapat de cacauets. De la mida del seu cervell.
* * * * *
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
Cristina dijo
Els atacs no són equivocacions, com tampoc ho eren les armes de destrucció massiva. El mínim comú denominador: països rics en recursos naturals, i uns EUA assedegats d’aquests.
El que em fa més vergonya de tot plegat és que Espanya encara no hagi retirat les tropes, per que tant ministeri de defensa, i tant bombo i platillo quan hi van posar a la Chacón, no ha solucionat res, per que és inepta com va quedar palès amb els pirates a Somàlia.
Està clar que del marró al que ens va ficar el Aznar, aquests espavilats del PSOE que prometen coses que no poden complir i que ens van prometre el oro i el moro dient que traurien les tropes en campanya electoral (que recordem que van arribar al poder gràcies a una conseqüència directa i desgraciada d’haver muntat una guerra a Afganistan i Iraq, anomenat 11M, al igual com va pagar la participació Londres amb l’atemptat del metro), no ens en trauran. I mentre se seguirà justificant la mort d’innocents amb 1001 arguments tots ells falsos. Això s’anomena aixoplugar-se sota els EUA. El “yes we can”, sembla que amb això encara no hagi pogut encara.
11 Julio 2010 | 09:18 PM