Contes russos, de Francesc Serés
Acabada la lectura de Contes russos, amb la calma, he estat reflexionant una estona llarga. Diverses conclusions: la primera, Serés és un dels escriptors més extraordinaris que mai he llegit. Això no vol dir gran cosa perquè el meu bagatge literari és més aviat pobre, però no em puc estar de remarcar-ho. Segona, Contes russos és alta literatura. Això d'"alta literatura" apareix a tot arreu, quan es fan crítiques literàries, però tampoc no em puc estar de dir-ho, perquè per a mi és ben cert. Tercera, Serés és un escriptor capaç de mantenir-se fidel a un estil definit només per unes línies mestres, però mai per una temàtica que es pot acabar tornant repetitiva. Mai. La lectura de la seva obra és un exercici sentimental: amb Serés he plorat i he rigut alhora, però mai no he volgut deixar de llegir.
En definitiva, i si em pregunten, Contes russos és, com la resta de llibres de l'autor (De fems i de marbres, La força de la gravetat, La matèria primera, Caure amunt), una obra mestra; una obra que, a més, m'ha mantingut durant el temps que l'he estat llegint en una mentida a mitges, sobre la qual no he volgut esbrinar res fins que he acabat de llegir. Ara em diuen que ni Ola Yevguènieva, ni Vitali Kroptkin, ni Ióssif Bergxenko no són escriptors reals; que no hi ha darrere d'aquests noms cap biografia certa, ni cap tasca d'edició dels seus relats.
Aquest cop, Serés ha anat molt lluny, ha saltat d'aquell banc dels esguerrats d'Els ventres de la terra a la plaça roja de Moscou. Un salt que, en realitat, no és per a tant: "Ara que Saidí per a mi és una terra llunyana", escriu, "i que de mica en mica n'he anat escrivint tot el que se n'havia d'escriure i esdevé una Rússia llunyana, ara que Saidí i jo ja no som la mateixa cosa, Saidí també és una mica rus".
El 17 de novembre de l'any 2006, un estudiant desequilibrat i excèntric, encoratjat per alguna mena de sentiment estrany, va obrir aquest bloc amb la intenció de... bé, tant és. Actualment continua desenvolupant una intensa tasca de recerca filosòfica utilitzant com a eines fonamentals la música i l'escriptura espontània. Un dia o un altre trobarà el veritable sentit de la vida; mentrestant, deixem-lo que gaudeixi amb aquestes activitats bohèmies, que tan inútils resulten per a la supervivència de la seva espècie...
