El color del vidre

"No hi ha objectivitat en el dret nacional i internacional per dir qui és terrorista, sinó que el terrorisme és catalogat i escollit a la carta segons els interessos subjectius dels imperis. A Líbia l'aixecament armat contra Moammar al-Gaddafi ha estat definit pels governs occidentals i per la premsa com a «rebels» i no com a «terroristes» com sí que són etiquetats els palestins que lluiten contra la invasió d'Israel. A Colòmbia, la guerrilla de les FARC-EP són narcoterroristes, mentre que el president, Álvaro Uribe, vinculat als paramilitars i narcotraficants, va rebre la Medalla de la Llibertat per part de Bush a la Casa Blanca. Les diferències continuen a escala estatal, quan l'Iran és identificat com a dictadura islàmica, però el soci saudita, que empra bàrbares repressions religioses, és qualificat de «monarquia tradicional».

I igualment es pot dir, en aquesta comparació de valors subjectius polítics que apliquen segons els convé els Estats Units i la Unió Europea, que a Cuba hi ha repressió política, però les que tenen lloc a Espanya, a Xile o a Anglaterra contra els indignats del 15-M, els estudiants o els immigrants són, en canvi, per mantenir l'ordre social. I seguint allò que tot és del color del vidre amb què es mira, el Govern espanyol que presideix José Luis Rodríguez Zapatero és demòcrata, tot i reformar amb el suport del PP de Mariano Rajoy l'article 135 de la Constitució sense convocar cap referèndum popular, però el d'Hugo Chávez és una dictadura militar veneçolana tot i que ha convocat més de tres referèndums constitucionals i un de revocatori en 10 anys. En definitiva, l'organització terrorista Alpha 66 rep suport legal, econòmic i institucional tant a Miami com a Madrid sent etiquetada com a organització dels drets humans perquè ser terrorista no depèn de qui ho és, sinó contra qui ho fa."

(A. Garzón per a El Triangle, nº 1.029, 16.09.2011, pg. 21)

servido por sepharad sin comentarios compártelo