Setze jutges d'un jutjat...

"Sortu, la nova marca batasuna". Així titulava el diari ABC la seva notícia de capçalera de fa algunes setmanes, quan l'esquerra independentista basca va anunciar la constitució del seu nou partit polític. Amb l'estil pseudoperiodístic que els caracteritza, aquest diari i tants altres dels que s'editen a la caverna escupien les seves particulars fòbies davant una realitat ben senzilla: es creava un nou partit. Un acte que, segons sembla, és de "normalitat democràtica" excepte quan ho fa els abertzales: aleshores passa a convertir-se, automàticament, en una amenaça que mereix la qualificació automàtica d'il·legal.

Ara, el poder judicial espanyol els ha donat la raó. Als cavernícoles, vull dir: el Tribunal Suprem acaba de declarar il·legal el nou partit polític Sortu. Primer de tot, un aclariment: aquests pronunciaments del Tribunal Suprem, en aplicació d'aquella cosa anomenada "Llei de Partits" (LO 6/2002), els emet una Sala especial de l'Alt Tribunal formada per 16 magistrats. Al principi dels temps, aquesta Sala es dedicava bàsicament a resoldre disputes entre la resta de Sales, però quan es va promulgar la Llei de Partits, li van encolomar el mort. És una Sala estranya: no pertany a un ordre jurisdiccional concret, no té ni nom, així que li diuen "Sala especial de l'article 61 de la Llei Orgànica del Poder Judicial", en al·lusió al precepte legal on es regulen les seves atribucions.

(Primera cosa que em sorprèn: l'article 24 de la Constitució prohibeix els jutges especials i excepcionals; i que aquesta Sala es diu "Sala especial". Però en fi).

El Tribunal Suprem ha fet pública la seva decisió, però no ha donat a conèixer la resolució judicial completa. Per això no podem saber quin és exactament el comportament de Sortu que ha conduït a la seva declaració d'il·legalitat. Realment, és difícil d'imaginar: tenint en compte que allà dins no hi havia ningú de l'antiga Batasuna (que, per cert, a França és un partit polític completament legal. Quins estúpids, aquests francesos...). Tenint en compte, també, que el partit polític encara no havia mogut fitxa, més enllà de la seva presentació en societat. Tenint en compte que els estatuts de Sortu rebutjaven de manera reiterada el recurs a la violència.

Diuen que la raó és que Sortu aspirava a succeir Batasuna, que havia estat declarada il·legal, i això és un comportament sancionat per la Llei de Partits (article 5.6) amb la dissolució del partit "successor". No ho acabo d'entendre, perquè la llei no estableix cap criteri per saber si un partit aspira o no a succeir-ne un altre. Suposo, però, que hauríem de tenir en compte les causes de dissolució que la llei contempla. I en aquest sentit, la llei permet declarar il·legal un partit quan:

El seu funcionament intern no sigui democràtic. Que no crec que sigui el cas.
La seva activitat tingui per objecte "deteriorar o destruir el règim de llibertats o impossibilitat o eliminar el sistema democràtic" (què fort!).

L'article 9 de la Llei de Partits especifica aquest concepte, i ho fa de manera tan àmplia i ambigua que, si ets membre d'un partit polític abertzale, et tires un pet i sona massa fort, poden dissoldre TOT el teu partit per considerar que promou comportaments violents i antidemocràtics. No exagero:

"Donar suport exprés o tàcit al terrorisme".
"Acompanyar l'acció de la violència amb actuacions que fomentin una cultura d'enfrontament".
"Incloure regularment en els seus òrgans directius o llistes electorals persones condemnades per delictes de terrorisme que no hagin rebutjat públicament les finalitats i mitjans terroristes".
"Utilitzar símbols, missatges o elements que representin o s'identifiquin amb el terrorisme".
"Col·laborar habitualment amb entitats que actuin de forma sistemàtica d'acord amb una organització terrorista o violenta".
"Promoure, donar cobertura o participar en activitats que tinguin per objecte recompensar, homenatjar o distingir les accions terroristes".
"Donar cobertura a les accions de desordre, intimidació o coacció social vinculades al terrorisme".

(En cursiva i subratllats, els conceptes indeterminats. Noti's que aquests són només alguns exemples del llistat total de causes de declaració d'il·legalitat i dissolució judicial d'un partit polític. I que, vés per on, mai no he vist que s'utilitzin contra Falange, Democracia Nacional o Plataforma per Catalunya).

Una altra cosa: la Llei de Partits, després de prohibir tot aquest catàleg d'activitats, estableix el procediment que haurà de seguir la "Sala especial" per dur a terme la declaració d'il·legalitat. I després, no res. Enlloc no preveu cap tipus de sistema de recursos contra la decisió del Suprem. La qual cosa no ens ha d'estranyar: el Suprem és el màxim òrgan judicial espanyol i, a sobre, la "Sala especial" es dedica a resoldre conflictes entre les altres Sales!

(El que sí que ens estranya, però, és que la Llei de Partits ni tan sols no esmenti la possibilitat de recórrer per la via constitucional, davant el Tribunal Constitucional. Ni que fos per allò de la "tutela judicial efectiva").

Una última cosa: totes les causes d'il·legalitat que hem esmentat abans comportaran la possible dissolució judicial del partit polític en qüestió, únicament quan concorrin "de forma reiterada i greu". Així ho enuncia l'article 9 de la Llei: el partit podrà ser il·legalitzat "quan de forma reiterada i greu la seva activitat vulneri els principis democràtics o cerqui deteriorar o destruir el règim de llibertats o impossibilitat o eliminar el sistema democràtic", mitjançant les conductes que ja hem esmentat (i d'altres).

(L'última cosa que m'estranya, doncs: com pot un partit polític que encara no ha fet res, que simplement s'ha constituït i s'ha intentat inscriure al Registre de Partits, haver dut a terme conductes antidemocràtiques de manera reiterada i greu? Com dimonis és possible, això?).

Què hi farem: som on som. No nego que el terrorisme hagi de ser reprimit, ni molt menys. Fins i tot puc arribar a acceptar que alguns justifiquin una llei com la Llei de Partits (malgrat que fa recaure la sanció per un acte il·lícit realitzat per un o diversos individus sobre la totalitat de l'organització de la qual aquells individus formen part, la qual cosa em sembla, si més no, inconstitucional). Però de cap manera no puc entendre com una formació política de nova creació, que s'ha limitat a presentar els seus estatuts, pot haver comès, així instantàniament, tots aquests actes tan horribles i temibles que treuen la son als bons espanyols de recta conducta i fèrria moral. És físicament impossible fer tantes coses dolentes en tan poc temps. Ergo, dues alternatives: o la Llei de Partits està dissenyada per castigar conductes abans que aquestes tinguin lloc (estil Minority Report), i per tant és inconstitucional; o els jutges del Suprem l'apliquen malament per motius que no vull ni esmentar, però que poden tenir molt a veure amb el principi d'independència del poder judicial. O totes dues coses.

(Nota final: he mentit. Res de tot això no m'ha estranyat el més mínim).