In God We Trust

El senyor de l'esquerra no volia que les següents fotografies veguessin la llum pública. El senyor de la dreta tampoc no ho vol, malgrat es va fer passar per la panacea.

Ha estat ell qui s'hi ha oposat i qui recorrerà la decisió dels tribunals, perquè creu que així es fomenta l'antiamericanisme (el perseguidor se sent perseguit!). També ha estat ell qui restableix els tribunals d'excepció que processen uns individus que són culpables fins que l'Imperi no s'avingui a declarar el contrari.

Ha estat, en canvi, la Unió Americana per les Llibertats Civils qui n'ha demanat la desclassificació, els tribunals de justícia dels EUA qui l'ha ordenada, i un mitjà de comunicació australià qui les ha difós.

Admirem els fruits de l'Imperi de la Llibertat!

Demòcrates o republicans, Bush o Obama. Mateixos líders, diferents noms. I fanatisme... Per molt que diguin, res no canvia en aquest sentit.

servido por sepharad 4 comentarios compártelo

Tot plegat, esperit col·lectiu

Mentre l'afició de l'Athlètic de Bilbao animava el seu equip, malgrat la derrota per quatre gols a un...

... i mentre la mateixa afició bilbaïna arribava fins a aplaudir els jugadors de l'equip contrari...

... la televisió pública catalana la cagava -un altre cop- fins al fons del tot...

... fixeu-vos-hi bé... han canviat el nom de la capitalíssima!

VISCA BARTCELONA!

Un aplaudiment ben fort per TV3! Últimament, s'ho estan treballant a fons!

(Més tard, quan s'acabà el partit, ho van esmenar...)

servido por sepharad 3 comentarios compártelo

Espanya o l'art de la negociació

La següent cita és per que anem prenent consciència. És de fa tres-cents vuitanta anys, però trobo que no ha perdut gens de vigència. La publico aquí perquè, més que un apunt polític, és un apunt històric.

Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquia, el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V,M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcanza, será el Príncipe más poderoso del mundo.

Con todo, éste no es negocio que se puede conseguir en limitado tiempo, ni intento que se ha de descubrir a nadie, por confidente que sea, porque su conveniencia no puede estar sujeta a opiniones y cuanto es posible obrar en prevención y disposición, todo lo puede obrar V.M. por sí mismo solo, llevando esta mira con las advertencias breves, que aquí señalaré a V.M. para que, con su prudencia y la experiencia que los años y negocios le darán y con el valor que Dios le ha dado, en viendo la ocasión no la pierda en negocio tan importante, que ningún otro le es igual.

Presuponiendo la justificación a que me someto en primer lugar y no dudando de que la haya para que V.M. procure poner la mira en reducir sus reinos del estado más seguro, deseando este poder para el mayor bien y dilatación de la Religión Cristiana, conociendo que la división presente de leyes y fueros, enflaquece su poder y le estorba conseguir fin tan justo y glorioso, y tan al servicio de nuestro Señor, y conociendo que los fueros y prerrogativas particulares que no tocan en el punto de la justícia (que ésa en todas partes es una y se ha de guardar), reciben alteración por la diversidad de los tiempos y por mayores conveniencias se alteran cada día y los mismos naturales lo pueden hacer en sus Cortes, como pueden ser incompatibles con la conciencia, leyes que oponen tanto y estorban un fin tan glorioso y no llegar a ser un punto de justícia (aunque se haya jurado), reconociendo el inconveniente, se procure el remedio por los caminos que se pueda, honestando los pretextos por excusar el escándalo, aunque en negocio tan grande se pudiera atropellar por este inconveniente, asegurando el principal; pero, como dije al principio, en todo acontecimiento debe preceder la justificación de la conciencia.

Tres son, Señor, los caminos que a V.M. le puede ofrecer la ocasión y la atención en esta parte, u aunque diferentes mucho, podría la disposición de V.M. juntarlos y que, sin parecerlo, se ayudasen el uno al otro.

El primero, Señor, y el más dificultoso de conseguir (pero el mejor, pudiendo ser), sería que V.M. favoreciese los de aquel reino, introduciéndolos en Castilla, casándolos en ella, y los de acá allá, y con beneficios y blandura los viniese a facilitar de tal modo que, viéndose casi naturalizados acá con esta mezcla, por la adminsión a los oficios y dignidades de Castilla, se olvidasen los corazones de manera de aquellos privilegios que, por entrar a gozar de los de este reino igualmente, se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente y necesaria.

El segundo sería, si hallándose V.M. con alguna gruesa armada y gente desocupada, introdujese el tratar de estas materias por vía de negociación, dándose la mano aquel poder con la inteligencia y procurando que, obrando mucho la fuerza, se desconozca lo más que se pudiere, disponiendo como sucedido acaso, lo que tocare a las armas y al poder.

El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose V.M. con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente, y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera, irlo ejecutando con los otros reinos.

(Gaspar de Guzmán, Comte-duc d'Olivares, a Felip IV. "Recopilación del dictamen de la materia del estado de todos los reinos")

servido por sepharad 10 comentarios compártelo

AQUESTA ÉS LA SEVA DEMOCRÀCIA!

Les dures càrregues de la policia contra grups d'estudiants al centre de Barcelona deixen una cinquantena de ferits

Els policies van agredir de forma indiscriminada vianants i diversos periodistes, entre els quals un de VilaWeb · PSC, ERC i ICV no es pronuncien sobre l'actuació dels mossos · Llibertat amb càrrecs per a sis estudiants detinguts · Un dirigent d'EUiA denuncia que els mossos el van agredir, a ell i familiars seus · L'activitat universitària, suspesa fins dilluns als edificis central i del Raval de la UB

Els mossos d'esquadra van atacar amb duresa ahir unes quantes vegades els estudiants de la UB que es manifestaven contra el desallotjament de l'edifici històric de la universitat, ocupat des del novembre pels contraris al pla Bolonya. L'última càrrega, ahir al vespre, contra una manifestació que contestava precisament la violència que els agents havien desplegat al matí, va deixar una vintena de ferits, entre els quals estudiants, gent que es passejava pel carrer i uns quants periodistes. Entre els periodistes agredits hi ha Enric Borràs, de VilaWeb, que va rebre cops de porra precisament al braç on duia el braçalet identificatiu de premsa, i un fotògraf del diari ADN, que va rebre un fortíssim cop a l'ull. Després d'això, el director general dels mossos, Rafael Olmos, va admetre que les càrregues havien estat desproporcionades i va lamentar que haguessin afectat periodistes. Els manifestants demanaren la dimissió del conseller d'Universitats, Josep Huguet, del d'Interior, Joan Saura, i de la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada. De moment, la UB ja ha suspès (comunicat) tota activitat universitària fins dilluns que ve tant a l'edifici històric de la plaça Universitat com a la facultat de Geografia i Història, al Raval.

De moment, l'únic responsable polític que ha fet una certa autocrítica per l'actuació dels mossos d'esquadra ha estat Olmos, que ha dit que assumia tota la responsabilitat per les agressions a periodistes i que revisaria el protocol perquè no tornés a passar un cas semblant. Ara, els partits del govern no van voler valorar ahir les dures càrregues que els mossos havien dut a terme al matí. ICV es va remetre a la valoració que en fes el Departament d'Interior, que havia qualificat l'actuació matutina dels agents de proporcionada. Tampoc ERC ni el PSC no van fer-ne cap valoració. Quant a CiU i PP, van demanar a Joan Saura que donés explicacions.

Entre els ferits, hi ha familiars del dirigent d'EUiA, Francesc Matas Salla, que també fou agredit pels mossos. Matas Salla ho explica al seu bloc.

Desallotjament violent

Les càrregues dels mossos i les topades entre agents i estudiants van començar arran del desallotjament dels estudiants tancats a l'edifici del rectorat, ahir a primera hora del matí. El rector, Dídac Ramírez, va explicar que havia decidit que la policia posés fi al tancament d'una cinquantena d'estudiants contra l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), l'anomenat pla Bolonya, que durava des del 20 de novembre. Poc després del desallotjament els estudiants van tallar la Gran Via i els mossos els van fer fora cap a les vuit amb una càrrega contundent per a restablir la circulació. Els estudiants van respondre llançant-los objectes i mobiliari urbà i la batalla campal es va acabar amb ferits i tres detinguts. A migdia, els mossos van detenir tres estudiants més, acusats de desobediència i de desordres públics. Els sis estudiants detinguts van ser alliberats, amb càrrecs, al vespre.

Mentrestant, alguns alumnes van ocupar la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és previst que avui ocupin les d'Educació i Comunicació i que comenci una tancada a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona (UB), al Raval.

Alguns professors se solidaritzen amb els estudiants

Poc més tard de les onze del matí, Manuel Delgado, catedràtic d'antropologia de la UB, va llegir un comunicat en nom de l'Assemblea PAS i PDI - Universitats Catalanes, que aplega sis-cents professors i treballadors, criticant la duresa de la càrrega de la policia. La va qualificar de desproporcionada, sobretot tenint en compte que l'ocupació dels estudiants de la UB era pacífica i volia dialogar amb el rectorat. El comunicat, molt crític, deia que els fets d'ahir al matí recordaven el temps en què la policia entrava amb impunitat a les universitats (el del franquisme). Delgado, a més, va dir que la contundència policíaca donava crèdit als estudiants que veuen el diàleg com una opció massa ingènua i volen anar més enllà.

Més càrregues policíaques

Cap a les dotze del migdia més estudiants es van afegir a la concentració que es feia davant l'edifici històric de la UB contra el desallotjament. Com que els mossos d'esquadra no hi deixaven entrar cap estudiant, solament els treballadors, molts dels qui hi havien arribat per anar a classe es van quedar fora i es van afegir a la protesta. Llavors, amb pancartes que es van fer al carrer mateix, es va improvisar una nombrosa manifestació que va tornar a tallar la Gran Via i es va encarar amb els mossos d'esquadra que vigilaven l'única entrada oberta de la facultat. Els mossos que protegien l'entrada van carregar novament contra els estudiants. S'hi van afegir els antiavalots, sortits de les furgonetes, aparcades a la plaça i van escombrar a cops fins al carrer d'Aribau tots els estudiants que eren a la plaça de la Universitat.

Els estudiants, en una marxa novament improvisada, van començar a caminar pel carrer d'Aribau, van girar pel carrer del Consell de Cent i van pujar pel passeig de Gràcia amb la intenció de protestar davant la seu de la Conselleria d'Innovació, Universitats, i Empresa, situada al passeig mateix, just abans de la Diagonal. Quan hi van arribar, la seu de la conselleria ja era protegida per un cordó policíac, i es van limitar a escridassar els mossos i a proferir crits contra el conseller Huguet i la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada. També van llegir un manifest i van fer una crida a una nova manifestació, la que es féu més tard, al vespre. Després van tallar la Diagonal i van començar a entrar als jardins del Palau Robert per ocupar-los.

La càrrega final

Quan els estudiants encara entraven als jardins del Palau Robert, els mossos d'esquadra també hi van entrar per la porta principal i van començar una nova càrrega contra els pocs estudiants que ja eren dins. Però quan els van fer fora no es van aturar, sinó que que van continuar atacant fins que no van dissoldre la protesta en grups petits. Alguns estudiants s'hi van encarar novament llançant-los objectes de tota mena i cadires de les cafeteries del carrer de Còrsega. La càrrega dels mossos va arribar fins al carrer de Balmes i, després, des de les furgonetes, van anar empaitant grups petits d'estudiants per atacar-los de nou.

Més de 50 ferits en la revolta anti-Bolonya en un dia de violents enfrontaments

Jornada d'aldarulls i protestes dels universitaris anti-Bolonya arran del desallotjament dels 50 estudiants tancats a la Universitat de Barcelona des de feia quatre mesos. Els enfrontaments s'han allargat fins ben entrada la nit d'aquest dimarts. Entre 2.500 i 5.000 persones, segons les fonts, es van manifestar al vespre pel centre de la ciutat. La protesta es va acabar amb una cinquantena de ferits: estudiants, mossos, vianants -fins i tot un nen de 10 anys- i periodistes. El director de la policia, Rafael Olmos, ha assumit "tota la responsabilitat" per les càrregues a periodistes i ha assegurat que es revisaran els protocols policials.

Els enfrontaments entre estudiants i mossos pel desallotjament dels anti-Bolonya tancats a l'edifici històric de la UB s'han allargat fins ben entrada la nit. Els incidents més greus van començar cap a les deu de la nit, a la confluència de Jaume I amb la Via Laietana, quan els manifestants van voler superar el cordó policial que impedia l'entrada a la plaça de Sant Jaume. A partir d'aquest moment, les dures càrregues policials van ser constants i els aldarulls es van estendre pels carrers del barri de la Ribera, més conegut com el barri del Born.

Aquesta manifestació havia començat a les vuit del vespre, a la plaça Universitat, i hi van participar entre 2.500 i 5.000 persones, segons les fonts, que protestaven contra l'actuació dels Mossos en el desallotjament de l'edifici de la Universitat de Barcelona. Una cinquantena de persones van resultar ferides: estudiants, mossos, vianants -fins i tot un nen de deu anys- i periodistes, tot i que anaven identificats.

El director general dels Mossos d'Esquadra, Rafael Olmos, ha lamentat que alguns periodistes hagin estat agredits durant les càrregues policials, tot i anar identificats. Olmos ha dit que això no pot tornar a passar, que s'hauran de revisar alguns protocols i que assumeix personalment les responsabilitats.

Cronologia dels enfrontaments

La batalla campal entre els estudiants i els Mossos va començat aquest dilluns ben d'hora al matí, quan la policia ha desallotjat una cinquantena d'estudiants que hi havia tancats a l'edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona. Els alumnes la van ocupar fa uns mesos en protesta per l'aplicació del Pla Bolonya. Va ser el 20 de novembre, al final d'una manifestació contra l'Espai Europeu d'Educació Superior.

Durant el desallotjament s'han viscut moments de tensió i d'enfrontaments entre els estudiants i els agents, que han pujat de to quan els anti-Bolonya han tallat la Gran Via entre Balmes i Aribau durant unes dues hores. Cops de porra, cadires d'un bar de plaça Universitat volant, joves immobilitzats a terra... Així s'ha acabat el primer tall de la Gran Via, que ha provocat tres detencions, setze denunciats per desobediència, una vintena d'alumnes ferits i onze mossos també ferits, un dels quals es troba en estat greu. El tall també ha generat problemes importants de trànsit per entrar a Barcelona des de Castelldefels.

Segon tall de la Gran Via

No una, sinó dues vegades han tallat la Gran Via. I la policia, que vigilava l'edifici central de la UB, ha tornat a carregar contra els estudiants. Els agents els han dispersat i han optat per improvisar una marxa per diversos carrers de l'Eixample.

Fins a cinc-centes persones s'han arribat a concentrar davant del Departament d'Universitats del passeig de Gràcia, on han demanat la dimissió del conseller Josep Huguet. Un centenar han ocupat momentàniament els jardins del Palau Robert, els Mossos hi han tornat a carregar en contra i n'han detingut tres més.

A mitja tarda, uns vint estudiants s'han assegut davant la comissaria de les Corts per protestar contra les detencions dels seus companys i per les càrregues policials del matí. La protesta ha acabat sense aldarulls. Cap al tard, la policia ha deixat tots els detinguts en llibertat amb càrrecs. Al la nit, però, hi va tornar a haver enfrontaments arran d'una manifestació convocada a les vuit del vespre.

Els estudiants i els professors es queixen

Els estudiants i els professors que els donen suport han qualificat l'acció policial de "més pròpia de la repressió franquista" que no pas dels temps actuals. Asseguren que ha estat una actuació "gratuïta, innecessària i violenta", i lamenten que el rectorat n'hagi demanat el desallotjament. Segons els estudiants, l'acció policial ha "dinamitat" qualsevol via de diàleg i de negociació. En aquest sentit, no descarten que el sector més crític amb el Pla Bolonya s'acabi radicalitzant.

Els partits en demanen explicacions a Saura i a Huguet

El desallotjament i les càrregues policials també han arribat al Parlament, on els grups polítics han demanat explicacions al conseller d'Interior, Joan Saura. CiU i el PP també n'han responsabilitzat el conseller d'Universitats, Josep Huguet.

El diputat de la federació nacionalista Antoni Castellà ha recordat a Huguet que fa un any ja el van alertar del que podria passar, perquè no hi havia una política informativa del govern per explicar el pla als estudiants. De la seva banda, el PP ha demanat que el conseller d'Universitats expliqui "per què l'únic lloc d'Europa que té un problema amb Bolonya és Catalunya". Malgrat tot, l'oposició dóna suport al desallotjament, que s'ha fet, diuen, respectant l'autonomia del rector de la UB.

Donem les gràcies als

servido por sepharad 5 comentarios compártelo

Oda al microones

Si em preguntessin quin ha estat el millor invent de la història de la humanitat, no sé pas què diria. Potser la roda o alguna cosa d'aquestes, senzilla. Ara bé, si em preguntessin quin ha estat el PITJOR, no en tinc cap dubte: el remaleït microones.

Jo és que no sé què li faria al tio que va inventar-se la fotuda caixa amb una safata circular que dóna voltes i més voltes; i encara menys al paio que va acceptar amb cofoisme que el microones era una forma "sana i senzilla" de preparar el menjar. Bé, sí que ho sé: els hi faria menjar, deglutir, si cal per mitjà d'un embut, totes les porqueries que el microones m'ha regalat a mi, quan jo hi havia introduït menjar i el menjar ha sortit transformat en una repugnant massa informe i deshidratada.

Des que visc a Barcelona, no he tingut altre remei, si volia dinar a casa, que preparar alguns plats amb el microones, i de moment l'únic que ha sortit bé ha estat escalfar la llet. Per començar, diuen que els líquids mai no arriben a bullir dins el microones; bé, doncs a mi m'hi ha bullit aigua, llet i oli, escatxigant i deixant l'interior de l'aparell tot fet una merda. Així mateix ho dic.

En segon lloc, he ficat al microones pizzes, paelles preparades, paninis, spagetti al pesto, croquetes, crestes de tonyina. Tot ha sortit fet una puta merda, amb l'honorable excepció de les pizzes, que amb l'experiència que atorga el pas del temps han anat fent-se mengívoles. Però, la resta, desastrós.

He llençat a la brossa aliments llestos per preparar al microones, i altres aliments duts de casa en fiambreres als quals només els calia ser reescalfats. Tots han sortit fets un truny, dessecats, sobreescalfats, enganxats entre ells.

He perdut temps i diners transformant menjar en merda gràcies al graciós (valgui la redundància) a qui se li va ocórrer de redissenyar la cuina utilitzant ones de ràdio. El graciós que va decidir que, enlloc d'escalfar els aliments mitjançant CALOR, era millor provocar que les mol·lècules d'aigua oscil·lessin fins que el menjar quedés descompost. I, això sí, molt i molt calent.

Per això me cago en el puto microones. Ho sento, sé que és un post barroer, però que em destrossi el menjar PREPARAT EXPRESSAMENT I PORTAT DE DOS-CENTS QUILÒMETRES ENLLÀ una merda d'aparell subnormal em posa dels nervis. Si torna a passar un cop més, definitivament no em retornaran la fiança: la gastaran comprant un microones nou, perquè el que hi ha ara haurà acabat fet a trossos a les escombraries.

Un dia trauré el microones del forat, pujaré al tercer pis i el fotré daltabaix.

servido por sepharad 2 comentarios compártelo

Ocupació a la UPF

Avui hi havia vaga contra l'aplicació de Bolonya, i manifestació. Quan s'ha acabat, una quantitat ingent d'estudiants s'ha entaforat al pati de Roger de Llúria, al Campus de la Ciutadella. Em sembla que molts s'han quedat a dormir, i ara hi deuen ser. He vist assemblees quan sortia de classe. Em sembla bé, sempre i quan no impedeixin la resta d'alumnes fer classe; i més tenint en compte que els assemblearis no són estudiants de la UPF, sinó que la majoria -diuen- són de l'Autònoma.

En fi, mentre es respecti l'altre no hi ha problema, penso. Alguns companys/es deien que "correu, foteu el camp de la biblioteca, que diuen que entren i ocupen la universitat i us faran fora". Alguns han marxat, però altres ens hem quedat i sembla que, finalment, no han entrat a la biblioteca. Vaja, almenys jo no hi he vist ningú. L'únic que han fet és entrar al pati, penjar rètols, reunir-se en grupets, fumar porros i mostrar pancartes. I cridar una miqueta. I discutir una estona amb algun docent. I, això sí, EMBRUTAR-HO TOT. Això sí que ho han fet bé.

Mentrestant, els de la Pompeu, mirant-nos-ho des del pis de dalt. La notícia "objectiva", a continuació.

Els universitaris ocupen l'edifici Roger de Llúria de la UPF contra el Pla Bolonya

Al final de la marxa, que ha acabat davant del Ministeri d'Educació, s'han produït els únics incidents de la protesta, que han acabat amb un menor detingut per colpejar un policia. A quarts de quatre de la tarda, al carrer San Bernardo, un grup d'agents ha demanat als manifestants que es quedessin a la vorera per no entorpir la circulació de vehicles. Ha estat llavors quan un dels joves ha donat una cop a un policia que ha fet que li caigués el seu comunicador. Quan l'agent s'ha ajupit per recollir-lo, el jove, menor d'edat, l'ha tornat a pegar a l'esquena. El noi ha estat detingut.

(--> link a la notícia)

servido por sepharad 4 comentarios compártelo

Marvin B. Naylor: Little Speck of Blue

En Marvin B. Naylor va enviar-me fa un parell de caps de setmana una nova maqueta. Aquest cop, després de "The Last Flight of Billy Balloon" i "A Flash! Within a Moment", ens arriba en exclusiva un nou treball del músic anglès: "Little Speck of Blue".

Un cop més, Marvin B. Naylor torna a sorprendre'ns amb un tema aparentment senzill, de només 3:40 minuts de durada, però que amaga en realitat una instrumentalització excelsa. Aquest cop, malgrat destaquen, de nou i per sort, el seu grapat de guitarres acústiques (tota una meravella), també hi ha cor, teclats, baix, bateria, fins i tot alguns efectes sonors interessants.

En general, "Little Speck of Blue" no es complica la vida harmònicament parlant, però Naylor demostra que es pot fer una cançó senzilla amb imaginació i bon fer. De fet, "Little Speck of Blue" és el tema més bonic que he sentit des de fa setmanes, moltes setmanes. La seva senzillesa el fa atractiu, i la seva qualitat desbordant supera fins i tot "Alice and Marianne", el meu tema predilecte de Naylor. Absolutament impressionant.

"Little Speck of Blue" és d'aquelles composicions que et fan somriure i prendre't la vida amb alegria. No només perquè el caràcter musical del tema convida a això (mode major, arpegis acústics, un to de brillantor compositiva), sinó també pel missatge que Naylor transmet. En el seu nou tema, el compositor anglès imagina un món en què els problemes es poden superar i en què el progrés pot estar al servei de les persones; un món petitet d'éssers que fan i desfan amb alegria. En conclusió, una "little speck of blue". Això s'evoca, sobretot, amb un vers que es repeteix: la de "lots of buildings where people can go up and down". Una idea utòpica, però bella.

En resum, un tema excel·lent, en la seva totalitat i des de tots els punts de vista. Un cop més, agraeixo a Marvin B. Naylor la seva cordialitat i l'animo a continuar endavant amb la seva tasca musical. Jo, almenys, li estaré realment agraït. De moment, "Little Speck of Blue" ja m'ha alegrat la setmana. Per a aquest tema, un 10 rodó. Així mateix.

servido por sepharad 2 comentarios compártelo

Qui vigila el vigilant?

La situació és la següent: una colla d'estudiants es tanca en una aula del nou Campus de Poble Nou. Protesten pel de sempre: Bolonya, o sigui, l'EEES. Al marge que jo, personalment, accepti o no les seves protestes, hi ha dues coses que vull preguntar al Rectorat de la UPF:

1- De debò creuen que el procés d'implantació de l'EEES a la UPF ha estat democràtic i participatiu?
2- Posats amb Bolonya, quan s'informarà als estudiants de quins canvis suposa el Grau -si és que en suposa- i, sobretot, de quins estudis estan cursant i quins estaran cursant el curs vinent -Llicenciatura, Diplomatura, Grau...-? S'eliminaran les passarel·les cap a altres Llicenciatures? Què passarà amb les actuals dobles titulacions? I nosaltres, serem graduats o llicenciats? I en concret, podrem exercir en acabar la carrera? No ho veiem gaire clar, sr. Moreso, i la seva plana web de (des)informació no fa millorar la situació.

Però el Rectorat té altres prioritats. I no són, òbviament, atendre aquestes peticions. Tothom diu "Bolonya!", però ningú no sap què implica. Ja no què és, que això sí que ho sabem, que ens ho estan servint al plat cada dia. I cadascú pot tenir la seva opinió; no és d'això del que em queixo.

Les prioritats del Rectorat potser eren, enlloc de respondre aquests i altres dubtes, intentar quedar bé davant les autoritats. Al cap i a la fi, qui paga, mana. El problema és que allò "públic" és sostingut per tots. Però de tota manera, els dirigents de la UPF no se devien sentir gaire bé quan la collada d'estudiants de què parlava abans es va tancar a Ca L'Aranyó el dia de la inauguració.

Hi ha dues maneres de treure 70 estudiants d'una universitat: acostant-s'hi i dissuadint-los, o a garrotades. Hauré de pensar que Moreso s'estima més la segona opció, car ell la va ordenar i ell diu que creu que va fer allò correcte. En Montilla es vanagloriava de l'"autonomia que la llei concedeix a les Universitats públiques", però a Moreso no li deu semblar gaire important; no, quan crida els Mossos perquè entrin al Campus a la mínima de canvi. Si el sr. Moreso fóra Rector de la UAB, no sé jo com s'ho faria. Encara té sort que a la Pompeu, (gairebé) tothom calla i empassa.

Em sembla deplorable. No ja per qui té raó o qui no. Em sembla deplorable que, de bones a primeres, es cridin els cossos de "seguretat" perquè el poder ha de quedar bé davant el poder. I el 26 de febrer, eleccions a Rector. Sr. Moreso, amb el meu vot no hi compti.

servido por sepharad 4 comentarios compártelo